Paula Gonu ha denunciat en el seu perfil d’Instagram continuar rebent crítiques al seu físic. La influencer catalana publicava fa un parell de dies una sessió de fotos en la que se la veia amb un biquini rosa amb la calceta en forma de tanga. Alguns dels seus seguidors van creure que el seu cos semblava massa tonificat i sense imperfeccions, el que els va donar ales a començar a omplir el post de missatges en els que l’acusaven d’haver fet servir Photoshop per mostrar-se amb millor figura. Això ha fet que la noia reaccioni i publiqui un vídeo en el que aprofita per deixar anar una reflexió sobre el tema.
En primer lloc, ha volgut deixar clar que les fotos no estan retocades amb cap programa fotogràfic i que mai no ho faria: “No hi ha cap retoc i em sembla absurd haver d’aclarir-ho. Vull que parlem i reflexionem, ara que m’heu donat l’oportunitat de treure tot el que tinc a dins. Hi ha una cosa que és òbvia, que el meu cos et pot agradar més o menys. El que és cert és que és un cos normatiu. Sóc responsable? Afortunadament, la genètica ha fet que el meu cos es tonifiqui ràpidament amb poc exercici, així que realment el mèrit no és meu. Ara bé, us dona dret això a criticar-me?”, diu en un vídeo que ha agradat molt als seus fans.
Paula Gonu reflexiona sobre les crítiques al seu físic
El problema és que fa un parell de setmanes, també va rebre comentaris negatius en publicar la comparativa del seu cos perfecte amb algunes altres fotos en la que se la veia amb més panxa i mala cara. Ella ho va fer per intentar demostrar que les influencers no estan perfectes les 24 hores, però aquesta actitud va ofendre algunes dones en considerar que estava rient-se d’elles: “Jo creia que era necessari publicar aquest tipus de contingut perquè veieu que, òbviament, no som perfectes. Ara bé, m’he sentit culpable perquè és cert que el meu cos continua sent normatiu encara que tingui inseguretats. Ara, vull deixar clar que tenir un cos “normatiu” no impedeix que tingui inseguretats com totes vosaltres”.
Un vídeo que aprofita per recordar que ella ho va passar molt malament amb aquest tema quan era adolescent, quan va deixar de menjar perquè es veia grassa quan en realitat no ho estava: “Tenia una relació tòxica amb el menjar perquè no m’agradava el meu cos. Pensava que pesar menys era estar millor… I, és clar, em desmaiava perquè no menjava prou. Jo em veia molt alta i gran, pensava realment que allò estava malament. I no ajudava que els companys de l’escola em diguessin “gegant” tot fent referència al personatge de Doraemon, a qui deien que m’assemblava”.
Tota aquella experiència li va donar ales per deixar de qüestionar-se si pesa massa o no: “Fa anys que no em peso i segurament peso més que en aquella època, però també m’estimo més que abans. I el problema és que t’és igual que la família i amics et diguin que estàs bé, perquè tu tens inseguretats a tal nivell que veus els problemes que creus tenir o que diuen que tens”.
Ara es mostra feliç d’haver pogut deixar aquelles pors enrere i ser capaç de publicar fotografies en les que no surt molt afavorida, perquè això és positiu i pot ajudar altres noies que encara tinguin un problema com el que tenia ella.
