El pas de la borrasca Juliette per Catalunya no va deixar les precipitacions desitjables en les capçaleres dels rius per a mitigar els efectes de la sequera i les nevades que va deixar en el litoral no han tingut un impacte rellevant en les reserves. Una setmana després del temporal els embassaments no sols no han augmentat les seves reserves, sinó que aquestes han seguit baixant. La feble pluja prevista per a aquests dies no compensarà les necessitats existents i la perspectiva de més precipitacions s’allunya mentre algunes prediccions indiquen que 2023 pot ser el més calorós de la història amb l’arribada del fenomen de ‘El Nen’.
Les dades actualitzades avui dia indiquen que el volum d’aigua embassada en les conques internes és de 190,7 hectòmetres cúbics (hm³), la qual cosa suposa que els pantans estan al 27% de la seva capacitat: gairebé un punt menys que la setmana anterior. L’any passat, classificat com molt sec, els embassaments estaven al 53% per aquestes mateixes dates. Si s’observa la mitjana de l’última dècada haurien d’estar al 73%.
El cas del pantà de Sau és especialment greu. Les seves reserves, de les quals es proveeix en bona part la capital i la gran regió metropolitana de Barcelona, han descendit més de dos punts fins a situar-se en el 11,84%. Cal recordar que per sota del 10% l’aprofitament de les aigües es fa inviable a causa de les altes concentracions de sediments.
L’embassament de Susqueda, contigu a aquest, una mica major i cap al qual s’estan transvasant les escasses existències de l’anterior, també registra una situació preocupant. Amb 87 hm³ d’aigua emmagatzemada, Susqueda es troba al 37,34% de la seva capacitat, quan l’any passat estava al 60% i la mitjana en aquesta època és del 74%.
Les prediccions meteorològiques per als pròxims dies i fins i tot setmanes a Catalunya no apunten a un augment de precipitacions respecte a la mitjana. Davant aquest escenari, alguns experts indiquen que els esforços haurien de concentrar-se ara a contenir la demanda i tirar mà de tots els recursos disponibles per a incorporar altres fonts al cicle de proveïment urbà, com les dessalinitzadores i plantes d’aigua regenerada, i fins i tot alguns arriben a parlar de vaixells cisterna.
