Lucía Etxebarría i polèmica han anat de la mà en aquests últims anys. L’escriptora no té pèls a la llengua ni por a fer declaracions controvertides, el que l’ha situat en una situació complicada rere una altra. El seu Twitter és el seu escenari preferit per explicar intimitats que la col·loquen en el centre de la diana mediàtica. Doncs bé, ara ha deixat tothom sense paraules en haver confessat que la van violar fa deu anys.
“Vaig a fer el fil més fort que he fet mai. Perquè m’han tocat els ovaris i perquè sé el que silenci no protegeix. Tracta sobre mi”. Així comença un relat esfereïdor que ha escrit motivada per les crítiques que ha rebut recentment, des que comentés el cas de la jove Laura Luelmo.
Voy a hacer el hilo más fuerte que he hecho en la vida. Porque me han tocado los ovarios y porque sé que el silencio no protege
Trata sobre mí.
— Lucia Etxebarria (@LaEtxebarria) 18 de diciembre de 2018
Fa un temps va confessar que va patir assetjament sexual des dels 11 fins als 14 anys, el que va canviar la seva vida: “Els supervivents de l’assetjament sexual desenvolupem un patró molt típic, el del SEPT (síndrome d’estrès post traumàtic). Cursa amb autolesions, trastorns alimentaris, baixa autoestima, intents de suïcidi, desrealització i fugues dissociatives. Puc marcar totes les caselles, les he viscut tot. També cursa amb addiccions (alcohol, en el meu cas, mai no ho he ocultat) i amb un patró que es repeteix: la insistència en enredar-nos una vegada i una altra en relacions tòxiques. Perquè l’autoestima és tan baixa i la culpa tan gran que pensem que no ens mereixem res millor”.
“Als 40 anys estava corrent per una platja del Marroc, una platja privada amb seguretat. Un home va sortir de darrere d’una duna i em va posar un ganivet al coll. Primer em va violar. Jo no em vaig moure. Després anava a continuar, però una parella va aparèixer corrents per l’horitzó”, engega. “Ell va marxar. Suposo que si no arriba a aparèixer aquella gent, m’hauria matat. Jo, innocent, vaig voler denunciar. No sabia que al Marroc les dones no denuncien violacions. La policia no em permetia denunciar, així que vaig anar al consolat”.
A los 40 años estaba corriendo por una playa en Marruecos, una playa privada con seguridad. Un hombre salió de detrás de una duna y me puso un cuchillo en la garganta. Primero me violó. Yo no me moví. Después iba a seguir, pero una pareja apareció corriendo por el horizonte
— Lucia Etxebarria (@LaEtxebarria) 18 de diciembre de 2018
Al consolat tampoc no van poder ajudar-la gaire, per la qual cosa va decidir anar directament a l’hospital. Allà sembla que tampoc no van fer gaire cosa per ella: “Només una doctora musulmana amb hijab em va fer cas i em va demanar la píldora de l’endemà. Em va explicar que m’entenia, que això passava sovint allà però que les marroquines no denuncien perquè si ho fan, perden l’honor”.
“Durant molts anys em culpava a mi mateixa de tot. A ningú no la violen dos cops, pensava. Deu haver estat estrany en mi. Ara sé que no hi ha res d’estrany. I que, a més a més, vaig tenir molta sort de sortir-ne viva. Molta sort“.
Durante años me culpaba a mí misma de todo. A nadie le violan dos veces, pensaba. Debe haber algo raro en mí. Ahora sé que no hay nada de raro. Y que además, tuve mucha suerte de salir viva. Mucha suerte.
— Lucia Etxebarria (@LaEtxebarria) 18 de diciembre de 2018
Per això considera que Laura som totes: “Perquè totes les que hem passat per una agressió sexual i totes les que hem temut per la nostra vida ens aterrem cada vegada que es parla del tema. Per això sé que el silenci no protegeix a ningú”. Un testimoni molt dur que ha volgut compartir per ajudar les altres dones.
