Investigadors del Laboratori de Recerca en VIH i Hepatitis Víriques de l’Institut de Recerca Sanitària-Fundació Jiménez Díaz (IIS-FJD) i l’Hospital Universitari Rei Joan Carles, en estreta col·laboració amb l’Hospital Universitari Gregorio Marañón, i amb la participació d’investigadors de l’Hospital Universitari Fundació Jiménez Díaz, de l’Hospital Clínic Sant Carles, l’Hospital Vall d’Hebron i la Universitat de Sydney, han liderat un estudi que descriu el tercer cas de cura funcional del VIH-1 en una pacient que ha viscut amb el VIH durant 22 anys sense la necessitat de tractament antiretroviral (TAR). Aquesta fita podria ser un avanç fonamental per a la cerca de tractaments curatius per al VIH.
A través d’una anàlisi clínica, virològic, immunològic, i genètic, l’equip d’investigadors -liderat pels doctors Norma Rallón i José Miguel Benito, investigadors responsables del Laboratori de Recerca en VIH i Hepatitis Víriques del IIS-*FJD a l’Hospital Universitari Rei Joan Carles; i entre els quals també destaquen els doctors Miguel Górgolas i Alfonso Cabello, cap i cap associat, respectivament, del Servei de Medicina Interna de la Fundació Jiménez Díaz- ha identificat factors clau que evidencien la naturalesa única de cura funcional en la pacient descrita en aquest estudi publicat en la revista ‘Lancet HIV’.
En el context del VIH, es denomina “controlador elit” a un petit percentatge de persones amb el virus que, sense tractament antiretroviral, són capaços de mantenir la seva càrrega viral en nivells indetectables durant uns certs períodes de temps. Aquests pacients aconsegueixen mantenir el control de la replicació del virus sense la necessitat de medicaments. No obstant això, hi ha una gran heterogeneïtat en aquests pacients, i la majoria d’aquests “controladors elit” no mantenen aquest control a llarg termini.
“Alguns casos excepcionals, com el de la pacient descrita en aquest estudi, mostren una condició única de control del VIH, la qual cosa suggereix possibles nous enfocaments per al desenvolupament d’estratègies terapèutiques que podrien ajudar a millorar el maneig del VIH en el futur, fins i tot sense la necessitat de tractament antiretroviral continu, ja que obre noves possibilitats per a aconseguir la cura funcional en les persones que viuen amb VIH”, explica la Dra. Rallón.
La pacient és una dona índia de 48 anys que, 22 anys després del seu diagnòstic, manté la infecció completament controlada sense necessitat de tractament antiretroviral i ha mostrat evidències de serorreversió del VIH (és a dir, la pèrdua d’anticossos detectables enfront del virus). Tot indica que el seu organisme presenta una sèrie de característiques úniques amb mecanismes naturals extremadament eficaços que impedeixen la multiplicació del VIH i el redueixen a formes defectuoses incapaces de causar malaltia, la qual cosa podria explicar la seva capacitat per a aconseguir el que es considera una cura funcional del VIH. Les anàlisis també indiquen que aquest control excepcional es va establir molt aviat després de la infecció.
“Aquest tercer cas de cura funcional del VIH-1 reforça la importància de comprendre els factors biològics que permeten aquesta condició única. Les nostres troballes mostren l’existència de mecanismes naturals específics, i molt eficaços, que impedeixen la propagació del virus, possiblement relacionats amb una resposta immunitària innata potenciada per uns certs factors cel·lulars, i per l’acció de cèl·lules “assassines naturals” (“natural killer”), que actuen com una primera línia de defensa. I, encara que científicament no pot confirmar-se una cura esterilitzant de manera absoluta, l’absència total de senyals d’infecció converteix aquest cas en un potencial exemple d’eliminació completa del VIH-1”, conclou la Dra. Rallón
