La decisió del Govern del Regne Unit d’apartar a Huawei de les seves xarxes 5G seria el resultat de la pressió exercida pels Estats Units, per la qual cosa serien motius polítics i no de caràcter tècnic els que estarien darrere d’aquesta decisió, segons sosté la recerca del periodista, cineasta i escriptor Richard Kerbaj, que plasma en el llibre ‘The secret history of the Five Eyes: The untold story of the international spy network’ (‘La història secreta dels Cinc Ulls: La història no explicada de la xarxa internacional d’espionatge’), publicat per Blink. El diari The Sunday Times va publicar un extracte d’aquest llibre que aprofundeix en els secrets de les organitzacions d’intel·ligència dels Estats Units, Gran Bretanya, Austràlia, el Canadà i Nova Zelanda (l’aliança coneguda com els Five Eyes -Cinc Ulls-), a través de testimoniatges de funcionaris i líders mundials.
Narra la reunió que hauria mantingut al maig de 2019 una delegació de la Casa Blanca, encapçalada per Matthew Pottinger, director del Consell de Seguretat Nacional sobre Àsia, amb membres del GCHQ (Government Communications Headquarters, un dels tres serveis d’intel·ligència del Regne Unit). “La seva missió era oposar-se a un pla britànic que permetria a Huawei un accés limitat per a ajudar a construir la xarxa 5G del país”, assenyala. Kerbaj explica que la decisió del Govern britànic d’establir relació amb Huawei es basava en les recomanacions de Ciaran Martin, llavors responsable del Centre Nacional de Seguretat Cibernètica del GCHQ, l’equip del qual havia realitzat avaluacions detallades d’intel·ligència i tecnologia.
Assegura que un funcionari de la intel·ligència britànica sosté que en la reunió “Pottinger es va limitar a cridar i es va mostrar totalment desinteressat per l’anàlisi tècnica del Regne Unit”, limitant-se a expressar la seva desaprovació al pla britànic. Afegeix que sir Kim Darroch, que va ser assessor de seguretat nacional britànic abans de convertir-se en ambaixador del Regne Unit als Estats Units a principis de 2016, afirma que la delegació estatunidenca “no tenia realment cap argument tècnic convincent que soscavés el cas de GCHQ… La trobada va posar de manifest que el cas dels Estats Units era realment polític, no tècnic. Així que GCHQ es va mantenir en els seus tretze i, al principi, també ho va fer la primera ministra (Theresa May)”.
Segons manifesta Richard Kerbaj en el seu llibre, l’advertiment per al Regne Unit era clara: mantenir la relació amb Huawei posaria en risc el seu lloc en els ‘Cinc Ulls’. “La CIA va tractar de desacreditar la posició del Regne Unit sobre Huawei als ulls dels seus aliats europeus”, sosté.
El mateix mes de la reunió, el llavors president dels Estats Units, Donald Trump, va donar l’ordre de prohibir a les empreses xineses, inclosa Huawei, la venda d’equips al país, a causa del que va qualificar com a “risc indegut de sabotatge” i als “efectes catastròfics” en els sistemes i infraestructures de comunicacions.
Dos mesos després, Ciaran Martin i l’assessor de seguretat nacional britànic, Mark Sedwill, es van reunir amb funcionaris estatunidencs a la Casa Blanca. Entre ells serien presents Pottinger i John Bolton, l’últim assessor de seguretat nacional de Trump. En aquells moments, el recentment elegit president britànic, Boris Johnson, donava suport a les recomanacions de Martin per a establir acords i, al gener de 2020, va concedir a la companyia xinesa una aprovació limitada per a construir la xarxa 5G. No obstant això, les noves sancions imposades al maig de 2020 per a prohibir la utilització d’Huawei de xips de fabricació estatunidenca en els seus equips van forçar a Johnson a vetar a Huawei a Gran Bretanya. Aquesta va ser una decisió que, segons Kerbaj, suposaria retardar el desplegament del 5G al país fins a tres anys, amb un cost d’almenys 2.000 milions de lliures per la retirada dels equips 5G d’Huawei de les seves xarxes abans de 2027.
