Cristina de Borbó i Iñaki Urdangarin van formar una família nombrosa després de la seva boda multitudinària. Actualment, tres dels quatre fills estan vivint a la Zarzuela i no tenen cap pla acadèmic o laboral en un futur pròxim. Els tres grans han estudiat a la Universitat, però Juan i Miguel ho han deixat tot per viure amb l’àvia a Madrid i no saben què faran a partir d’aquest setembre. La petita, la Irene, s’ha pres un any sabàtic després del Batxillerat per fer un voluntariat a Cambodja i treure’s el carnet de conduir. Si ara aprofitarà per iniciar els estudis superiors o no, és tot un misteri.
Ells que semblava que ho tenien tot encarrilat i ara es veuen amb un futur ben incert. Pilar Eyre ha volgut analitzar què estan fent els nets de Joan Carles i Sofia i avui publica un article a la revista Lecturas sobre el tema. El títol és ben encertat, “el rumb erràtic dels fills de la infanta Cristina“. La cronista considera que no és d’estranyar que hagin acabat d’aquesta manera perquè les han vist de tots colors.
El naixement del seu primogènit va viure’s com tot un esdeveniment a Barcelona, recorda. Cristina va ingressar a la Clínica Teknon per donar a llum la tardor del 1999 i sembla que va rebre uns regals bastant curiosos per al seu petit Juan. Entre ells? Un carnet del Barça. De seguida van tenir els altres dos fills, que arribarien amb pocs mesos de diferència. Tots van ser batejats als jardins de la Zarzuela en unes cerimònies cares en les quals “va tirar-se la casa per la finestra”.
Eren bons moments per a la família, que no s’esperava que les coses acabarien tan malament. Explica Pilar Eyre que Cristina va tenir clar que els quatre nens rebrien una bona educació i que faria l’impossible perquè fossin bones persones i esportistes. Tots han rebut una educació que qualifica d’exigent i estricta al Liceu Francès, de la mateixa manera que han fet un munt d’activitats extraescolars com judo, tenis, vela o esquí.
Com va ser la infància dels fills de Cristina i Iñaki Urdangarin?
De la infància dels quatre Urdangarin, Pilar Eyre recorda veure’ls a la missa dels diumenges, jugant al parc i gaudint de festes amb els amics. Tenien una vida normal -de rics- a la zona alta de Barcelona, però tot va canviar quan va començar a dir-se que Iñaki Urdangarin havia comès irregularitats econòmiques. El tracte privilegiat que rebien s’hauria dissipat i haurien començat a rebre “exabruptes”.
Entre els exemples que posa en aquest article? Que els van revocar els títols de socis d’honor del Tenis Barcelona i que van deixar de donar-los barnussos: “A les reunions de pares, els van arribar a criticar la seva conducta”. Crida l’atenció una escena en concret, quan Iñaki hauria estat rebut a crits de “compte amb les bosses” en un forn de pa quan anava acompanyat del seu fill gran. En aquell moment, la família hauria decidit que el millor era traslladar-se a Washington i deixar enrere la pressió mediàtica. Allà, però, els nens espanyols que hi havia a l’escola haurien fet assetjament escolar a Juan Urdangarin.
La situació va complicar-se encara més quan va començar el judici pel cas Nóos, ja que tots ells van haver de rebre suport psicològic. Veure el seu pare empresonat va haver de ser dur per a ells, un factor que Pilar Eyre creu que pot haver influït en tots els esdeveniments que han ocorregut amb els fills després d’allò.
