L’hidrogen verd, que es podria convertir en el combustible de la descarbonització en la propera dècada, s’ha convertit en un objectiu estratègic per a la Unió Europea, que estudia duplicar els seus objectius de producció fins a assolir els 20 milions de tones el 2030. Espanya es troba en una situació privilegiada per liderar a Europa la producció d’aquesta revolucionària energia verda. L’impuls de l’hidrogen renovable és estratègic per a l’Espanya, tal com evidencia el fet que, de tots els projectes d’hidrogen renovable a nivell mundial, el 20% se situïn al nostre país, només darrere dels Estats Units.
Els compromisos recents d’ajuda anunciats per la Comissió Europea vinculats al desenvolupament i la implantació de Projectes d’Interès Comú Europeu (PIICE) d’Hidrogen Verd, unit al nou Pla de Seguretat Energètica aprovat pel Govern d’Espanya, deixen clara l’estratègia d’Europa i d’Espanya per liderar aquesta nova tecnologia.
Un context en què empreses espanyoles com Cepsa o Enagás i internacionals com les daneses CIP i Maersk seran actors claus el proper any per impulsar l’enlairament de l’hidrogen verd al nostre país amb el desenvolupament de megaprojectes alineats amb l’estratègia d’Espanya de descarbonització de l’economia i de transició energètica justa, així com amb el full de ruta de l’hidrogen verd, avançant en el compliment del compromís comú de descarbonització dels sectors productius a la Unió Europea.
La cartera d’aquests megaprojectes suma més de 7 GW de potència instal·lada d’electrolitzadors, per sobre de l’actual objectiu del Govern d’assolir els 4GW el 2030, un objectiu a priori poc ambiciós atès el volum de projectes en marxa i que podria portar al Ministeri per la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic a revisar a l’alça la meta d’hidrogen renovable prevista per al 2030 al Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC).
VALL ANDALÚS
Amb una inversió de 3.000 milions d’euros a Andalusia, la Vall Andalús de l’Hidrogen Verd de Cepsa impulsarà la descarbonització de la indústria i del transport pesant terrestre, aeri (SAF) i marítim, aconseguint una reducció de 6 milions de tones de CO₂.
La companyia generarà 10.000 llocs de treball – prop d’un miler directes, a més d’indirectes i induïts – per posar en marxa dues noves plantes, amb una capacitat de 2 GW i una producció de fins a 300.000 tones d’hidrogen verd als Parcs Eòlics de Campo de Gibraltar (Cadis) i Palos de la Frontera (Huelva).
El projecte anirà acompanyat d’una inversió addicional de 2.000 milions d’euros destinada al desenvolupament d’una cartera de projectes de 3 GW d’energia eòlica i solar per generar l’energia renovable necessària per a la producció de l’hidrogen verd. A més, la companyia col·laborarà amb altres productors d’energies renovables a Andalusia i de la resta d’Espanya per promoure la integració d’aquestes noves plantes al sistema elèctric.
La planta de Huelva s’ubicarà al costat del Parc Energètic La Rábida i es posarà en marxa el 2026, assolint el màxim de la seva capacitat el 2028. La instal·lació de Cadis se situarà al Parc Energètic San Roque i entrarà en operació el 2027.
PROJECTE CATALINA
El projecte liderat per CIP, l’inversor especialitzat en infraestructura renovable greenfield més gran del món, en consorci amb empreses com Enagás Renovable i Fertiberia, instal·larà 2 GW d’electrolitzadors a Aragó per a la producció d’hidrogen verd que contribuiran a la descarbonització, entre altres zones, del Llevant espanyol, on es troben algunes de les indústries amb més consum energètic i d’hidrogen del país, com ara refineries, productors de fertilitzants o fàbriques taulelleres.
Amb una inversió superior als 8.000 milions i la creació de prop de 10.000 llocs de treball a Aragó i 900 a València durant les fases de construcció i explotació, el projecte Catalina subministrarà hidrogen amb un baix impacte mediambiental a través d’un hidroducte de més de 220 quilòmetres de longitud que connectarà la zona rica en recursos renovables de Terol, on s’ubicaran tant els actius de generació com la indústria associada als electrolitzadors, amb les zones industrials de Sagunt i Tarragona.
Caterina està en fase avançada de desenvolupament. La primera fase del projecte, que estarà operativa comercialment a finals del 2027, comptarà amb 1GW d’energia eòlica i solar fotovoltaica connectats a un electrolitzador de 500 megawatts (MW) que produirà més de 50.000 tones d’hidrogen verd a l’any. Aquesta fase inclou igualment la construcció d’una planta de producció d’amoníac a Sagunt que utilitzarà l’hidrogen verd per produir amoníac verd que posteriorment serà utilitzat per a la fabricació de fertilitzants.
La resta del projecte entrés en operació de forma seqüencial a partir d’aquesta data per estar plenament operatiu el 2030, quadruplicant la producció de la primera fase fins a prop de les 200.000 tones d’hidrogen verd a l’any (40% del consum actual d’hidrogen gris (originat amb combustibles fòssils) a Espanya, actualment situat en to a les 500.000 tones anuals) suficient per contribuir a la descarbonització de les indústries aragoneses i llevantines.
Es tracta, per tant, d’un projecte pioner a nivell global per a la producció d’hidrogen i amoníac renovables a gran escala i el desenvolupament de solucions innovadores per al transport d’hidrogen als centres de demanda mitjançant una infraestructura sostenible, que proporcionarà una via per a la descarbonització de la indústria espanyola.
HIDROGEN VERD
Maersk ha anunciat la posada en marxa d’un nou projecte de producció d’hidrogen verd i biocombustible per al sector marítims a Espanya. Un megaprojecte de 10.000 milions d’euros, amb dues grans plantes de producció ubicades a dues zones portuàries d’Andalusia i Galícia per a la producció de dos milions de tones de metà verd per al 2030, que contribuiria a consolidar l’avantatge dels ports espanyols al nou escenari mundial, ja que la descarbonització del sector obligarà les empreses a reconfigurar les seves rutes per garantir ports segurs que els puguin subministrar els nous consumibles verds. La iniciativa podria generar prop de 85.000 llocs de treball, dels quals 5.000 serien directes.
L’accés a fonts renovables és crític per garantir l’èxit verd d’aquest projecte, per això Maersk haurà de promoure o establir acords amb múltiples operadors de parcs solars i eòlics per proveir-se d’un total de 4.000 megawatts, produïts al llarg de tot el país.
L’empresa, que ja ha avançat en els estudis inicials, avançarà fins al juny de l’any que ve en els detalls finals del projecte amb l’objectiu d’impulsar-ne el desenvolupament a partir de mitjans del 2023. El projecte compta amb tres fases: assolir les 200.000 tones a 2025, disposar de la primera planta totalment operativa, amb una producció d’un milió de tones el 2027 en una de les dues comunitats (encara per definir) i posar en marxa el segon centre immediatament després amb l’objectiu d’assolir els dos milions de tones de metanol verd el 2030.
