S’està parlant molt de l’estat de salut de Julio Iglesias. Les últimes informacions que han aportat fonts properes a l’artista asseguren que pràcticament no surt de casa per culpa d’uns problemes de mobilitat que van a pitjor. La preocupació s’ha accentuat fins al punt que el cantant s’ha vist forçat a donar la cara. Ho ha fet en un comunicat a Instagram que ha acompanyat d’una fotografia en la que se’l veu de jove, concretament al 1965: “Els bastons que em servien per caminar els tenia guardats darrere del mur. Tenia 19 anys quan un dia qualsevol em vaig trobar en un hospital gairebé sense vida i amb molt poques esperances de poder-me recuperar. Aquí en aquesta foto anava a complir 21 anys i estava en recuperació des de dos anys enrere. Nedava sis o set hores diàries fins que no podia més i va ser allà quan vaig començar a escriure cançons. En aquesta foto m’estava recuperant de l’accident. La meva ànima i el meu cap em van donar la força suficient per seguir vivint”.
“Per descomptat que em fa mal l’esquena com sempre m’ha fet mal i per descomptat que tinc menys forces que abans. Lògicament, ja que faré 78 anys i ni tan sols a un grandíssim esportista se li pot demanar que als 78 anys pugui fer esport de la mateixa manera que ho feia amb 20″, reconeix Iglesias.
En un escrit poc habitual en ell, també fa referència a la seva família. “Tinc una família meravellosa i una dona a qui estimo amb tota la meva ànima. A vegades escolto el que diuen i expliquen que estic malament. Moltes d’aquestes coses són absolutament incertes. Estic com he d’estar a l’edat que tinc i si he d’explicar la història de la meva vida, ningú no ho farà millor que jo. Per cert, l’explicaré”, deixa caure.
Tota una declaració d’intencions amb la qual resta importància als rumors dels seus problemes de salut i fa pensar que podria publicar unes memòries que revelessin tota la veritat.
