José Luis Martínez-Almeida té un bebè de gairebé dos mesos, el primer fill amb Teresa Urquijo. L’alcalde de Madrid sempre havia volgut casar-se i formar una família, però no ho ha aconseguit fins als 50 anys. I aquestes primeres setmanes amb el petit Lucas, què tal? Ho ha explicat ell mateix en una entrevista a El Mundo que serveix per conèixer aquesta faceta i, també, per riure una estona perquè confessa alguns dels problemes que ha tingut fins ara. Per exemple, el dia en què va fer el ridícul en ple carrer quan no s’hi entenia a l’hora de plegar el cotxet.
El balanç d’aquest mes i mig com a pare és “molt bo“, diu. Encarava aquesta experiència “amb precaució”, però ha tingut la sort que el nen és “boníssim” i es porta fenomenal: “És bastant més tranquil que el pare i ens deixa dormir, així que estic content. Em diuen que és un bebè trampa per animar-me a tenir els pròxims ràpidament“. I és que el polític del PP té clar que vol repetir l’experiència: “El segon caurà, això segur. He perdut la superioritat numèrica ja, visc dos contra un perquè aquesta família és Teresa i Lucas contra mi i ho assumeixo”.
Almeida considera que està “complint” com a pare. I això gràcies a haver-se implicat molt: “Tenir un fill és una experiència increïble i quan et passa amb 50 anys, és una meravella que ja no esperava viure. Vull estar amb ell tota l’estona, el miro quan plora i quan no plora. No sé si estic a l’altura del que el nen espera, però intento fer-ho el millor possible”.
Almeida descriu l’escena més vergonyosa que ha viscut com a pare
“Els bolquers els canvio pel costat correcte, no faig que s’ennuegui amb els biberons, el faig eructar més o menys…”, reflexiona. Això sí, com dèiem va protagonitzar una escena digna de comèdia: “Vaig estar mitja hora per esbrinar com es plegava el cotxet de bebè per ficar-lo al cotxe. Això està dissenyat per posar a prova els nervis dels pares, són obres d’enginyeria complexíssima. No t’exagero, mitja hora en un carrer de Madrid. La gent ja es parava a mirar a veure què cony feia l’alcalde barallant-se amb un carro… barallant-se i perdent“.
Molts podien pensar que l’alcalde passaria uns dies a casa amb el bebè, però que de seguida tornaria a treballar. Doncs ell assegura que ha desconnectat “sincerament” perquè sap que està de permís de paternitat: “Ara em toca ser pare i no alcalde. La meva prioritat és la meva família, descansar i estar amb ells. La meva vida personal ha canviat completament, ara soc un pare de família i tot ho hauré de consultar a casa”. Si es presentarà a la reelecció o no, de moment s’ho haurà de pensar.
La paternitat et canvia també la manera de pensar d’una manera que només entens quan neix el teu fill. En el seu cas, també es pregunta si podrà ser bon pare: “No hi ha una responsabilitat més gran que ser capaç de ser un bon pare, ser capaç d’educar el teu fill, donar-los uns valors, una formació, una felicitat… I la por, tens por a coses tota l’estona“. Abans que naixés Lucas, va inaugurar una escola infantil i diu que se li va quedar gravat que una professora li deia que els canviadors tenen cantonades aixecades per evitar que els bebès caiguin a terra en una distracció: “Des de llavors, visc amb la por que caigui mentre l’estic canviant”.
