Joan Manuel Serrat s’ha acomiadat aquest divendres a la nit dels escenaris i ha posat punt final a una trajectòria musical de sis dècades que ha transcendit gèneres i generacions. En un concert al Palau Sant Jordi, l’últim de la gira, Serrat s’ha rodejat d’amics per a un últim ball multitudinari. El cantautor, pocs dies abans de fer els 79 anys, diu l’adeu definitiu al públic deixant un llegat de centenars de concerts arreu del món, 40 discs i cançons que s’han convertit en himnes, com el ‘Noi del Poble Sec’.
A l’inici del concert, el públic ha rebut dempeus i entre aplaudiments Serrat, que ha pujat a l’escenari acompanyat d’una banda liderada pel pianista Ricard Miralles. Fent honor al seu primer concert, l’artista ha entrat a escena citant Tarradellas i el seu històric “ja soc aquí”. “Tinc sentiments contradictoris”, ha assenyalat Serrat i ha agraït als assistents, entre els quals hi havia personalitats del món de la cultura, el periodisme i la política; que l’haguessin seguit durant tants anys i l’acompanyessin en la nit en què s’acomiadava “per voluntat pròpia”, ha bromejat.

Un adeu amb “alegria”
Serrat tenia una cosa clara i és que no volia un adeu trist i ha clamat al seu públic que, tot i que era l’últim concert, volia “passar-s’ho bé de ‘collons'”. Abans que la ‘Cançó de bressol’ ressonés al Palau Sant Jordi, l’artista ha demanat que deixessin de banda “qualsevol amenaça de nostàlgia” perquè “això és una festa”. El repertori d’aquesta darrera trobada de Serrat amb els escenaris també s’ha inclòs ‘El carrusel del furo’, ‘Pueblo blanco’ i ‘Seria fantàstic’, seguides d’algunes cançons que han marcat generacions com ‘Me’n vaig a peu’ –en què ha agafat la guitarra-, ‘No hago otra cosa que pensar en ti’ i ‘Algo personal’.
L’últim agraïment, a la família
El públic també ha pogut gaudir de ‘Pare’ i ‘Cançó de matinada’, que, abans de sonar, han anat precedides per un missatge a favor de l’ecologisme. Serrat ha recordat Miguel Hernández amb ‘Las nanas de la cebolla’ i ‘Para la libertad’. La part final del concert s’ha completat amb ‘El meu carrer’, ‘Barcelona i jo’, ‘Es caprichoso el azar’, ‘Hoy puede ser un gran día’, ‘La tieta’, ‘Mediterráneo’, ‘Plany al mar’ i ‘Cantares’ -amb el públic dempeus i cantant a l’uníson- abans d’arribar al bis.

‘Paraules d’amor’ i ‘Fiesta’ han sigut la cirereta final del concert. Abans de baixar de l’escenari i en castellà “perquè ens entenguem tots”, Serrat ha agraït a la seva família el suport durant tots aquests danys. “Han estat una benedicció i un suport extraordinari en la música i en la vida quan anaven mal dades”, ha dit. També ha mostrat el record “més agraït” per tres amics i companys: Salvador Escamilla, Quico Sabaté i Joan Ollé.
Visiblement emocionat, Serrat s’ha acomiadat del públic: “Ha estat un plaer haver-vos conegut a tots”. L’última cançó que ha tocat a l’escenari Joan Manuel Serrat, el cantautor català més aplaudit de la música popular, ha estat ‘Una guitarra’.