Catalunya no té cap marge per intervenir en la gestió dels fons europeus Next Generation, per a la recuperació econòmica de la crisi de la Covid, i com més detalls se’n saben més es confirma el que s’ha sospitat des del principi. Ho ha explicat aquest dimecres, en una compareixença a la comissió d’Economia del Parlament de Catalunya, Maltilde Villarroya, secretària d’Afers Econòmics i Fons Europeus de la Generalitat.
Ha exposat la situació d’uns fons europeus atorgats a l’Estat espanyol per valor de més de 150.000 milions d’euros repartits en dos plans: els fons REACT-EU, dotats amb 12.436 milions d’euros, i els fons del Mecanisme per a la Recuperació i la Resiliència (MRR), dotats amb 140.000 milions d’euros. Villarroya ha lamentat la gestió “centralista” del govern espanyol i ha continuat insistint en la necessitat que tenen les autonomies a formar part de manera activa de les decisions del govern estatal: “Catalunya vol ser un agent decisiu en aquest procés, malauradament el govern espanyol ens té de mers gestors”, ha descrit la secretària de Fons Europeus.
I és que des que es van aprovar les injeccions de diners per part d’Europa, l’Estat espanyol ha posat en marxa el Pla de recuperació, transformació i resiliència, un conjunt de convocatòries i ajudes gestionades de manera centralitzada per tal d’aconseguir millorat la situació econòmica després de la pandèmia. En aquest aspecte, Catalunya ha quedat molt per “sota els marges esperats” en la distribució dels fons, tal com ha remarcat Villarroya.
Actualment, Catalunya disposa de la gestió de 9.757 milions d’euros, el que equival al 6% de la totalitat dels fons que pertoquen a l’Estat espanyol. Segons la secretària d’Afers Econòmics i Fons europeus, “hauria d’arribar com a mínim al 19%, que és la xifra del PIB català”. Paral·lelament, Villarroya ha recordat que Catalunya va presentar 27 projectes per obtenir fons, però que el pla presentat pel govern espanyol “no dona marge per a aportacions directes del Govern sinó que s’han d’encaixar a les diferents convocatòries centrals”. D’aquesta manera, la secretària de Fons Europeus ha afegit que “és perillosa” aquesta gestió, perquè “no té en compte les necessitats del teixit empresarial català”.
Els PERTE que no arriben
Pel que fa a les convocatòries de l’Estat, és a dir, els Projectes per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE) tot i estar aprovats encara no tenen una data de convocatòria clara. Així doncs, el Govern ha declarat que sense una data específica és molt complicat que les empreses puguin presentar-s’hi. “Seria més senzill poder actuar com a autonomia i no dependre de l’Estat”, ha insistit Villarroya.
Tal com ha recordat la secretària d’Afers Econòmics i Fons Europeus, actualment hi ha tres PERTE aprovats: el vehicle elèctric, la salut d’avantguarda i les energies renovables. Dins d’aquests tres àmbits s’han aprovat tres convocatòries –sense data de llançament– perquè les empreses amb els requisits necessaris puguin presentar les seves candidatures. Tanmateix, Villarroya ha remarcat que “no tenen potestat de participar en aquests projectes” i per tant, “la situació està en mans de l’Estat”. El Govern ha demanat cooperació parlamentària per aconseguir més autonomia en la gestió dels fons. Segons ha conclòs la secretària, “a Catalunya tenim els actius necessaris, però cal poder gestionar bé els recursos econòmics per impulsar el creixement”.
