Carlos Latre ha viscut experiències molt curioses al llarg de la seva trajectòria, amb anys a sobre dels escenaris i tants photocalls en els que ha acabat coneixent famosos de tots els àmbits. El còmic, que els ha imitat pràcticament a tots, ha recordat en una entrevista amb Phil González el moment en què va poder coincidir amb el papa Francesc. I va arribar al Vaticà una mica de rebot, quan un amic va oferir-li que l’acompanyés aprofitant que ell havia d’anar-hi per participar en una obra social.
Com fa sempre, el de Castelló ha compartit l’anècdota amb molta gràcia: “M’han passat coses molt curioses com conèixer el papa de Roma. Al papa Francisco vaig tenir la gran sort de conèixer-lo perquè tinc molt bons amics i, un d’ells, és el pintor i artista Domingo Zapata. Em va dir que anava a pintar amb el papa, que anés amb ell i així el coneixia perquè era un home molt proper i molt majo. Vam anar al Vaticà i, efectivament, vam tenir una recepció privada amb el Papa!“.
I, allà, l’argentí va preguntar-li a què es dedicava: “Em va sortir de l’ànima dir-li Miri, santitat, jo em dedico a intentar fer als altres una miqueta més feliços. Em va dir que no deixés de fer-ho mai i em va demanar que resés per ell“.
Allà al costat estava Román, el director de l’ONG Escoles Infantils, l’encarregat d’explicar-li a la màxima autoritat de l’església catòlica que Carlos Latre era còmic i que feia un munt de personatges: “Li va dir que podia imitar molts futbolistes, entre ells a Leo Messi”. Com no podia ser d’una altra manera, resulta que Francesc va demanar-li que l’interpretés: “Li vaig estar dient que havia esmorzat, que havia estat parlant amb el Papa i li vaig dir amb l’accent de Leo Messi que ell seria el Papa, però que jo era Déu“. “No, no, és broma”, ha afegit ràpidament perquè tthom s’ha cregut que realment va fer-li la broma i, en realitat, s’hauria limitat a imitar-lo: “El Papa Francesc em va felicitar i i em va dir que ho feia molt bé, però que ell era de San Lorenzo”.
El positivisme de Carlos Latre
Carlos Latre ha prosseguit l’entrevista amb una petició directa per als teleespectadors, als qui els ha demanat que intentin ser optimistes perquè és una manera que la vida sigui millor. En un discurs que ha sobtat, ha deixat clar que intenta repartir “amor i felicitat” sempre que pot: “Tots tenim merdes i frutracions a dins, però hem d’entrenar el nostre cervell per pensar en positiu i en somriure”.
“Jo tinc un amic que et diu, cada dia, que aquell és el millor dia de la seva vida. S’ha acostumat a dir allò, fins i tot en els dies dolents, i això l’ha marcat. Ens hem d’acostumar a somriure i a pensar que tot anirà bé”, prossegueix en una mena de mantra que intenta promocionar.
Els seus amics continuen sent els amics de Tarragona amb els qui va créixer, diu, un exemple que creu que l’ajuda a tenir els peus a terra i a quedar-se amb la part important.
