Jordi González ha concedit una de les seves entrevistes més sinceres a El suplement de Catalunya Ràdio. El presentador català obre les portes de la casa que té a Madrid per fer balanç de la seva carrera ara que està a punt de fer 60 anys. Ha estat una de les grans estrelles de la televisió, a la que continua lligat amb un contracte de Telecinco: “No sóc una estrella, sóc un treballador. Fa 36 anys que treballo a la televisió, però una estrella és algú envoltat d’un paripé que a mi em fa angúnia. Jo no faig photocalls, no vaig a estrenes, no vaig a llocs on van els famosos…”.
Ara pràcticament no el veiem en antena, per això, el que ell aprofita per viatjar a Miami de manera freqüent. Les seves últimes intervencions a Telecinco han vingut lligades de crítiques per les seves badades: “No sóc addicte a la feina, només a la cafeïna i a les dades d’audiència. Mai no he perdut el cap perquè sé d’on vinc. Sé qui sóc perquè he estat un noi normal amb més problemes, ja que era tartamut i estava molt gras… Se’n fotien de mi, sí. Però jo no estic en tensió quan sóc a plató, estic més tens a la cua d’un supermercat. L’altre dia, una senyora em va estar revisant què duia a la cistella de la compra. Com pot ser que una persona tingui morbositat per saber què compro?”.
Una de les parts més destacables de l’entrevista ha estat quan ha recordat el seu pas per TV3. Creu que aquella època “va ser la millor”, ja que van deixar que experimentés amb la franja del late night: “Un directiu de TV3 em va dir que un programa nocturn no tindria èxit perquè els catalans no van a dormir tard. Jo no volia marxar de TV3, però estava molt cansat perquè a Les 1000 i una feia de director, de presentar, de guionista… i, alhora, feia la tarda de Catalunya Ràdio. Anava a dormir a les 4 i em llevava a les 8 durant quatre anys. No podia més. Telecinco em va oferir un programa setmanal i a canvi d’una morterada… Només diré que per fer el debat setmanal de Moros y cristianos em van pagar 100 milions de pessetes, 600.000 €! A un nano de vint-i-pico anys! No era normal… Li vaig demanar un espai setmanal a TV3 però em van dir que no”.
I sobre les seves parelles, què ha explicat? “Ara no en tinc, visc sol. Em fa mandra tenir-ne, encara que he estat emparellat durant molt de temps. A l’hivern és millor tenir parella i al Carnaval de Rio és millor no tenir-ne… Però sí, les meves relacions han estat tancades i sòlides. Considero que ja que hi ets, és millor fer-ho en exclusiva”, unes confessions que el col·loquen a la primera línia mediàtica.
