Iñaki Urdangarin ha trencat el seu silenci per primera vegada després del divorci de Cristina de Borbó. I per què ho ha fet? L’exduc de Palma se sent totalment superat per la situació i ha demanat que el deixin en pau, ja que està fart de la persecució mediàtica que pateix. Diu que ara que està divorciat i que ha acabat la seva condemna, vol gaudir de la llibertat i “ser una persona anònima“. Aquests són els principals titulars que s’extreuen de l’entrevista que ha concedit a la revista Semana, que celebren haver pogut parlar amb ell. Des de Vanitatis, aprofiten per parlar sobre ell amb algunes persones del seu entorn. La gran majoria han manifestat que estan preocupats, ja que el veuen molt decaigut.
“Iñaki està trencat, els nervis el mengen per dins. Mai no hauria imaginat que li passaria el que li està passant, fins i tot va pensar elaborar vins perquè veia el seu futur molt positiu”, diuen. I és que sembla que l’exmarit de Cristina estava convençut que trobaria feina ben aviat quan sortís de presó i no ha estat així. Va tocar la porta del Barça i no va aconseguir res més que unes pràctiques: “Com havien de mullar-se contractant-lo? Qualsevol que sàpiga d’imatge d’empresa sap que donar-li una feina és posar-se al punt de mira i no per una cosa positiva”, assenyala aquesta font propera a ell.
Ell que sempre ha volgut ser educat amb la premsa, està començant a perdre la paciència perquè creia que podria deixar d’interessar-los quan signés el divorci. Tampoc no ha estat així: “Està al límit, parla tan nerviós que saliva i gairebé escup. Se li entretallen les paraules, respira fort i es posa, fins i tot, vermell”, els comenten amics i espontanis que han pogut parlar amb ell.
Per què està tan decaigut Iñaki Urdangarin? Què li passa?
Iñaki Urdangarin continua sent un personatge famós que interessa la premsa, però la seva imatge està enfonsada i ningú no el vol contractar. Aquells que l’han vist recentment, comenten al mitjà que se’l veu “molt desmillorat, prim, una mica descuidat i molt envellit“. Per si no n’hi hagués prou, els més propers continuen amb el lament: “El seu estat d’ànim està fluix i va al límit“.
Creuen que la culpa la té l’atur, uns mesos sense feina que l’han afectat molt perquè no sap què passarà amb ell: “Aquesta manca de feina l’està deixant empremta, està trencat”. Ara que ha demanat que la premsa respecti la seva nova situació, caldrà veure si ho aconsegueix o no.
