Mireia Oriol és una de les noves cares de 3Cat després del seu paper a Les de l’hoquei i ara, com a protagonista de La mirada de la Fiona. L’actriu d’Argentona ha concedit una de les seves entrevistes més personals a Al Cotxe! de l’Eloi Vila, en la qual ha parlat de l’ansietat i l’autoexigència que sent des de petita.
Els capítols de La mirada de la Fiona consta de capítols molt curts i sorprenents, en els quals de tant en tant apareix ella parlant directament a càmera per exposar els seus sentiments. Tot just abans d’acceptar la proposta per protagonitzar aquesta ficció de TV3, reconeix que feia temps que no treballava i sentia que havia entrat en bucle: “Per mi va ser un moment molt estrany perquè no em sortia res professionalment, un moment de feina d’aquests típics en la vida de l’actriu sempre és així. De sobte em va sorgir aquesta comèdia, quan jo no n’havia fet mai, i per mi va ser tornar a casa. Sentia que em podia equivocar més, però que estava bé poder equivocar-me”.
Mireia Oriol ha explicat sense vergonya que sent molta pressió, especialment d’ella mateixa perquè és “molt autoexigent“: “Amb els anys he intentat prendre’m les coses amb una mica més de calma i dir-me a mi mateixa que no estic salvant la vida a ningú. Jo no soc metge, la meva feina és necessària perquè la cultura és important, però ningú no es morirà. Ara estic en un moment bastant guai perquè acabo de gravar una pel·lícula molt demandant emocionalment en la qual sentia que no podia i ara intento pressionar-me menys i donar-me menys pressa a mi mateixa”.
Ella sempre ha estat molt autoexigent amb si mateixa, diu: “La típica empollona de la classe que s’enfadava si treia un 9,6 i no un 9,8. Era una cosa bàrbara. Els meus germans no han estat així i sempre els he dit que crec que ells han estat més feliços que jo, ja que l’època del Batxillerat la vaig viure amb molta pressió. Al final, no vaig acabar la carrera de Comunicació Audiovisual”.
Mireia Oriol se sincera sobre els pitjors moments de la seva vida
La gran incògnita de la seva vida ha estat aquesta, precisament, per què ha intentat buscar el reconeixement i la validació a través d’això: “Crec que socialment s’aplaudeix molt ser ambiciós i tenir exigència, el que està bé perquè això t’ajuda a arribar a certs llocs… però hi ha moments que t’has de dir que ho estàs fent bé i t’ho has de reconèixer. Aquest pas és el que més m’ha costat, dir-m’ho a mi mateixa”, ha prosseguit en aquesta conversa.
El que no s’esperava era que acabaria sent actriu, ja que ella volia estudiar moda. Tot va començar perquè va conèixer una noia que havia de gravar un videoclip i va preguntar-li si no s’havia plantejat mai ser actriu: “Sempre m’havia agradat, però no m’ho prenia com una possibilitat real”.
Mireia Oriol reconeix que la feina d’actriu no és fàcil, sobretot en els inicis quan has d’anar de càsting en càsting: “Et demanen certes coses i tu vols arribar a tenir-les. T’has de posar límits a tu mateixa i dir prou. Hi havia molta exigència corporal, per exemple. Jo feia temps que no cultivava ni cuidava les relacions amb les amistats perquè estava viatjant sempre i creia que la meva feina era el més important. En un moment donat em vaig adonar que la vida era una altra cosa”.
Ara mateix es troba en un moment molt plàcid, però ha tingut moments “de moltíssima ansietat i tristesa“. Des d’aquest espai ha volgut animar tothom que s’hagi sentit com ella a acudir a teràpia, ja que creu que ha estat clau en què ara gestiona l’ansietat d’una manera molt diferent i més sana: “La gent del meu voltant va adonar-se que necessitava ajuda perquè tenia episodis d’ansietat molt forts en què m’espantava molt”.
