El programa de Cuatro Hermano Mayor torna a estar d’actualitat arran de les declaracions d’una exconcursant, que acusava directament a la direcció de l’espai d’haver-li ofert alcohol gratis quan sabien perfectament que tenia una addicció. El presentador del programa, Pedro García Aguado, ha concedit una entrevista explosiva en el perfil de Twich de Naim Thomas en la qual esclata i reconeix que no era normal el que passava en aquell programa.
“A Hermano Mayor tot era real. Ara bé, és cert que el programa posava al límit els adolescents per aconseguir un contingut televisiu més potent. Moltes vegades em limitaven des de la direcció i em deien que no els ajudés més perquè necessitaven 40 minuts de gravació amb tensió… Això va fer que es desvirtués i va haver-hi un cas en el qual jo vaig dir que no podia més. Van escollir un jove molt addicte a les drogues i pretenien que jo posés la meva cara en el programa i digués que el curaria. És impossible curar-lo d’una cosa així en poques hores. Vaig dir que només sortiria en aquell programa si em prometien que el farien ingressar en un centre de desintoxicació. La directora, que era un ésser lamentable, no va complir i vaig haver de pagar dels meus diners l’ingrés del jove. El problema és que es va escapar del centre i va apunyalar a la seva àvia. En aquell moment la família no pensarà en la filla de p… de la directora, ni en el programa ni en Cuatro… Em culparan a mi. Van acomiadar a la directora i van deixar d’emetre aquella gravació, però ja havien fet diners amb allò”.
El presentador reconeix que ho va passar molt malament: “He ajudat gent, sí, però ho vaig passar fatal. De fet, vaig posar molts límits i és per això que ara no estic a la tele”.
A més a més, també s’ha sincerat a l’entrevista sobre el seu passat conflictiu: “Vaig arribar a Barcelona amb 18 anys, en una època en la qual jo ja era addicte. Consumia des dels 14… quan comences amb la típica broma dels porros i l’alcohol. Va arribar un moment en el qual ja no m’afectava, vaig desenvolupar tolerància. Vaig triomfar en el waterpolo, però la meva addicció va empitjorar i vaig haver d’ingressar en un centre de rehabilitació durant dos anys. Vaig tocar fons i no m’havia adonat. És per això que vaig voler formar-me com a terapeuta per poder ajudar a aquells que més ho necessiten”.
