Els assumptes amorosos de Joan Carles de Borbó segueixen donar molt que parlar. Ara està de plena actualitat la relació que va mantenir amb Bárbara Rey. En un post al seu blog de la revista ‘Lecturas’, Pilar Eyre recorda: “‘Bárbara em va convidar a esmorzar en un restaurant. Li vaig tocar un pit i un amic seu, amagat en una tanca, va fer una fotografia. Avui m’ha trucat demanant-me 100.000 dòlars’. Era el 4 de juliol de 1994. El rei li va comunicar tranquil·lament al cap dels serveis secrets espanyols, Emilio Alonso Manglano, segons compte el llibre ‘El cap dels espies’ (Roca editorial), basat en els diaris del propi general recollits per Chicote i Fernández Miranda”.
En aquell moment, “el militar es va horroritzar: ‘Però Senyor, això és un xantatge!‘ Així i tot, es va reunir amb diverses personalitats, inclòs Felipe González, i van decidir pagar-li 25 milions de pessetes, encara que la ‘Pariente’, com l’anomenava el rei, volia també un programa de televisió. Li van donar, però la cosa no va acabar aquí”. La periodista continua: “Al cap d’un any, Bárbara Rey va tornar a trucar al seu antic amant, amb el qual havia trencat feia anys, li va dir que estava travessant una situació econòmica molt dolenta i que volia més diners, molts més”.
Va ser en aquell moment quan va revelar que tenia “tres cintes íntimes gravades a casa seva, dues d’elles al llit, i va aconseguir que de nou cedissin a les seves pretensions. Concretament, cent milions de pessetes de cop i 50 anuals durant deu anys. L’acord el va haver de subscriure Aznar, però amb tan mala lluna que el rei el va amenaçar: ‘Si vols, abdico’“. Però Eyre avisa que “Bárbara no és l’única amant del rei que va preocupar el cap dels serveis secrets”, i parla de les ingerències de la mallorquina Marta Gayá: “El rei està malament, dedicat completament a Marta i els seus amics, es desentén de tot, no fa res…”.
I conclou la cronista reial: “Al cap d’uns anys, però, es va cansar també d’ella, perquè el rei es cansava de tot, i li va confessar al general: ‘Marta es queixa perquè cada vegada vaig menys per allà…’. El que no va ser obstacle perquè, temps després, li donés dos milions d’euros, perquè Joan Carles mai es desentén del tot de les dones de la seva vida”.
