Els sistemes sanitaris europeus travessen un moment d’enorme pressió. L’envelliment de la població, l’augment de malalties cròniques i els efectes del canvi climàtic estan disparant els costos sanitaris. A això se sumen l’escassetat de professionals, l’elevada demanda de serveis mèdics i els retards assistencials agreujats després de la pandèmia de COVID-19. En aquest context, molts països han recorregut a l’externalització de serveis com una possible solució per a guanyar eficiència, encara que aquest enfocament continua sent objecte d’un intens debat.
No obstant això, un article recent publicat en la revista científica ‘Health Policy’ aporta una visió renovadora: externalitzar pot millorar la qualitat sanitària sempre que es faci sota el model d’atenció basada en valor, coneguda com Value-*Based Healthcare (VBHC). L’article sosté que les polítiques d’externalització no han d’enfocar-se únicament en la reducció de costos, sinó en la qualitat dels resultats clínics i l’experiència del pacient. El model VBHC es basa precisament a incentivar als proveïdors no per volum d’activitat, sinó pels resultats en salut que aconsegueixen. Aquest enfocament inclou components com l’organització de l’atenció per unitats clíniques integrades, el mesurament de resultats i costos per pacient, els pagaments per processos, la integració entre nivells assistencials i l’ús intensiu de tecnologia i dades.
Diverses experiències internacionals, com el Netherlands Heart Network (Països Baixos), la Martini Klinik (Alemanya), Diabeter (Països Baixos) o la xarxa Quirónsalud i l’Hospital 12 d’Octubre (Espanya), han mostrat resultats positius amb aquesta mena d’enfocament —tant en centres públics com privats—, millorant la qualitat, la coordinació assistencial i l’experiència del pacient.
Una de les claus del sistema basat en valor és el mesurament sistemàtic dels resultats (PROMs) i l’experiència del pacient (PREMs). Aquesta informació ofereix una mirada més completa i humana sobre l’atenció sanitària, més enllà d’indicadors tradicionals com la supervivència o el temps de recuperació. A més, permet orientar decisions clíniques, assignar recursos i millorar la gestió sanitària. No obstant això, la seva implementació planteja reptes com les barreres tecnològiques o la falta de temps, la qual cosa pot solucionar-se en part mitjançant l’externalització de serveis tecnològics especialitzats.
La recerca sosté que un dels temors habituals sobre la privatització —la cerca de beneficis a costa de la qualitat— podria resoldre’s amb models de pagament basats en resultats. En lloc d’incentivar el volum de procediments, el sistema recompensa el valor que s’aporta als pacients. Els autors citen experiències recents a França, on el model de pagament per acompliment ha contribuït no sols a reduir la despesa pública, sinó també a millorar la cobertura preventiva, promoure l’adherència a guies clíniques i reduir desigualtats en resultats de salut.
Així mateix, recerques recents mostren que els models de pagament per resultats o per processos —quan es plantegen amb un enfocament ampli, que inclou l’eficiència, la qualitat i l’equitat— poden millorar resultats clínics i contenir els costos. Segons la publicació, aquests sistemes eviten penalitzar a centres que atenen poblacions complexes o vulnerables, i afavoreixen la col·laboració entre proveïdors públics i privats.
Encara que el model de sanitat basada en valor va ser concebut inicialment per a fomentar la competència entre centres, la seva aplicació pràctica està demostrant que la col·laboració és encara més efectiva per a elevar resultats en salut a nivell poblacional. Per això, els autors defensen que el debat no ha de centrar-se en si la sanitat ha de ser pública o privada, sinó en com els sistemes poden organitzar-se per a oferir atenció de màxima qualitat i centrada en el valor aportat al ciutadà.
La implementació d’aquest model —conclouen— podria actuar com a catalitzador per a la transformació dels sistemes sanitaris europeus, proporcionant una via per a superar les limitacions tant del model tradicional com de la privatització sense control, i sempre posant en el centre els resultats que importen als pacients.
