L’Hospital Universitari General de Villalba —hospital públic de la Comunitat de Madrid— ha ofert als seus professionals una formació específica en aquest àmbit amb la sessió clínica “De boomers a alfa: entenent el nou adolescent en un món canviant”, impartida per la doctora Rebeca González Preciado, especialista del Servei de Pediatria, i centrada en com acompanyar i atendre millor els adolescents actuals.
Comprendre l’entorn en què creixen els adolescents és clau per oferir-los una atenció sanitària més adequada i, per això, “l’objectiu d’aquesta xerrada no era parlar només de l’adolescent, sinó veure’ls en el món en què vivim i entendre per què són com són, entenent primer la societat i el món en què viuen”, va explicar.
L’especialista recorda que cada generació està marcada per esdeveniments històrics i socials concrets, i que conèixer aquest context ajuda a comprendre millor tant els pacients adolescents com la relació que estableixen amb els adults i els professionals sanitaris. En el cas de les generacions més joves, aquest entorn està marcat per la digitalització, l’accés constant a Internet, l’expansió de les xarxes socials, la cultura de la immediatesa, la menor interacció cara a cara, la intel·ligència artificial, la hipersexualització, la pandèmia de la covid-19 i una major visibilitat de la salut mental.
“El principal és que el món ha canviat molt i molt ràpid. Hi ha una digitalització i un accés constant a Internet, les xarxes socials s’han expandit moltíssim i ha disminuït la interacció social cara a cara”, assenyala la pediatra. “Hi ha una gran visibilitat de la salut mental, que és una cosa bona, perquè no tot el que canvia al món és dolent; però també han viscut —i viuen— una crisi ambiental, econòmica, la pandèmia de la Covid-19 i una hipersexualització en la nostra societat”, afegeix.
L’adolescència continua sent una etapa de maduració física, emocional i de construcció de la identitat, tot i que l’entorn en què es desenvolupa ha canviat molt ràpidament. Segons la doctora González Preciado, els adolescents “segueixen sent els mateixos que fa 40 anys”, però creixen “en un món molt diferent i complicat, per a ells i també per a nosaltres”.
Des del punt de vista del desenvolupament, el cervell adolescent continua en maduració, especialment en àrees com l’escorça prefrontal, relacionada amb els límits, la regulació i la presa de decisions. Aquesta etapa s’estructura, a més, en diferents fases: l’adolescència primerenca, entre els 10 o 11 anys i els 14, marcada per la pubertat i els grans canvis físics; l’adolescència mitjana, entre els 15 i els 17 anys, en què el grup adquireix més importància i poden aparèixer més conflictes familiars; i l’adolescència tardana, entre els 18 i els 21 anys, vinculada a l’inici de responsabilitats pròpies de l’edat adulta.
No hi ha una fase necessàriament més difícil que una altra, sinó reptes diferents en cada moment. A més, l’adolescència tendeix a allargar-se per múltiples factors, entre els quals la sobreestimulació, l’ús de pantalles, la manca de temps per pensar, l’absència de silencis i la menor tolerància a l’espera o a la frustració.
SALUT MENTAL
D’altra banda, la digitalització i l’ús de les xarxes socials han transformat la manera com els adolescents es relacionen, s’informen i construeixen la seva identitat. La comunicació es desenvolupa cada vegada més en entorns digitals, en un moment del desenvolupament en què encara s’estan consolidant funcions relacionades amb la regulació, els límits i el pensament crític.
L’especialista adverteix que encara no es coneix completament l’impacte que aquesta transformació pot tenir sobre el desenvolupament cerebral adolescent, però sí que assenyala que ja s’observa un augment evident de problemes de salut mental i violència. A consulta, afirma, cada vegada es veuen adolescents, i fins i tot nens més petits, amb trastorns d’ansietat, trastorns del comportament o depressió.
Davant la idea que els joves actuals són una “generació de vidre”, la doctora González Preciado defensa una mirada més comprensiva. La major visibilitat de la salut mental ha permès que molts adolescents siguin més conscients del que senten, s’expressin amb més llibertat i puguin analitzar millor el seu món emocional.
Per a la pediatra, el primer pas per atendre millor els adolescents és abandonar prejudicis i idees preconcebudes. Segons ella, comprendre el context en què viuen permet apropar-s’hi d’una manera més útil, tant des de la consulta com des de la família o l’entorn educatiu.
“Crec que el primer pas és entendre-ho. Quan un es posa davant d’un adolescent, ja no només com a metge, sinó com a pare o mare, ha d’intentar no jutjar i parlar amb ells, sabent com és el món ara”, subratlla la doctora González Preciado. “Cal estar a prop d’ells per adonar-nos del que els passa i ser un suport. No s’ha de pensar que, com que ja són adolescents, són gairebé adults i no ens necessiten; sí que ens necessiten, però cal entendre com ho fan”, afegeix.
En aquest sentit, la consulta pediàtrica pot convertir-se en un espai de confiança per detectar malestar, resoldre dubtes i acompanyar els adolescents. Els pediatres d’Atenció Primària tenen un paper especialment rellevant, ja que coneixen el menor i, de vegades, poden detectar senyals abans fins i tot que els pares les traslladin. Per això, es recomana que les famílies consultin amb el pediatre qualsevol qüestió que els preocupi.
