Metges i pacients van advertir aquest dimecres al Senat que el retard en la sospita i el diagnòstic continua sent un dels principals obstacles per a millorar l’atenció a les persones amb fibrosi pulmonar a Espanya, una malaltia respiratòria progressiva i potencialment incapacitant per a la qual també reclamen més coordinació assistencial i una reducció de les diferències territorials en l’accés a l’atenció especialitzada.
Durant la presentació de l’informe ‘Itinerari Fibrosi amb Veu: transformant l’abordatge de les EPI a Espanya’ aquest dimecres en la cambra alta, els ponents van proposar reforçar la detecció precoç, la coordinació entre especialitats i l’equitat en l’accés a recursos, tractaments i unitats de referència.
La jornada informativa va reunir professionals sanitaris, representants de pacients i responsables de la gestió sanitària amb l’objectiu d’identificar barreres assistencials i plantejar propostes de millora.
El document recull les conclusions d’un procés de diàleg desenvolupat a Andalusia, Catalunya, Comunitat de Madrid, País Basc, Galícia i Comunitat Valenciana, en el qual van participar més de 50 professionals sanitaris, gestors i representants de pacients vinculats a les malalties pulmonars intersticials (EPI).
Segons l’informe, la presència de símptomes inespecífics, com la dificultat respiratòria, la tos seca persistent o la fatiga, dificulta amb freqüència la identificació de la malaltia en les seves fases inicials. Davant aquesta situació, els experts van proposar reforçar la formació en Atenció Primària, agilitzar els circuits de derivació i facilitar l’accés a proves diagnòstiques especialitzades.
SOSPITA PRIMERENCA
“En afeccions com la fibrosi pulmonar, en la qual el temps és un factor clau, necessitem avançar cap a un model assistencial que faciliti la sospita primerenca i agilitzi la derivació al pneumòleg”, va assenyalar la pneumòloga de l’Hospital Universitari Infanta Leonor i presidenta de Neumomadrid, Belén López-Muñiz.
Les famílies i malalts van explicar que aquestes malalties pulmonars poden afectar de manera significativa a l’autonomia i la qualitat de vida dels qui la pateixen. A més, tenir un important impacte funcional, laboral i social a causa de la deterioració progressiva de la capacitat respiratòria.
“Conviure amb fibrosi pulmonar implica canviar profundament el dia a dia i enfrontar-se a moltes incerteses des dels primers símptomes. Necessitem que la veu dels pacients es tingui en compte a l’hora de dissenyar l’atenció sanitària, perquè ningú coneix millor les dificultats d’aquest recorregut que els qui el viuen en primera persona, que són els malalts i les seves famílies”, va apuntar el president de l’Associació de Familiars i Malalts de Fibrosi Pulmonar, Carlos Lines.
200 PATOLOGIA DIFERENTS
Les malalties pulmonars intersticials comprenen més de 200 patologies distintes. Entre elles destaquen la fibrosi pulmonar idiopàtica (FPI) i la fibrosi pulmonar progressiva (FPP), que tenen un fort impacte sobre la supervivència i la qualitat de vida. En el cas de la FPI, la supervivència a cinc anys sense tractament se situa entorn del 36%.
L’informe subratlla a més l’elevada càrrega assistencial d’aquests pacients. Segons les dades recopilades, les persones amb fibrosi pulmonar necessiten una mitjana de 14 consultes sanitàries a l’any i el 93,4% dels pacients amb FPI acabada de diagnosticar requereix almenys una hospitalització durant els cinc anys posteriors al diagnòstic.
Un altre dels desafiaments identificats és la desigualtat territorial en l’accés a unitats especialitzades, teràpies innovadores, assajos clínics i serveis de suport. Per a reduir aquestes diferències, els experts van plantejar “enfortir les xarxes de col·laboració entre hospitals i establir criteris homogenis de derivació i seguiment”.
VISIÓ INTEGRAL
Més enllà de l’atenció mèdica, el document reclama “una visió integral” de la malaltia que inclogui “rehabilitació respiratòria, infermeria especialitzada, suport psicològic i recursos d’acompanyament”. “Necessitem que la veu dels pacients es tingui en compte a l’hora de dissenyar l’atenció sanitària, perquè ningú coneix millor les dificultats d’aquest recorregut que els qui el viuen en primera persona”, va afirmar el president de l’Associació de Familiars i Malalts de Fibrosi Pulmonar, Carlos Lines.
La presentació va comptar amb la participació de representants de la Societat Espanyola de Reumatologia (SER), la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica i organitzacions de pacients. La iniciativa, impulsada per Boehringer Ingelheim, planteja un full de ruta amb mesures a curt, mitjà i llarg termini per a millorar el diagnòstic, la coordinació assistencial, l’accés a la innovació i l’acompanyament de les persones que conviuen amb fibrosi pulmonar.
