Les clàusules terra seran la maledicció de la banca espanyola aquest 2017. Des que es va conèixer la sentència del Tribunal de Justícia Europeu del desembre de 2016 que declara il·legals aquelles clàusules que no s’haguessin establert amb transparència per al client, que les entitats financeres han agafat la calculadora per saber quant els costaria. La factura ascendeix a uns 4.000 milions d’euros –el 40% de les hipoteques vigents tenen aquesta clàusula– unes quantitats que, de fet, els bancs van començar a reservar el 2013. Però ara la factura es fa més gran, perquè hauran de retornar fins a l’últim cèntim d’euro, amb caràcter retroatiu total des del moment en què el client hagi signat la seva hipoteca. I és que Tribunal Suprem ha acordat per primera vegada que els bancs haguessin d’indemnitzar els seus clients amb el que va cobrar de manera indeguda per les clàusules terra des del primer moment de constitució de la seva hipoteca i no únicament des del 2013, com havia establert prèviament aquest tribunal. La sala civil ha confirmat una sentència de l’Audiència de Barcelona que reconeixia aquest dret a un client de la Caixa d’Estalvis Comarcal de Manlleu, absorbida pel BBVA.
La guerra dels clients amb la banca per les clàusules terra es remunta a l’any 2013, quan el Tribunal Suprem va emetre una sentència en què condemnava el BBVA, Nova Galícia i Cajamar a retornar els diners extra que havien pagat els seus clients per la clàusula terra, declarada abusiva per aquest tribunal. S’obria la caixa dels trons per a la banca, i una porta oberta als afectats de la resta d’entitats financeres, perquè la sentència establiria jurisprudència. Les entitats van retirar la clàusula de les seves hipoteques el 2015 i van retornar els imports als clients des del maig del 2013. La sentència d’Europa, però, retrocedeix fins el 2009 i obliga les entitats que no puguin demostrar transparència absoluta –qui s’ha de defensar és la banca i no el client- la totalitat dels diners cobrats abusivament. I la sentència del Tribunal Suprem coneguda aquest domecres suposa l’adaptació de la jurisprudència a la sentència del Tribunal de Justícia de la UE.
Amb la sentència del Tribunal Suprem, els bancs hauran de tirar la tovallola sí o sí i aplicar sense massa dilacions el protocol que l’executiu espanyol va aprovar mitjançant un decret pel qual estableix els passos que ha de donar el client per reclamar la devolució dels diners. Presentar una reclamació al banc, que si accepta, li comunicarà la quantitat a retornar, que inclou interessos de demora. De quina forma es tornin els diners –en forma de capital o amortitzant part de la hipoteca- serà un pacte entre el client i el banc. I si no hi ha acord, s’iniciarà la via judicial. Els clients han guanyat una gran guerra. Per a molts bancs, és una victòria injusta, perquè mantenen que el client va ser correctament informat de les condicions, i que si va signar la hipoteca, hauria d’assumir-ne les conseqüències. I per als clients i associacions de consumidors que han anat a la batalla, és una sentència exemplificant per a una banca que ha abusat del seu poder.
De fet, Bankia i BMN, dues entitats financeres que van ser intervingudes per l’Estat, el qual té el 65% de la propietat, van ser les primeres a anunciar la devolució immediata de les quantitats als seus clients, abans que es conegués la darrera sentència del Suprem. Un anunci sorprenent, tenint en compte que encara no han retornat els diners del FROB per al seu rescat. És a dir, que es van avançar a la devolució evitant la via judicial -han de retornar 200 i 80 milions d’euros respectivament als seus clients-, tot i que són diners de tots els contribuents de l’Estat. Una decisió que va molestar molt els bancs privats, que si bé estaran ara obligats a retornar els diners als clients, també hauran de donar la cara davant dels seus accionistes. Guerra externa i guerra interna.
