L’euro compleix vint anys: els avantatges de la nova moneda

Aquest dissabte fa 20 anys que l’euro va arribar als carrers de Catalunya. L’1 de gener del 2022 els caixers van començar a subministrar bitllets de la moneda única, que als països del sud prometia creixement econòmic i equiparació amb els del nord. Pel president de la Comissió d’Economia Internacional i Unió Europea del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Xavier Ferrer, l’euro va suposar un “canvi substancial” que “ha demostrat ser millor” que haver continuat amb la pesseta. “Té un poder més gran per poder presentar-se al món com una àrea econòmica forta”, assegura.

“La zona euro ha contribuït d’una manera molt clara a que a Catalunya hi hagi estabilitat de preus”, coincideix el professor d’Economia d’ESADE Pedro Aznar. El vintè aniversari de l’euro coincideix amb un moment amb la inflació a nivells de rècord històric, però Aznar assenyala que la moneda única ha fet possible mantenir taxes d’inflació “molt reduïdes” en aquestes últimes dècades. “Per a les empreses és molt important no perdre competitivitat i la perden si tenen més inflació”, diu el professor, que afegeix que de cap altra manera s’hagués aconseguit mantenir tan baixa la inflació.

Per Ferrer, els principals desavantatges de l’euro se centren en la pèrdua de capacitat dels estats de gestionar la política monetària. Tanmateix, afirma que és preferible formar part de l’eurozona que mantenir aquest poder. “Ens hagués anat molt pitjor si no forméssim part de l’euro”, diu el president de la Comissió d’Economia Internacional i Unió Europea del Col·legi d’Economistes de Catalunya, que afegeix que “els números avalen” la moneda comuna.

“Si l’Estat espanyol, tot i estar a la Unió Europea, no hagués entrat a l’euro, hauria devaluat la moneda amb les crisis i la diferència econòmica amb els altres estats seria més gran“, assenyala Ferrer, que també defensa que la moneda única no ha augmentat tant els preus com es preveia. Ambdós economistes, però, admeten que la cessió de la gestió de la política monetària al Banc Central Europeu ha comportat un cert “control” de la política pressupostària i fiscal dels estats i, en conseqüència, haver hagut d’acceptar polítiques d’austeritat durant la crisi financera.

“Ens ha permès, amb patiments puntuals, seguir en el marc econòmic europeu, que és en el que hem d’estar”, diu el president de la Comissió d’Economia Internacional i Unió Europea del Col·legi d’Economistes de Catalunya. La resposta amb austeritat a la crisi, argumenta Ferrer, també va ser per la manca de mecanismes amb què fer front a la recessió i la crisi del deute. “Hi ha un defecte de forma”, diu, perquè a la Unió Europea manca, a diferència dels estats, un control pressupostari i fiscal que faci que la política econòmica i monetària sigui “estable”.

Ens convé un euro estable, una unió econòmica i monetària estable i avançar cap a la unió política“, diu Ferrer, que defensa que cap estat del bloc comunitari podria ser rellevant a nivell internacional per ell mateix, ni tan sols Alemanya.

Comentaris

    JordiP Gener 01, 2022 | 11:14
    Com a professional de l'exportació i viatger internacional durant una pila d'anys, l'aparició de l'euro em va obrir gran quantitat de portes. Virtuals, perquè ja feia alguns anys que no viatjava professionalment per l'estranger. Llàstima. Això sí, en la faceta interna, la introducció de aquesta moneda va comportar una generosa font d'inflació poc detectada a nivel polpular i poc explicada a nivel autoritats. Per exemple, una barra de pa que valia 70 pessetes, va passar a valer 70 cèntims d'euro. Que no és el mateix, com pot calcular qualsevol de vostés: si un euro són 166,386 pessetes, quantes pessetes són setanta cèntims d'euro? I tots els preus van evolucionar més o menys com aquest. Sí, hem accedit a l'enorme àmbit dels diners europeus. Però també és hem apropat al nivell de preus europeus. Han evolucionat igual els ingressos de les famílies? He, he, vaja pregunta.

Nou comentari