Ceuta i Melilla figuren entre els territoris amb pitjor valoració ciutadana del sistema sanitari públic a Espanya, segons l’últim Baròmetre Sanitari del Centre de Recerques Sociològiques (CIS), publicat aquest mes de desembre, que reflecteix un elevat grau d’insatisfacció amb el funcionament de la sanitat en totes dues ciutats autònomes.
A Ceuta, el 28,5% dels enquestats es declara “molt insatisfet” amb la sanitat pública, el percentatge més alt del conjunt nacional. A Melilla, aquesta xifra aconsegueix l’11,3% i situa també a la ciutat entre les pitjor valorades del país.
L’enquesta del CIS apunta, a més, al fet que hi ha una percepció estesa de mal funcionament del sistema de salut. Un 33,9% dels ciutadans de Ceuta considera que la sanitat pública “funciona malament i necessita canvis profunds”, mentre que a Melilla aquest percentatge se situa en el 18,8%. A això se suma que més de la meitat de la població de Melilla (54,8%) creu que el sistema requereix canvis fonamentals.
La pèrdua de confiança es reflecteix també en gran manera en la preferència per les alternatives privades. El 64,6% dels de Melilla i el 45% dels de Ceuta optarien per la sanitat privada si tinguessin llibertat d’elecció, segons recull el baròmetre del CIS.
Ceuta i Melilla presenten una singularitat dins del Sistema Nacional de Salut. Són els únics territoris la sanitat dels quals depèn directament de l’Administració General de l’Estat, a través de l’Institut Nacional de Gestió Sanitària (*Ingesa), al no tenir transferides les competències sanitàries a aquestes ciutats, com ocorre en la resta de les comunitats autònomes. Aquest model centralitzat situa la planificació, l’assignació de recursos i la política de personal sota gestió estatal del Ministeri de Sanitat que lidera Mónica García.
En els últims anys, diferents informes i organitzacions professionals han vingut assenyalant dificultats estructurals en tots dos territoris, com a problemes per a cobrir determinades especialitats, una elevada pressió assistencial i el recurs freqüent a derivacions a la Península.
Les dades del baròmetre mostren que, en pràcticament tots els grans indicadors de satisfacció i funcionament, Ceuta i Melilla parteixen d’una posició més desfavorable que la mitjana del Sistema Nacional de Salut, la qual cosa reforça el debat sobre la capacitat de l’actual model de gestió per a respondre a les necessitats sanitàries de tots dos territoris.
El Reial decret 118/2023 va reconèixer que tots els llocs sanitaris del *Ingesa a Ceuta i Melilla havien de considerar-se de difícil cobertura, obrint la porta a incentius específics per a atreure i retenir professionals. No obstant això, sindicats i plataformes mèdiques denuncien que aquest marc ha quedat en lletra morta: sense una política clara d’incentius, sense concursos de trasllats regulars i amb productivitats d’infermeria de les més baixes del sistema.
