La investigació que aborda tota la informació de les restes i naus enfonsades durant la Primera i la Segona Guerra Mundial a les aigües del Mediterrani i un estudi que persegueix aprofundir, per primera vegada, sobre un patrimoni invisible, ocult i en risc de desaparició a la Badia d’Algesires són els dos projectes subaquàtics que aquest any aspiren a aconseguir els 80.000 euros amb què està dotat el Premi Nacional d’Arqueologia i Paleontologia Fundació Palarq.
La tercera edició del guardó compta amb un total 18 projectes aspirants a la seva tercera edició. L’entitat analitzarà ara les candidatures rebudes per determinar quins seran els 6 finalistes que entraran a la cursa d’aquesta edició del premi. Tots els projectes aspirants estan liderats per equips de recerca pertanyents a institucions públiques espanyoles i, en tots els casos, són investigacions en curs, sigui en territori nacional o a l’estranger.
El 15 de juny, un jurat internacional de reconegut prestigi a l’àmbit científic i cultural, triarà el projecte guanyador que es farà públic durant la gala de lliurament del premi. La gala es desenvoluparà al Museu Arqueològic Nacional (MAN), entorn que tradicionalment ha allotjat l’esdeveniment. El certamen, amb caràcter biennal, és el primer premi d’aquestes característiques concedit per una fundació privada dedicat a aquestes disciplines i està dotat amb 80.000 euros.
PROJECTES
‘Projecte arqueològic subaquàtic Mar de l’Ebre. Prospecció i documentació arqueològica subaquàtica de les restes de la Primera i la Segona Guerra Mundial al Mar de l’Ebre’. Sota els auspicis de l’Associació Nacional d’Arqueologia Subaquàtica (SONARS), els investigadors Manuel J. Fumás Soldevila, Josep Maria Castellví i Pere Izquierdo Tugas desenvolupen a les zones del Montsià i Tarragona, al sud de Catalunya, el que es considera el projecte d’arqueologia subaquàtica d’època contemporània més important de la història d’Espanya.
Amb més de dues dècades de prospecció a les aigües del Mediterrani, l’objectiu principal de la investigació és obtenir tota la informació possible sobre els derelictes (mercants, navilis i avions) enfonsats a la zona sobre la Primera i la Segona Guerra Mundial i conèixer el seu enllaç històric amb Catalunya.
‘Entre les columnes d’Hèrcules, arqueologia subaquàtica d’un espai privilegiat. La Badia d’Algesires. (HERAKLES)’. La Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Cadis desenvolupa aquest projecte, ubicat geogràficament a l’Estret de Gibraltar, sota la direcció de Felipe Cerezo Andreo juntament amb Alicia Arévalo González.
Aquest projecte se centra en el patrimoni cultural subaquàtic de la Badia d’Algesires i voltants a través d’una perspectiva diacrònica, sense límits temporals i té l’objectiu de documentar i fer un estudi intensiu de diverses zones arqueològiques subaquàtiques, alhora que es contextualitza el paisatge costaner i assentaments portuaris d’aquest entorn.
CERTAMEN
Convocat per la institució amb aquest mateix nom, el guardó neix el 2018 amb la finalitat de reconèixer l’excel·lència i l’originalitat de projectes arqueològics i paleontològics dirigits per equips de recerca espanyols, desenvolupats tant a escala nacional com internacional, sense restriccions de cultures o períodes històrics. Els projectes de recerca sobre paleontologia han d’estar relacionats amb l’evolució humana.
La primera edició el 2018 va comptar amb 25 participants, 6 finalistes, i un jurat que va dictaminar a favor del projecte ‘Construint Tartessos’, investigació sobre la cultura tartèsica que desenvolupa l’equip liderat per Sebastián Celestino Pérez i Esther Rodríguez González de l’Institut d’Arqueologia (CSIC – Junta d’Extremadura).
La segona edició, el 2021, va comptar amb 20 participants i 6 finalistes. El Jurat internacional va dictar en aquesta ocasió a favor de ‘La Muntanya del temps. Exploració d’un campament paleolític a La Garma’, desenvolupat pels doctors Pablo Arias i Roberto Ontañón, de l’Institut Internacional d’Investigacions Prehistòriques de Cantàbria (IIIPC). La investigació premiada ha revelat l’existència d’un jaciment únic al món que constitueix una veritable càpsula del temps, on aquest es va aturar fa 16.500 anys, gràcies a un despreniment a l’entrada original que va transformar la cova en una bombolla, cosa que ha permès conservar els vestigis d’un assentament paleolític.
