El bikesharing o sistema de bicicletes compartides s’ha consolidat com un dels motors de la mobilitat urbana a Europa. Segons l’informe ‘Rendiment d’inversió de les bicicletes compartides’, elaborat per EY al costat de Cycling Industries Europe (CIE) i EIT Urban Mobility, aquests sistemes generen més de 305 milions d’euros anuals en beneficis derivats de millores en la salut pública, reducció d’emissions, descongestió del trànsit i creació d’ocupació local.
L’estudi conclou que cada euro invertit produeix un retorn social del 10%, xifra que podria elevar-se al 75% en 2030 si augmenta el suport institucional. De fet, amb aquest horitzó, CIE i les principals operadores públiques i privades europees han signat el primer un manifest conjunt per a demanar al Govern que inclogui aquest mitjà de transport en el Pla Nacional del Fons Social per al Clima (FSC) i aconseguir les 100.000 bicicletes compartides a Espanya en 2030.
En aquest escenari, Espanya compta amb diversos operadors clau per a la mobilitat sostenible. Serveo, per exemple, és responsable de més 22.000 bicicletes i gairebé 1.700 estacions en set ciutats, situant-se entre els majors gestors de bikesharing d’Europa. La companyia està darrere dels dos principals sistemes espanyols: BiciMAD a Madrid —8.847 bicicletes elèctriques i 629 estacions— i Bicing a Barcelona —7.608 bicicletes i 525 estacions—. També impulsa projectes com Bizi Saragossa (2.500 bicicletes i 276 estacions), Bilbaobizi (790 i 48, respectivament, i que arribarà a 1.250 bicicletes i 68 estacions l’any vinent), a més de serveis a la Corunya, Valladolid o Rivas-Vaciamadrid. De fet, el rànquing europeu en nombre de viatges per bicicleta i dia (un indicador que mesura l’eficiència de cada vehicle disponible) del CIE, el lideren dues capitals espanyoles, Bilbao i Barcelona, que ocupen la primera i segona posició respectivament, amb BilbaoBizi i Bicing.
Un altre operador destacat és Nextbike, present en més de 36 municipis, amb sistemes com AMBici en l’àrea metropolitana de Barcelona (fins a 2.500 bicicletes elèctriques), BiciPalma, Getxobizi, Bizkaibizi, Mislata o Santanderbici, a més de Arteixo, Lleó, Eivissa, Còrdova o Ontinyent. Els segueix Llimi, que opera actualment a Espanya amb una flota estimada d’unes 1.200 bicicletes elèctriques compartides, concentrades sobretot a Barcelona (unes 500 unitats) i Sevilla (unes 700). La seva flota pertany a la quarta generació de e-bikes (Gen4), amb ancoratges electrònics i geolocalització, i forma part de la seva estratègia europea de micromobilitat elèctrica al costat de patinets i altres vehicles compartits.
En altres grans capitals europees, com París, el sistema de transport públic Vélib’ (el major d’Europa) va registrar en 2024 més de 49 milions de trajectes, dels quals prop del 60% es van fer amb bicicleta elèctrica. A Londres, l’auge del model “dockless” (sense estacions fixes) va sumar 29 milions de viatges en un any, situant a la capital britànica en l’epicentre del creixement del sector.
Segons l’informe, els sistemes de bikesharing eviten 46.000 tones de CO₂ a l’any, prevenen 1.000 casos de malalties cròniques i estalvien 40 milions en costos sanitaris. A més, recuperen 760.000 hores perdudes en embussos (30 milions d’euros en productivitat) i mantenen més de 6.000 ocupacions directes.
