Els joves espanyols tenen una situació social i econòmica pitjor que fa 30 anys, segons el primer Indicador Sintètic de la Joventut (ISJ) de la Fundació PwC, que mesura com ha evolucionat el benestar i les oportunitats dels joves respecte a generacions anteriors. L’índex, elaborat en col·laboració amb el Círculo de Empresarios, analitza per primera vegada a Espanya 39 variables econòmiques i socials agrupades en quatre àmbits: demografia, mercat de treball, educació i habitatge.
En concret, l’ISJ conclou que, després d’una etapa de millora a finals dels noranta i inicis dels 2000, la crisi financera i immobiliària del 2008 va marcar un punt d’inflexió i va provocar un deteriorament sostingut de l’indicador. Des de llavors, i malgrat algunes millores parcials en els últims anys, els joves encara no han recuperat la situació que tenien el 1995.
Ana Peláez, presidenta de la Fundació PwC, va manifestar que “la joventut espanyola s’enfronta avui a un escenari especialment complex. Les noves generacions s’han de desenvolupar en un context socioeconòmic marcat per dificultats estructurals que condicionen tant el seu desenvolupament personal com la seva trajectòria professional. L’Indicador Sintètic de la Joventut neix per oferir una visió clara i accessible de les diferents realitats que travessa la joventut espanyola i per facilitar-ne el seguiment en el temps”.
Per la seva banda, Jordi Esteve, soci responsable d’Economics de Strategy&, la consultora estratègica de PwC, va explicar que “l’Indicador Sintètic de la Joventut és una eina objectiva, replicable i actualitzable, construïda a partir de fonts oficials com l’INE, el Banc d’Espanya i Eurostat, amb la finalitat d’oferir una visió global de la situació de la joventut espanyola, assenyalar on es concentren les majors dificultats i permetre’n el seguiment amb una metodologia comparable i rigorosa”. També va assenyalar que, davant la situació complexa dels joves, el sector empresarial ha de formar part de la solució.
L’habitatge és, amb diferència, el principal factor de deteriorament de l’indicador, en assolir els 78 punts el 2024. L’informe vincula aquest empitjorament a l’escassetat d’oferta, al col·lapse de les habitatges acabats i a l’alça sostinguda dels preus de compra i lloguer. Com a conseqüència, l’accés a l’habitatge s’ha tornat cada vegada més difícil: un menor de 35 anys necessita avui 9,1 anys complets d’ingressos per comprar un habitatge, molt per sobre dels 6,6 anys que necessita una persona entre 55 i 64 anys. Aquesta pressió econòmica retarda l’emancipació i converteix l’habitatge en la principal barrera per millorar la situació juvenil a Espanya.
Juntament amb l’habitatge, l’ISJ identifica també un deteriorament rellevant en demografia. Aquesta dimensió arriba als 21 punts el 2024 i reflecteix la pèrdua de pes de la població jove, la caiguda de la natalitat i un creixent desequilibri intergeneracional. L’informe detalla, per exemple, que el pes electoral dels menors de 35 anys ha passat del 36% el 1990 al 22% el 2022 i podria caure al 20% el 2050, mentre que el quocient entre població menor de 25 anys i major de 65 s’ha reduït de 4,5 el 1971 a 1,2 el 2022. A la pràctica, aquesta evolució redueix el pes demogràfic, econòmic i polític dels joves i augmenta la càrrega que hauran de suportar per sostenir l’Estat del Benestar.
PRECARITAT DEL MERCAT LABORAL
En l’àmbit del mercat de treball, tot i que la situació ha millorat respecte als pitjors anys de les últimes crisis, persisteixen factors de precarietat com la contractació parcial involuntària, la temporalitat i el pluriocupació.
Segons Eurostat, la taxa d’atur juvenil a la UE es va situar en el 14,9% el 2024, mentre que a Espanya va arribar al 24,9% segons l’INE. Aquesta bretxa evidencia una clara desavantatge respecte a Europa. L’informe conclou que, tot i la millora de l’ocupació juvenil, la qualitat del treball continua sent un dels principals frens.
L’educació és l’única dimensió que millora respecte al 1995, amb -19 punts el 2024. La proporció de joves de 25 a 34 anys amb educació terciària ha passat del 16,3% el 1980 al 52% el 2024. Tot i això, aquesta millora conviu amb una taxa de sobrequalificació del 35,9%, la més alta de la UE, cosa que dificulta la inserció laboral.
PROPOSTES
A partir d’aquest diagnòstic, l’informe planteja mesures empresarials per actuar sobre les quatre dimensions analitzades. En el mercat laboral proposa impulsar l’emprenedoria jove, millorar els processos de selecció, adaptar l’entrada al mercat de treball i fomentar models més flexibles.
En educació, aposta per reforçar les habilitats transversals, la formació contínua i la col·laboració entre empreses i universitats. En demografia, planteja plans de carrera personalitzats, mentoria intergeneracional i mesures per retenir talent jove. En habitatge, proposa fórmules público-privades, flexibilitat laboral, habitatge compartit i avals per facilitar la compra.
En conjunt, l’informe conclou que la situació de la joventut espanyola requereix respostes integrals i sostingudes, amb un paper clau tant de les administracions com del sector empresarial.
