Ribera d’Ondara, a la comarca de la Segarra, porta gairebé tres anys vivint canvis al paisatge. D’ençà que la Unió Europea va decidir posar objectius ecològics per al 2030, la Generalitat i el govern espanyol s’han volgut posar les piles i han accelerat l’aprovació, construcció i execució de diferents projectes de transició ecològica. En concret, Ribera d’Ondara hi ha aprovats cinc projectes per construir cinc parcs de molins eòlics, una colonització verda que sens dubte canviarà el paisatge dels pobles propers als terrenys. “La situació és complicada, estem parlant que una seixantena de pobles en alt risc de despoblació”, asseguren fonts de l’Associació Salvem Ribera d’Ondara.
De moment, tal com han decidit la Generalitat i el govern espanyol per separat hi ha cinc projectes en marxa. Els tres primers són els anomenats Conca de Barberà I, II i III, gestionats per la Generalitat directament. Pel que fa als altres dos, són el projecte Suró I i II, que depenen del govern espanyol. En total, doncs, aquesta zona acabarà envoltada d’uns 44 molins, una situació que els responsables de l’associació consideren que “no ha estat ben gestionada”, ja que “no es tenen en compte molts aspectes perjudicials per a les poblacions”, lamenten.
Els parcs eòlics, a més, són els primers d’aquestes mides a construir-se a Catalunya. En aquest sentit, doblen la mida dels existents, és a dir, de moment tots els molins catalans fan com a màxim 100 metres d’alt i estan envoltats per uns 3.000 metres quadrats de terra aplanada per poder-hi accedir. Els que es construiran a partir d’ara són molins d’uns 200 metres d’alt envoltats per 6.000 metres quadrats de terra. “Això equival a més del que fa la Torre Glòries d’alçada, envoltat pel que equival al Camp Nou en metres quadrats”, expliquen des de l’associació Salvem Ribera d’Ondara.
El problema principal del qual es queixen les associacions és la poca claredat dels informes que es fan sobre la viabilitat dels projectes. Començant per coses senzilles com definir a quina distància s’han de posar dels nuclis urbans, fins a especificacions com saber exactament què és un nucli urbà. “Ens trobem en una situació on la informació que rebem és molt escassa i poc concreta”, diuen fonts de Salvem Ribera d’Ondara. Per exemple, un cop rebuts els mapes dels punts on es col·locaran els molins, l’associació va veure que un d’ells es trobava a només 250 metres el llogaret anomenat Suró, cosa que consideren que hauria d’estar prohibida, “però com no es defineix el concepte de nucli urbà a la llei, no hi ha manera d’impugnar-ho”, diuen des de l’associació. En aquest cas, hi ha momés una casa, on actualment viu una família i hi treballen diverses persones. Té la consideració històrica de llogaret, però l’administració ha decidit no considerar-lo nucli urbà, i no hi ha instruments per discutir aquesta posició.
Segons la llei que es va aprovar el 2019 al Congrés dels Diputats sobre l’energia renovable, les centrals i els parcs eòlics havien d’estar a un mínim 1.000 metres de distància dels nuclis urbans –sense especificar què era un nucli urbà. Tot i això, quan la Generalitat va aprovar el decret llei per concretar la llei estatal van acabar decidint que els parcs eòlics gestionats pel Govern només haurien d’estar a 500 metres dels nuclis urbans. “El ministeri de Transició Ecològica va encarregar un informe que assegurava que la distància ideal eren 1.000 metres, però la Generalitat no ho va tenir en compte”, asseguren des de l’associació Salvem Ribera d’Ondara.
Les “irregularitats” de la gestió dels projectes de renovables
El geògraf Sergi Saladié va més enllà amb el paper de la Generalitat en aquests projectes i assegura que no només hi ha certes irregularitats amb els projectes de la Ribera d’Ondara. En aquest sentit, ell parla d’alguns projectes que van sorgir de manera “sospitosa” –en paraules seves– pocs dies després que es canviés l’últim decret de renovables. És el cas, segons el geògraf explica, dels projectes d’Alcarràs. En aquella zona, que es va fer famosa després de la pel·lícula de Carla Simon amb el mateix nom, “van sorgir projectes de manera molt ràpida”. I és que un cop es va canviar l’últim decret de renovables, l’empresa madrilenya Ignis va trigar pocs dies a presentar macroprojectes que amb la primera modificació del decret no hauria pogut presentar perquè no complia els criteris. “No és normal aquesta rapidesa en les sol·licituds, no té gaire sentit”, afirma Saladié, que assegura que el Govern “hauria de dissimular millor”.
Per contra, fonts de la conselleria d’Acció Climàtica, l’encarregada de gestionar aquests projectes, asseguren que el seu paper és només de valoradors, és a dir, no poden intervenir sobre les empreses que es presenten, “mentre compleixin els criteris establerts se’ls ha d’aprovar el projecte”. Entre aquests criteris hi ha un estudi d’impacte ambiental i una especificació de la potència energètica del projecte per saber si es podrà gestionar des de la Generalitat o per contra haurà de ser un projecte de l’Estat. “Creiem que el problema resideix en les normatives aprovades, que són poc concretes i no tenen en compte necessitats reals dels ciutadans de la zona”, asseguren fonts de l’associació Salvem Ribera d’Ondara.
Alcaldes a favor de la iniciativa
Un dels grans èxits que va anunciar la conselleria d’Acció Climàtica en aprovar el nou decret de renovables va ser la participació més o menys activa dels ajuntaments dels municipis en els projectes. D’aquesta manera, tal com indica el decret llei, les promotores han d’acreditar que han parlat amb els ajuntaments sobre el projecte. A més, també han d’oferir als ajuntaments la possibilitat de poder participar en com a mínim el 20% del projecte. “A Ribera d’Ondara no es va parlar d’aquests projectes fins que no va ser una realitat, de fet, l’alcalde va decidir fer un sopar per explicar els beneficis del projecte sense donar detalls”, asseguren les fonts de l’associació Salvem Ribera d’Ondara.
A més, ells mateixos declaren que no es va informar el poble del projecte ni tampoc es va decidir en comú on anirien els molins. “Creiem que no es van fer els informes d’impacte suficients, ni tampoc es va consultar de manera correcta el millor lloc on s’haurien de posar els molins”, diuen des de l’associació. Però, encara van més enllà i asseguren que es va fer un sopar per presentar l’empresa Desarrollos Cuenca de Barberá, l’encarregada del projecte, i que “no es va parlar dels perjudicis d’aquesta iniciativa”, remarquen des de l’associació. “Era l’empresa que ens donava més diners”, una frase que l’associació posa en boca de l’alcalde de Ribera d’Ondara.
L’alcalde de Talavera, Ramon Trullols, explica en declaracions a El Món que “es va firmar el conveni amb Desarrollos Cuenca de Barberá perquè va ser una de les empreses que va voler parlar amb nosaltres i van presentar-nos el projecte”. En aquest sentit, l’alcalde assegura que aquestes iniciatives són bones per als pobles, ja que acaben donant diners als municipis. “Per a nosaltres el més important són els ciutadans”, assegura. Trullols parla en nom del seu municipi, però també de l’Ajuntament de Ribera d’Ondara, perquè afirma que “van agafats de la mà”. En mencionar les associacions que estan en contra dels parcs eòlics, Trullols detalla que “s’ha de respectar el parer de tothom, però és un canvi necessari”. Afegeix que a ell veure un molí no li fa “fàstic” i, segons les seves dades, als propietaris dels terrenys tampoc, ja que “el 80% dels propietaris dels terrenys on es volen posar molins hi estan d’acord”.
La lluita per les al·legacions
L’única manera que tenen les associacions d’oposar-se als projectes són les al·legacions. Un cop es publica i s’aprova el projecte, tots aquells que vulguin al·legar-hi en contra tenen 30 dies per presentar els documents que qüestionen els punts que creuen controvertits dels projectes eòlics. “De normal aquests projectes surten a finals de juliol, coincidint amb els 30 dies d’agost, un dels mesos més complicats, ja que tothom està de vacances”, lamenten fonts de l’associació Salvem Ribera d’Ondara. A més, asseguren que el procés és complicat i lent i no hi ha manera de fer-lo sense partir d’alguna classe de coneixement jurídic o tenir els recursos per contractar un advocat. “Moltes associacions queden desemparades, perquè fer al·legacions pot arribar a costar 20.000 i 25.000 euros entre els serveis dels advocats i els gestors”, expliquen les fonts de l’associació.
Un altre dels grans problemes d’aquestes al·legacions és que “no arriben enlloc”, en paraules de l’associació de Ribera d’Ondara. Les al·legacions es porten al Govern, que les remet a les promotores. “En aquest cas, les promotores contesten el que els sembla i ens ho reenvien, però no podem replicar-hi”, descriuen les fonts de l’associació. No obstant això aquesta associació no es queda aquí i assegura que “anirà als tribunals”. D’aquesta manera, per la via jurídica es poden demanar mesures cautelars per evitar danys irreparables, un concepte que obligaria la promotora a aturar els projectes fins que s’investigués el cas. “Aquesta pot ser una solució, però la promotora podria demanar que se li pagués una fiança per haver de parar les obres, uns diners que com a associació no podríem pagar”, diuen fonts de l’associació.
Tot i aquesta situació controvertida, l’associació Salvem Ribera d’Ondara ha aconseguit presentar al·legacions contra els cinc projectes que ocuparan el seu territori –dos d’estatals i tres catalans–. Així doncs, encara creuen que “hi ha esperança” per parar els projectes. “Sempre diem el mateix, creiem que aquests projectes no estan pensants per a la gent qui viu aquí”, lamenten des de l’associació. Així doncs, conclouen que “cal una reforma i cal tenir energies renovables, però si s’ha de fer una transició energètica cal que es faci bé”.
9
2
