Catalunya i el referèndum d’independència tornarà a ser tema de debat a Europa. O això és el que busca Junts que en el programa electoral de la formació per a les eleccions europees del 9-J s’ha compromès a “promoure” un debat sobre la “compatibilitat” d’un referèndum d’autodeterminació de Catalunya amb la Constitució espanyola. No és l’únic compromís que assenyalen des de Junts, i és que també figura el de “recolzar i reforçar” la negociació amb el PSOE, junt amb la mediació internacional, que busca “resoldre el conflicte polític” existent entre Catalunya i l’Estat espanyol.
Els eixos del programa electoral de Junts
N’hi ha tres i tots tres són ben clars: Internacionalitzar la “causa catalana”, defensar els interessos de Catalunya davant les institucions europees i reivindicar la posició catalana en els debats europeus.
Toni Comín ha volgut destacar que la principal línia d’acció de Junts per a la pròxima legislatura europea és d’internacionalitzar la “causa catalana” per “continuar” la reivindicació del dret a l’autodeterminació de Catalunya i construir aliances per donar a conèixer el conflicte entre l’Estat espanyol i Catalunya, del qual des de Junts assenyalen que hi ha “compatibilitat” entre un referèndum i la Constitució espanyola.
Segons ha explicat el candidat de Junts, el que busca el partit és fer “pedagogia” a les institucions europees i fer que el missatge del dret a l’autodeterminació arribi com “el millor mètode per a la resolució de conflictes territorials”. Els juntaires assenyalen en el seu programa electoral que buscaran recolzar i reforçar “el procés de negociació entre Junts i el PSOE, amb mediació internacional, iniciat a Ginebra per resoldre el conflicte polític de l’estat amb Catalunya”.
Denuncien la diferent actuació d’Europa amb uns estats i amb altres
Des de Junts també volen assenyalar el “doble estàndard” que té la Unió Europea pel que fa al “respecte” de l’estat de dret dels estats membres. El partit independentista denuncia que Europa ha actuat “amb fermesa” en països com Hongria, però que han mirat “cap a una altra banda” en la “persecució” dels independentistes a l’Estat espanyol. A més, es comprometen a defensar “l’aplicació integral” de l’amnistia i “l’encaix” d’aquesta en el dret europeu i internacional junt amb completar l’oficialitat del català.
