“No m’importava per res la recepció que tindria la pel·lícula. Prou problemes teníem per acabar-la a temps i que tingués lògica […] Crec que s’haurà de veure a partir d’ara, la pel·lícula fins ara no s’havia ensenyat”. Amb aquestes paraules responia el director català Albert Serra les preguntes dels periodistes que el qüestionaven per la polseguera que ha aixecat el documental Tardes de soledad, guanyador de la Concha de Oro al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià.
El film -que documenta un total de quinze corrides dins i fora de la plaça de la mà del torero peruà Andrés Roca Rey– ha rebut lloances i crítiques a parts iguals. Hi ha qui veu el llargmetratge com una oda a la tauromàquia i altres com una crítica mordaç a aquesta tradició. De fet, inclús un grup de manifestants convocats pel partit animalista PACMA van protestar a les portes del festival per demanar la retirada de la pel·lícula abans inclús de la seva projecció, tal com van recollir els enviats especials de TV3 al prestigiós certamen.
Un grup d'animalistes es concentren a la catifa vermella del Festival de Sant Sebastià. Fa dies que demanen la retirada de la pel·lícula d'Albert Serra #TardesDeSoledad.
— Ismael Martín (@ismartin_amoros) September 23, 2024
El director del festival ha dialogat amb ells. Intentarà convidar-los a veure el film per poder-ne parlar. pic.twitter.com/q7MBZK0RNi
Precisament, moltes de les persones que han criticat el film ho han fet sense tal sols haver-lo pogut veure, ja que, més enllà de Sant Sebastià, encara no ha arribat a les grans pantalles. Entre els afortunats que ja han vist el documental guanyador de l’edició d’enguany del festival, es manté aquesta dicotomia, però guanya força aquesta visió crua i crítica de la tauromàquia.
“El documental que blanqueja descaradament el món de la tortura, la humiliació i la mort d’un animal davant d’un públic de pallussos d’ultradreta i l’aristocràcia, s’ha endut la Concha de Oro del festival de cinema de Sant Sebastià. No dono crèdit”. “El més interessant de Tardes de soledad és com Albert Serra posa la càmera a l’alçada del toro per retratar el patiment i la barbàrie“. “Surto de Tardes de soledad amb la sensació d’haver vist una cosa única, però soc incapaç de tenir encara una opinió formada de la pel·li. Visualment aclaparadora. I dura de veure. No havia vist tantes desercions en una sala a la vida. Dit això, claríssima Concha de Oro”. Aquestes són només tres de les múltiples reaccions que ha generat el llargmetratge a través de les xarxes socials. Queda clar, doncs, que es tracta d’una pel·lícula d’autor que no deixa indiferent l’espectador i que promet seguir portant cua tant a casa nostra com a la resta de l’Estat, ja que pròximament es podrà veure tant en les grans pantalles com a plataformes com Movistar.
Retrat íntim d’un ídol modern dels toros
Cal recordar que Albert Serra evita treballar sempre que pot amb actors professionals i, precisament, a Tardes de soledad, s’apropa a la tauromàquia de la mà d’una de les grans estrelles les places. El torero peruà Andrés Roca Rey és un dels grans noms actuals de la tauromàquia, un ídol de masses en aquest món. El llargmetratge mostra un angle diferent de l’habitual i acompanya l’espectador a través de les actuacions de Roca Rey -mostrant imatges explícites sobre la plaça- i imatges dels moments previs a l’hotel i la furgoneta del torero. Serra ha agraït Roca Rey i el seu equip per haver permès gravar la intimitat d’un món tan singular com és el de la tauromàquia i les interioritats d’aquesta pràctica.
