Les telecos europees han reduït un 85% en dos anys l’impacte per incidents de seguretat, pesi a l’augment de les amenaces. Les xarxes suporten cada vegada una major pressió, segons recull l’informe ‘The Telecomsector’s contribution to Europe’s security and resilience’ elaborat per Copenhagen Economics i fet públic per Connect Europe.
L’estudi destaca el creixent risc que els ciberatacs continuïn en ascens en un entorn crític. En aquest sentit, les telecos europees van reportar en 2024 una pèrdua de 1.700 milions d’hores de connectivitat d’usuaris europeus per incidents de seguretat, la qual cosa suposa, un 55% menys que en 2023 i un 85% respecte a 2022, segons dades d’Agència de la Unió Europea per a la Ciberseguretat (ENISA).
L’informe indica que els operadors tenen una alta capacitat de resposta i resiliència, estan desplegant una combinació d’infraestructures i sistemes més robustos, i realitzant una gestió més eficaç per a desplegar una barrera de seguretat efectiva, però adverteix contra la falta d’un entorn adequat regulador per a la inversió.
El treball llança un advertiment: si Europa vol mantenir i reforçar la seva resiliència en matèria de seguretat, és necessari invertir més i actuar amb decisió des de l’àmbit polític. “Millorar dràsticament l’entorn d’inversió en connectivitat és essencial perquè els operadors reforcin encara més la seguretat i resiliència”, afirma el director general de Connect Europe, Alessandro Gropelli. Per això, Gropelli fa una crida a la UE i li insta a actuar ara per a donar forma a un futur digital europeu competitiu i resilient, a través de la Digital Network Act (sigles en anglès del Reglament de Xarxes Digitals), una regulació per al sector en la qual està treballant Brussel·les i de la qual s’espera aviat novetats: “Una ambiciosa Llei de Xarxes Digitals pot ser clau no sols per a fer a Europa més competitiva, sinó també més segura”, assegura Gropelli.
L’informe proposa tres línies d’acció per a les autoritats polítiques. En primer lloc, donar suport al marc d’inversió en seguretat i resiliència, incloent-hi incentius públics quan l’interès general el justifiqui. En segon lloc, simplificar la regulació, eliminant duplicitats entre marcs nacionals i europeus que desvien recursos cap a la burocràcia. Finalment, tancar la bretxa de talent amb una estratègia europea de competències en ciberseguretat que garanteixi l’accés a professionals qualificats
Reunions virtuals
Les xarxes de telecomunicacions no sols permeten la connectivitat bàsica, sinó que sustenten una àmplia gamma de serveis essencials: telecomunicacions minoristes, plataformes OTT, serveis de seguretat digital, centres de dades i solucions en el núvol. Sense elles, aquests serveis simplement no existirien, destaca l’informe.
Els beneficis de la connectivitat arriben a tots els racons de la societat. En 2024, el 88% dels ciutadans de la UE va utilitzar internet diàriament, un augment de 52 punts percentuals des de 2007; i el 77% va realitzar compres en línia. A més, dos de cada tres usuaris empren dispositius connectats com a sistemes intel·ligents per a la llar o vehicles connectats. Aquestes dades reflecteixen que la seguretat i resiliència de les xarxes de telecomunicacions són fonamentals per a la societat europea.
El sector empresarial també depèn profundament de les xarxes, motor essencial de la seva productivitat, competitivitat i innovació, tal com recorda l’estudi. En 2024, el 99 % de les empreses europees tenia accés a internet, el 53% realitzava reunions virtuals com a part de les seves operacions diàries i el 24% dels ingressos de les empreses europees en va provenir del comerç electrònic.
Les xarxes són igualment habilitadores d’una administració pública moderna, garantint l’accés a serveis digitals segurs i eficients per a tots els ciutadans. Segons l’estudi, en 2023, el 69% dels ciutadans de la UE va accedir a llocs web o aplicacions governamentals, i el 41% va utilitzar sistemes d’identificació electrònica.
Seguretat digital
La importància estratègica de les xarxes de telecomunicacions no passa desapercebuda. L’OTAN ha instat, molt recentment, als seus membres a destinar fins al 1,5 % del PIB a la protecció d’infraestructures crítiques, reconeixent que la seguretat digital és ja una qüestió de defensa nacional, tal com recorda l’informe.
“Les xarxes segures i resilients són essencials per a protegir dades sensibles, garantir l’accés a serveis digitals i sostenir sectors crítics”, assenyala Neil Gallagher, director de Copenhagen Economics. “Aquest estudi mostra no sols els riscos, sinó també les solucions que estan a l’abast dels responsables polítics.”
Finalment, l’informe assenyala que, encara que els operadors ja fan esforços substancials per a protegir les seves xarxes i mantenir la resiliència, sostenir i escalar aquestes mesures suposa un desafiament creixent. Atès que les telecomunicacions són una infraestructura clau que genera beneficis per a tota la societat, els responsables polítics han d’abordar com garantir un finançament adequat per a superar aquests reptes.
En un món hiperconectado, la falta d’inversió en seguretat i resiliència no sols afecta a un sector, sinó que podria generar riscos sistèmics per a l’economia en el seu conjunt. I és que, en un context d’amenaces creixents, els operadors de telecomunicacions no sols connecten a Europa: la protegeixen.
