Una mestra surt al passadís a buscar els alumnes tocatardans per fer-los tornar a classe després de la pausa del dinar. Al passadís es troba amb la Neus, que li fa un senyal amb la mà, un moviment com si donés la volta a una clau per obrir una porta. “Ah, sí, ara us obro”, diu la mestra, que ja sap de què va. De seguida torna a sortir i obre la porta de l’aula del costat, lluminosa, amb grans finestrals, amb dibuixos i rètols a les parets que indiquen que és l’aula d’acollida del centre.
És la sala on es fan classes addicionals a alumnes nouvinguts en el període d’adaptació a la llengua. Però aquesta tarda, almenys durant una hora, seran alguns dels seus pares –per ser exactes, normalment seran les mares– els que ocuparan la sala. És una de les sessions que s’organitzen cada setmana dins de Vincles, un dels programes d’Òmnium Cultural –en col·laboració amb altres entitats– per difondre i activar la llengua. La Neus Cofrè forma part dels voluntaris, els xerpes del català que dirigeixen aquestes classes de conversa que serveixen per iniciar els nous parlants en el seu ascens.
Mataró, quilòmetre zero del programa Vincles
Som a l’escola Cirera de Mataró a primera hora de la tarda. És un dimecres de Quaresma i la Neus ha arribat amb una bossa amb bunyols, preses de xocolata –n’hi ha de negra i amb llet– i sucs de fruita. La gastronomia és cultura i una manera de comunicar-se infal·lible. I la capital del Maresme és el quilòmetre zero del programa Vincles. Aquí es va començar a gestar en plena pandèmia i el primer any es va fer telemàticament. Aquest és el tercer curs, i ara ja es veuen les cares i comparteixen bunyols. El projecte, que és col·laboratiu, es titula Llengua i entorn i, a més d’Òmnium Maresme, l’organitzen el Moviment Educatiu del Maresme (MEM), el Consorci de Normalització Lingüística i l’Ajuntament de la ciutat.
Avui venen a la sessió la Youzra i la Selima. Altres dies hi ha més quòrum. Poden arribar a ser deu. Les obligacions familiars condicionen molt l’assistència, però la Neus no defalleix mai. “Jo, només que hi hagi una persona, tiro endavant. No m’ha passat mai que no vingui ningú, i intento mantenir el contacte amb el grup de Whatsapp que tenim”, explica. Com que els nivells dels assistents a les trobades són variables, envia els missatges sempre de dues maneres, per escrit i amb nota de veu. “Així els que encara no ho entenen per escrit no queden despenjats, tot i que n’hi ha que el que fan és agafar el text i passar-lo per un traductor”, concreta.
Neus Cofrè, de les primeres voluntàries
Aquesta funcionària jubilada –que “com tots els jubilats” no té “temps de res”, per això ha comprat els bunyols en lloc de fer-los ella mateixa, al·lega– va ser cap de personal docent dels serveis territorials d’Educació al Maresme i el Vallès Oriental. “Molts dels voluntaris són mestres jubilats. Jo no, no havia donat mai classes, però ja et fan una formació i et proporcionen eines pedagògiques”, puntualitza.
Es va jubilar a principis del 2020 i es va trobar confinada per la pandèmia del coronavirus. Pocs mesos després, encara amb moltes restriccions, va rebre un correu d’Òmnium en què es deia als socis que buscaven voluntaris per a aquestes sessions de conversa. I no s’ho va pensar dues vegades: “Ja havia fet coses de voluntariat, i vaig pensar que ara m’hi podia implicar més”.
El lloc per perdre la por davant d’una nova llengua
A més dels bunyols –que es guardaran per al final–, la Neus porta en una altra bossa pòsters que escampa sobre la taula per començar a parlar amb la Youzra, que té la seva filla de dos anys dormint al cotxet i una altra filla en una de les aules de l’escola Cirera. Li costa deixar-se anar, però la Neus, a poc a poc, i sense fer servir cap llengua que no sigui el català –i una mica de mímica–, li fa repassar els noms de les parts del cos i el vocabulari bàsic d’urbanisme: carrer, plaça, casa, pisos…
Es tracta de començar un llarg ascens i de fer que perdin la por. “Quan arriben aquí –a proposta de l’escola i del MEM, que fan les crides– aquestes mares i pares estan convençuts que el català és una llengua molt difícil i que no l’aprendran mai. Quan en surten, han perdut la por i molts s’apunten aleshores a classes del Consorci de Normalització Lingüística, aquest és el camí que volem obrir”, conclou la Neus.
Asma Aouttah, de l’equip impulsor i figura clau
Mentre la Neus parla amb la Youzra i la Selima, arriba l’Asma Aouttah, una de les impulsores del projecte. És marroquina –com la majoria d’assistents d’aquest any a les sessions de Vincles del grup de la Neus– i va arribar a Catalunya el 2003. Parla català perfectament i és sòcia d’Òmnium. Malgrat que quan va arribar al país creia aquí només hi trobaria el castellà com a llengua a aprendre, ràpidament va saltar totes les barreres. Va “prendre consciència” de la llengua i es va apuntar a classes de català. I el 2004 ja participava en projectes per a dones nouvingudes.
És una dona, va arribar a Catalunya de jove, parla català i castellà i és amazic. De manera que no només parla àrab, sinó també l’altra llengua oficial al seu país d’origen, la de molts catalans originaris del Marroc. Pel seu perfil, l’Asma és una baula molt valuosa en la cadena, amb una gran capacitat d’interlocució amb els aprenents. Quan arriba aquesta tarda a l’escola Cirera, parla un moment amb la Selima amb àrab per explicar-li què hi fa allà la premsa. De seguida veu, pel seu accent, que la Selima és amazic, i canvia d’idioma. Immediatament, el llenguatge corporal de la Selima canvia. Es relaxa.
Hi ha els bunyols –boníssims– sobre la taula i tothom va vencent la timidesa. Al Marroc i altres països de l’Àfrica també es fan bunyols, expliquen l’Asma i la Selima. La Neus aprofita el moment de distensió per escombrar cap a casa: “Has de venir més i aviat parlaràs més català”, li deixa anar amb un somriure. “Sí, si puc portar la nena vindré més. Però un dia per setmana és poc”, al·lega.
La Neus i l’Asma entomen les observacions de la Selima. De fet, ja s’està treballant en totes dues coses, en la idea de tenir un servei de guarderia per als fills de les participants –tot i que la Neus subratlla que no hi ha problema perquè portin les criatures a les sessions– i l’ampliació de la xarxa de voluntaris. En tres anys, a Mataró s’ha arribat als 19 grups, en 15 escoles, i ara Òmnium ha signat un conveni amb l’AFFAC (Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya) perquè siguin les mateixes AFAs les que facin les crides, i paral·lelament s’estan mobilitzant més voluntaris.
Un total de 70 grups d’aprenentatge distribuïts per tot Catalunya
De moment, les xifres no són gens negligibles: 70 grups distribuïts en una vintena de municipis del país, amb Mataró, amb els seus 19 grups, al capdavant. Hi ha comptabilitzats 300 aprenents i 50 acompanyants –com la Neus– i en les pròximes setmanes esperen arribar entre 70 i 80, i cada setmana s’activa entre un i dos grups nous.
La llista de poblacions on es troben, o bé on estan a punt d’obrir-se grups, és llarga. A més de Mataró, n’hi ha Barcelona (Gràcia, Sarrià-Sant Gervasi, Ciutat Vella, Nou Barris), Cervera, l’Espluga de Francolí, Calella, Sant Fruitós de Bages, Sant Adrià, Tarragona, Tortosa, Gandesa, Salt, Girona, Sant Boi, el Prat, Blanes, Terrassa, Rubí, Lleida, Granollers, Cardedeu i Olot. Tots funcionen amb el que Òmnium anomena activistes per la llengua.
3
1
