La mort d’Álex Lequio als 27 anys ha deixat compungida tota la família. Companys de professió, amics i famosos han mostrat el seu condol a Ana Obregón i Alessandro Lequio, que encara no es creuen el final tràgic de la llarga lluita contra el càncer del seu fill.
L’últim a pronunciar-se públicament ha estat Ramón García, amic íntim i company de l’actriu des de fa molts anys. Van presentar junts les Campanades de TVE el 1995 i també el 2004, però han treballat junts en moltes més ocasions. La més mediàtica, potser, en el mític ‘¿Qué apostamos?’.
Ana Obregón i Ramón García, en una foto d’arxiu / TVE
El presentador s’assabentava de la mort del fill poc abans de començar el seu programa a la televisió autonòmica de Castilla La Mancha, el que feia que hagués d’informar en directe visiblement compungit. Ramonchu no podia contenir les llàgrimes i es mostrava molt afectat: “Precisament avui a les 14 h li havia enviat un missatge a Ana preguntant-li com anava el fill. Quan em preparava per començar el programa em deien que havia mort l’Álex. Em costa parlar d’ell en passat. Álex era un bebè quan el vaig conèixer, l’he vist créixer i per mi era un nen molt especial”.
Las emocionadas palabras de #RamonGarcia sobre Aless Lequio , el hijo de Ana Obregón , que ha fallecido a los 27 años #DEP @EncompaniaCMM pic.twitter.com/wxaHfZ3nvk
— MASPITV (@TVMASPI) May 13, 2020
“Avui la meva estimada Ana estarà destrossada, ha perdut el que més volia en aquesta vida, el seu únic fill. Això ha de ser duríssim… Permeteu-me que li enviï tota la meva estima. La meva feina se la dedico al record d’Álex i a qui durant tants anys va ser la meva estimadíssima companya de feina. Després de tots aquests anys segueix sent la meva amiga. L’última vegada que la vaig veure va ser aquí, en els estudis. Ella és una noia meravellosa i el seu nen també ho era“.
I acabava amb una dedicatòria molt tendra: “Com ho fèiem abans de cada programa? T’agafava de la mà i començava la música perquè la vida ha de continuar. Avui també faré el programa amb tu. Un petó molt fort, et veuré d’aquí poc”.
