La Ciutat de la Llum d’Alacant volia ser la referència audiovisual d’Espanya i Europa però, com tots els projectes megalòmans de l’Estat en l’època de la bombolla immobiliària, ha sigut un nyap en tota regla. Es va construir sobre una superfície de 320.000 metres quadrats, i s’hi van invertir 500 milions d’euros de les arques públiques. Ara, la UE demana a la Generalitat Valenciana que retorni els 265 milions que la Ciutat va rebre d’ajudes il·legals. Ningú vol els estudis ni per una cinquena part del que van costar.
La infraestructura va ser un dels molts projectes ‘megalòmans’ que va impulsar el PP valencià. Eduardo Zaplana en va ser l’impulsor. Es va idear el 2000 i el 2005 es va inaugurar. Anys després, el que havia de ser el motor econòmic d’Alacant, es trobava en concurs de creditors. Els treballadors van estar mesos sense cobrar i els equips tècnics, valorats en mig milió d’euros, es van regalar a la Universitat d’Elx per pagar un deute de 90.000 euros.
Durant el temps que va estar operativa, només sis produccions utilitzaven cada any les instal·lacions per rodar les seves seqüències. La majoria d’elles ho feien perquè rebien subvencions de la Generalitat. La Comissió Europea ha estat molt crítica amb la infraestructura per les queixes dels estudis privats que, en el seu moment, “van denunciar que València estava distorsionant la competència de mercat amb un gran finançament públic”. Per aquest motiu, el Tribunal General de la UE les va considerar il·legals i els ha obligat a retornar els diners. Allà s’hi han rodat superproduccions com ‘Astèrix i Obèlix’ o ‘Lo Imposible’.
