El Mago Pop ha triomfat a Nova York amb l’espectacle de màgia que més diners ha recaptat en tota la història de Broadway. L’últim any ha estat “apassionant” per a ell, amb una aventura americana ha estat “molt intensa” i que l’ha servit per complir un somni. N’ha parlat a Col·lapse de Ricard Ustrell en una entrevista molt humil en què assegura que no s’esperava amb una acollida tan bona.
En el seu cas, l’estrena va ser molt “de patir” perquè no té un anglès molt avançat i això va generar-li certa angoixa: “Tenir allà la crítica i la premsa… No vaig gaudir aquella primera funció a Broadway perquè estava molt concentrat. Em vaig emocionar al final del xou molt perquè era el moment d’adonar-me que havia estrenat allà i que tots els anys que havia estat treballant havien servit per arribar precisament fins allà”. L’il·lusionista ha aplaudit l’entrega del públic americà, a qui ha vist molt més intens que el català: “Al final, et sents Coldplay perquè la rebuda és increïble i celebren els trucs de màgia com si fos un concert. A Amèrica tot és molt gran i és increïble”.
El Mago Pop deixa caure que abaixarà el ritme de funcions aviat
Li han proposat fer el seu espectacle a Las Vegas, però creu que haurà de rebutjar la proposta: “Són contractes molt llargs i et paguen un sou, així que no t’has de preocupar de res. Ara bé, has de fer 500 espectacles cada any durant 10 anys i sense poder actuar enlloc més. És veritat que en l’àmbit econòmic és una barbaritat i és incomparable a qualsevol altra proposta, però en l’àmbit personal… Ostres, vaig complint anys i tinc ganes de poder compaginar la meva carrera professional amb la meva vida. Penso que això em farà més feliç i probablement un artista més interessant perquè tindré coses a explicar”.
“No sé quants anys queden del Mago Pop, estic gaudint moltíssim, però estic convençut que abaixaré el ritme de funcions. Fa 15 anys que faig 500 funcions l’any i són moltes. Descansem molt poc. Han estat molts anys en què hem hagut de fer aquest sacrifici per poder fer tot el que ha arribat després, però ara m’agradaria fer menys funcions i poder dedicar-me a crear i fer projectes diferents“, ha afegit en un al·legat que preocuparà els fans.
Ara té una funció a Barcelona fins a finals de març i després trigarà en tornar, segurament dos anys. Ara bé, la seva idea és venir de tant en tant: “Aquí tinc l’oportunitat de tenir una casa al Teatre Victòria i venir aquí cada dos o tres anys és el meu pla. A Amèrica tenim molts projectes, però m’encantaria tornar a Barcelona amb certa freqüència”.
Els inicis de l’il·lusionista català no van ser fàcils
Els inicis del Mago Pop no van ser fàcils: “La meva mare diu que he triomfat per pesat, per insistent. M’agrada molt l’ofici, el teatre i els detalls de la llum i del so. Treballar moltes hores m’encanta i ho faig des de fa molts anys. Créixer ha estat una sort enorme, ja que he pogut fer projectes que mai no hauria imaginat”. “Jo recordo un dia en què el meu programador tocava el piano mentre jo preparava la baralla de cartes i els elements que necessitava. Faltaven cinc minuts per l’inici del meu espectacle i vèiem que no venia ningú… De fet, no va venir ningú. Aquell dia vaig aprendre molt, sobretot a adonar-me que no necessitava un teatre sinó públic”, ha afegit.
El procés per arribar fins on és ara no ha estat fàcil, però creu que ha estat fonamental tenir la seva família al costat: “Tinc la sort que la meva família és increïble. El meu pare va morir l’abril de l’any passat, tot just abans que jo marxés a Amèrica. Aquesta és una cosa a la qual encara m’estic adaptant. He viscut coses increïbles que ell ha pogut viure al meu costat, però s’ha perdut Broadway… Penso moltíssim en ell i en la il·lusió que li faria. Passo la vida viatjant i la meva família és el meu motor perquè, a vegades, t’adones que no fas les coses per tu sinó per les persones a qui estimes. Ells són la meva benzina i la meva inspiració“.
També ha respost preguntes més concretes. Per exemple, quina és la seva por més gran? Fer el ridícul. El convidat que més il·lusió li ha fet tenir entre el públic? Leo Messi. El moment en què ha estat més nerviós abans d’una funció? Quan havia de fer un espectacle particular a Stephen Hawking l’endemà: “No vaig dormir aquella nit perquè no sabia quin truc de màgia fer-li”.
