Vicky Luengo està triomfant amb l’obra de teatre Prima Facie, un monòleg molt dur que demostra per què ha aconseguit arribar tan lluny en el món de la interpretació. L’actriu barcelonina interpreta una advocada obsessionada per l’èxit que pateix una violació i la seva vida canvia radicalment. Ara, confessa que aquest paper l’ha canviat per dins en una entrevista molt personal a La Turra de 3Cat.
Quan va llegir el guió per primera vegada, diu que va començar a plorar. Li feia por perquè no sabia si s’atreviria a fer el monòleg i si li sortiria bé, però sabia volia fer-ho: “M’ha fet aprendre com a actriu i també com a persona perquè m’ha canviat la visió sobre el consentiment i el feminisme”. No tot és de color rosa, però, ja que confessa que no gaudeix a sobre de l’escenari quan està treballant: “Jo visc tot això com una mena de sacrifici“.
A què es refereix? La Vicky deixa clar que només sent felicitat cinc minuts després de la funció: “Després, torno a pensar que l’endemà ho he de tornar a fer i no em sento especialment còmoda. A sobre de l’escenari no em sento segura, encara que m’encanti i no pugui viure sense aquesta feina. Soc molt perfeccionista i autoexigent, crec que podria gaudir-ho més si ho fos menys. La cosa és que no sé com em sortirà cada dia i això m’espanta perquè no ho controlo”.
Per exemple, ha explicat que aquesta mateixa setmana estava fent la funció i mentrestant pensava que potser es desmaiava perquè feia molta calor: “Tinc una ment molt pesada, soc molt hipocondríaca i fatalista. Estic tota l’estona pensant què em passarà”.
Vicky Luengo explica per què ha volgut canviar-se de nom
Va parlar-se molt d’ella fa unes setmanes perquè va emetre un comunicat en el qual demanava que, a partir d’aquell moment, a la feina es referissin a ella com a Victoria i no Vicky. Ara, ha explicat una mica més per què ha fet aquest canvi: “Vaig triar dir-me Vicky perquè quan vaig fer la meva funció de teatre amb 14 anys, Victoria em semblava un nom massa gros i de senyora. Li tinc molta estima a aquest nom perquè m’identifico amb ell, però és veritat que crec que simbòlicament em sembla estrany el fet de quedar-me amb el diminutiu que feia servir quan creia que el meu nom em quedava gros”.
Ara acaba de rodar un petit paper en una pel·lícula de Pedro Almodóvar, un somni fet realitat. Antidisturbios la va posar al mapa, però el camí fins aquí no ha estat fàcil: “Vaig fer una funció de teatre que em va marcar negativament, fins al punt que vaig acabar-la amb un pànic escènic que em va durar dos anys. Recordo que em van fer una crítica d’aquella obra i em van dir que com a actriu no tenia cap mena d’elegància. Em van quedar les paraules gravades”.
Sobre la seva vida personal, Vicky Luengo ha reconegut que les coses que més li han canviat la vida han estat les ruptures sentimentals i la mort del seu pare. “No he tingut moltes relacions serioses, però he tingut sort que tots ells han estat molt bones persones. Ara bé, també he estat en llocs tòxics”.
