DES–Digital Enterprise Show 2026, el principal esdeveniment europeu dedicat a la intel·ligència artificial, ha tancat aquest dijous una edició especialment significativa amb motiu del seu desè aniversari. Des de dimarts, 17.733 directius internacionals han participat en la trobada per conèixer com els agents d’IA, juntament amb altres tecnologies exponencials, estan incrementant la rendibilitat, l’eficiència i la sostenibilitat de grans empreses, pimes i administracions.
Segons va informar l’organització, la celebració de DES 2026 ha generat un impacte econòmic superior als 30 milions d’euros per a la capital de la Costa del Sol i ha situat Màlaga al centre del debat europeu sobre els agents d’intel·ligència artificial.
Els avenços van ser analitzats per 637 experts internacionals reunits al Digital Business World Congress, el principal fòrum de digitalització d’àmbit europeu. Els participants també van abordar qüestions que marquen l’actualitat del sector, com l’escalabilitat de la IA per augmentar el retorn de la inversió, el nou ordre mundial condicionat per la sobirania tecnològica, la geopolítica i l’ètica, la construcció d’infraestructures digitals resilients i el paper del talent humà.
Els assistents també van poder descobrir un total de 706 innovacions presentades per 403 empreses participants a l’«Univers DES», l’ecosistema d’esdeveniments hiperespecialitzats dissenyat amb motiu del desè aniversari de la fira.
La defensa entra per primera vegada a DES
Per primera vegada, DES ha acollit un fòrum dedicat a la defensa arran de l’evolució dels sistemes no tripulats i les plataformes autònomes, que han transformat la manera de concebre les operacions militars.
Entre els participants hi havia Rosalía Machín, comandant de la Guàrdia Civil a la Prefectura de Transformació Digital i Ciberseguretat, que va explicar els nous elements que han entrat en joc, com ara el domini cognitiu o el ciberespai, fet que, segons va assenyalar, “obliga a repensar la seguretat des d’una perspectiva multidomini”.
També hi va intervenir Silvia Gamo, directora general de la Fundació Cercle de Tecnologies per a la Defensa i la Seguretat, que va recordar que moltes de les tecnologies actuals ja es van començar a utilitzar durant la Guerra Freda i la Guerra del Vietnam. Tot i això, va destacar que la guerra d’Ucraïna ha marcat un punt d’inflexió pel seu ús tàctic i massiu.
“A nivell tecnològic està canviant la manera de combatre”, va afirmar, tot apuntant al futur dels eixams de drons i a la seva capacitat per repartir-se tasques i reorganitzar-se de manera autònoma.
En la mateixa línia, Antonio Martín, IoT Global Business Development Manager de Deutsche Telekom IoT, va destacar que “l’escenari dels conflictes ha canviat completament” i que la defensa s’ha de recolzar en innovacions civils, satèl·lits i noves capacitats de connectivitat.
Segons els experts, el gran repte actual és reforçar la resiliència, el comandament i control, la protecció de les dades i la cooperació entre el sector públic, l’empresa privada i el món acadèmic.
Martín va advertir que les tecnologies no només estan transformant les operacions militars, sinó també els atacs a la denominada “zona grisa”, des de la desinformació fins a accions orientades a desestabilitzar la seguretat pública.
“És molt barat atacar i excessivament car defensar-se”, va assenyalar, remarcant que la col·laboració publicoprivada serà essencial perquè “la tecnologia avança tan ràpid que avui l’administració pública depèn de l’empresa privada”.
Els satèl·lits, una peça clau
L’espai s’està consolidant com una nova frontera estratègica per a la defensa i la seguretat global. Per aquest motiu, experts de l’Agència Espacial Europea, de l’alemanya DLR GfR i de diversos centres tecnològics van analitzar el paper dels satèl·lits en intel·ligència, vigilància, comunicacions i protecció d’infraestructures crítiques.
Joan Mas, director científic de l’àrea digital d’Eurecat, va explicar que l’entitat treballa en innovació aplicada a la defensa, especialment en explotació de dades, ciència de dades, IA agentiva, intel·ligència artificial clàssica i computació quàntica, una disciplina incorporada als seus projectes des de 2023.
Per la seva banda, Nil Angli, responsable de Business Applications and Partnerships de l’Agència Espacial Europea, va destacar que, més enllà de l’exploració espacial, un dels grans objectius actuals és “utilitzar els actius espacials per crear resiliència a les nostres empreses”.
Segons va afirmar, els satèl·lits ja formen part de totes les operacions crítiques, ja que “l’única manera de disposar de totes les dades és recolzar-se en ells”. Per això, va remarcar que són essencials per al desenvolupament de la intel·ligència artificial i que també serà necessari reforçar la seguretat dels algoritmes d’IA per garantir una entrada segura de la informació procedent de l’espai.
Els especialistes van coincidir que la sobirania tecnològica, la regulació i la cooperació internacional seran factors determinants per protegir l’espai com una infraestructura estratègica.
Francisco Gallardo, enginyer de Sistemes Globals de Navegació per Satèl·lit de l’empresa aeroespacial alemanya DLR GfR mbH, va recordar que “el problema de l’espai és que requereix una inversió inicial molt elevada” i que, per aquest motiu, “la cooperació entre països és fonamental”.
A més, va advertir sobre la necessitat d’avançar en sostenibilitat espacial, evitar col·lisions i establir polítiques i normes clares per als satèl·lits i l’entorn orbital.
En la mateixa línia, Joan Mas va defensar que “necessitem regulació, perquè en cas contrari es podria produir un desastre”, mentre que Gallardo va insistir que la monitorització i la protecció dels sistemes espacials són imprescindibles perquè “necessitem tenir control sobre l’espai”.
