Podríem definir la Competència com la clau de la renovació de la ràdio a Catalunya?
Òscar Andreu: La renovació de la ràdio ve donada pel canvi que suposa l’arribada d’Internet i per l’extensió dels podcasts i el canvi de la manera de consum. Nosaltres potser només hem afegit un gra de sorra en una platja immensa que és Internet.
Òscar Dalmau: En realitat fem que el s’ha fet tota la vida a la ràdio que és fer veuetes…
Quina ha estat la clau de l’èxit? Els personatges?
Dalmau: El fet que la gent també s’animi a venir a veure el programa fa que els que estan a casa escoltin que el públic riu i això t’encomana. Si et dic que ho teníem tot planejat des de el principi, et mentiria. La idea ha anat evolucionant dia rere dia.
Andreu: Fer un programa diari et permet anar canviant coses. Podem anar provant-ho sobre la marxa. El fet de tenir públic ens ajuda. Si riuen funciona i si no ho fan és probable que no funcioni a les cases.
L’ombra del ‘Minoria Absoluta’ es va esvair més ràpid del que es pensava…
Dalmau: Home, la ombra hi és. Però al ser un altre tipus de programa… Nosaltres vam fer virtut dels nostres defectes. Com que sabíem fer veuetes, i moltes d’aquestes ens van acompanyar durant la nostra trajectòria professional, va arribar un dia que els vam posar un nom i un cognom.
I és que ara teniu el doblet amb la Competència en color… Com va sorgir?
Dalmau: Vam demanar un augment de sou (riu), i vam mirar de rendibilitzar el programa de ràdio, i aprofitant que el grup té una cadena de televisió es va proposar la idea…
O sigui que va ser idea vostra?
Andreu: A mitges. La nostra idea va ser que ens apugessin el sou (riures a l’estudi) i la idea de fer-ho a la televisió va ser de l’empresa.
Dalmau: A l’hora de posar-ho en comú vam apostar pel punt més natural…
Molts opinen que heu suplert la carència d’un tipus de ràdio diferent…
Andreu: No, jo crec que tot ha anat pautat des dels anys 60 i 70, sempre hi ha hagut un programa de migdia molt escoltat que era d’humor, de riure…
Com veu arribar a treballar junts?
Dalmau: Tot va començar a RAC1 (a l’hora de pencar junts de manera remunerada…). Abans havíem treballat plegats però sense cobrar (treball final de carrera). Va sorgir la possibilitat quan en Manel Fuentes va fitxar el primer any i jo treballava amb ell a ‘Alguna pregunta més’, i com que necessitaven una tercera veu que també escribis guió i li ho vaig suggerir a l’Òscar, i aquí estem anys després…
Televisió o ràdio?
Andreu: Des de quin punt de vista? Des dels calers, la televisió… (riures). Però a l’hora de fer feina és més pràctica la ràdio, ja que et permet posar en escena muntatges que a la televisió per temes burocràtics és més difícil.
Dalmau: I també des del punt de vista pressupostari.
I vosaltres que escolteu?
Dalmau: El programa es nodreix del que nosaltres hem escoltat. Des d”Alguna pregunta més’ quan era ràdio a ‘Què fas aquesta nit’…
Andreu: Doncs, els ‘Goma Espuma’ o els ‘Especialistas Secundarios’, Sergi Mas… No ens amaguem (riu). No hem creat del no res.
I quins són els referents humorístics dels Òscars?
Dalmau: Buenafuente, Mikimoto… i si anem al camp internacional, jo he begut molt de les comèdies de la BBC. Sobretot, la sitcom rodada en fals documental.
Andreu: Lorry David, cintes d’Arévalo, que això tu no hauràs conegut perquè ets molt jove… (riures)
Dalmau: Realment, no li fem fàstic a res (molts riures)
Creieu que us assembleu a alguns dels personatges que apareixen al programa?
Andreu: Jo puc ser tan tendre com en Jean Paul o tan ‘cabron’ com és a vegades en Mohamed Jordi… i tan ben pentinat com en Justo Molinero… Tampoc són uns personatges molt complexos, ho som més nosaltres (espero).
Qui dels dos té més èxit?
Andreu: En quin sentit? (riures)
En l’àmbit professional… Per exemple, qui té més seguidors a Twitter?
Andreu: Això el Dalmau…
Dalmau: Bé, això ho fa la televisió… però encara que siguis un tronc…
Andreu: Sí, però tu ets un tronc amb perruca i ulleres… (riures). Ell té una projecció pública més alta a causa de la televisió.
Ho porteu bé? No hi ha rivalitat?
Andreu: No, no. Això ho portem molt bé.
Sabeu com són els vostres oients?
Dalmau: Home ho sabem molt bé perquè venen a l’estudi…
Andreu: Al principi teníem por de fer un programa massa generacional, però vam veure que poc a poc hi havia un interès intergeneracional. A mi no m’agrada el discurs per a tots els públics, perquè per a mi el públic no existeix.
Dalmau: Això és una de les coses que no vam tenir en compte, però a l’hora de fer sitcoms a Amèrica sí. La veritat és que a nosaltres improvisant ens ha sortit molt bé la jugada…
Andreu: Podríem dir que el nostre ventall està entre els 7 o 8 anys als 90…
Heu estat guionistes de programes d’èxit: ‘Polònia’ i ‘Crackòvia’. Us veurem algun dia junts a la televisió?
Andreu: Sí, de moment no tenim pressa.
Dalmau: Tenim mandra (riures). Treballar a la televisió implica molta feina i perds el el control que tens a la ràdio. La televisió se te’n va de les mans…
Heu tingut ofertes?
Dalmau: Sí, hi ha hagut… Però sempre has de valorar el projecte, si et convé o no…
Andreu: Si et ve de gust… No tenim una obsessió massa gran…
Llavors no hi ha plans de futur a la vista?
Dalmau: De moment seguim amb el programa de ràdio, i que vagi aguantant.
