No és habitual, en un festival de música, patir a les cinc de la matinada per tenir lloc a les primeres files, però el públic del Cabró Rock ha aguantat fins ben tard aquest dissabte, alguns més frescos que d’altres, en un gest poc habitual. El cartell es guardava per al final del primer dia un incentiu massa cridaner per a un públic combatiu i enamorat de la llengua. La Fúmiga ha passejat el seu amor pel País Valencià i l’anhel d’erradicar l’extrema dreta i, amb especial fervor, el desig d’expulsar Carlos Mazón del Palau de la Generalitat Valenciana. Aquest fil reivindicador és, de fet, l’esperit del festival, que va néixer en plena pandèmia i només programa grups dels Països Catalans o de territoris amb singularitats nacionals.
A Montmeló, i sense símptomes d’esgotament, malgrat ser ja les quatre de la matinada, La Fúmiga ha demostrat aquest cap de setmana que pren decisions incomprensibles. El grup valencià ha decidit plegar quan tot just ha arribat al cim de la seva trajectòria musical, una decisió gairebé copiada de Zoo, el gran capità de la música rebel valenciana que va plegar l’any passat després d’unir 8.000 persones en un concert a Madrid i més de 15.000 a Barcelona per partida doble.
“La Fúmiga era el típic grup que fas l’aposta com a festival i ara s’han fet un lloc imprescindible. Si està de gira i volen venir, els agafem, no vam tenir dubtes”, explica a El Món l’Oriol Planesas, responsable de comunicació del Cabró Rock. L’anunci del comiat, que se certificarà el 2026 amb un doble concert a València i al Sant Jordi Club de Barcelona, els ha convertit en “imprescindibles” a l’escena musical combativa. El seu adeu obre ara una nova etapa. Tothom els busca, però tant La Fúmiga com Zoo ho han fet per “evitar que apareguin símptomes d’esgotament”, han reconegut tots dos grups.
L’adeu de La Fúmiga i de Zoo coincideixen en el temps amb el retorn de La Raíz –d’esperit reivindicatiu i música en castellà– i de la Gossa Sorda gairebé 20 anys després dels seus últims concerts. “Potser sense l’adeu dels altres grups o si a València no estigués passant tot el que passa amb la Dana, ells no haurien tornat”, diu Planesas, que veu un “canvi de cicle” en el marc de la música catalana reivindicativa. Els últims anys, Zoo havia agafat el relleu de la Gossa Sorda o Aspencat per mantenir viva la fal·lera catalana per la música valenciana. El directiu del Cabró viu aquest boom com “una casualitat” o a una “qüestió cíclica”, de la mateixa manera que anys enrere van irrompre Txarango, Antònia Font o, en grau més baix, Catarres i Buhos.
A la caça d’un cap de cartell potent
En tot cas, la realitat és que ara només un grup català pot competir empresarialment amb Zoo, La Raíz i darrerament La Fúmiga. En aquest ecosistema de música combativa en català, els grups capaços de fer un sold-out per si mateixos es poden comptar amb els dits d’una mà, apunten des de la indústria. A Catalunya, només Oques Grasses sembla tenir aquesta capacitat. En tot cas, Planesas avisa que es tracta d’una indústria imprevisible, tal com ha demostrat La Fúmiga. “Fa sis mesos no hauríem posat La Fúmiga al carro i segurament l’any que ve sí que entren dins d’aquest grup que esgota entrades en qüestió de poques hores”, apunta el portaveu del festival.
Sigui com sigui, el panorama és tan canviant que aviat grups catalans emergents podrien agafar el relleu del País Valencià. “Per mi cada any és un cicle i no crec que es pugui preveure. Estem dins l’imaginari d’un punt reivindicatiu i com més sacsegin les aigües, les bandes se senten més cridades a actuar”, explica Planesas.
El que queda clar, en tot cas, és que els festivals estaran amatents a la renovació de grups al País Valencià. Des de la Telecogresca, un festival autogestionat per estudiants de Telecomunicacions de la UPC, Gijs Frank avisa que hi ha un “canvi en el consum dels festivals”. “La idea d’un festival és transversal, que hi hagi varietat, però cada cop més s’està anant cap a un model basat en un cap de cartell important i la resta de grups són per omplir. Ens acabarem barallant tots pel mateix cap de cartell i això és el que fa que tothom estigui pendent de quines accions prenen els grups grans”, comenta l’estudiant, que participa de la creació del cartell de la Telecogresca.
“Tot ha pujat”, coincideixen a remarcar Planesas i Frank. I en aquesta tessitura, concreta en Frank, haver pogut aprofitar el bon moment de la música valenciana “t’assegurava el sold-out en qüestió d’hores” i, conseqüentment, cobrir despeses sense patir en excés. Mai la Telecogresca havia esgotat entrades en quatre hores. L’any passat, amb la Raíz, va passar. Altres grups de l’escena catalana com The Tyets o Figa Flawas, que han esclatat amb temes com Coti x Coti –la famosa adaptació d’una sardana– o La Marina Sta Morena, et generen “un bon cartell” però no tenen aquesta capacitat, considera el voluntari de la Telecogresca.
“Tots els grups tenen alts i baixos”, insisteix Frank, la qual cosa obliga molts cops als festivals a “fer una aposta i desitjar que facin un boom l’estiu d’abans”. Planesas afegeix que omplir un festival “és com fer una carta als reis” i que els canvis constants de la indústria marca el camí any a any. “Quan vam tenir l’oportunitat de portar Oques Grasses a Vic, aquest estiu, i demà, aquí a Montmeló, ho vam engegar, però evidentment això t’obliga a reajustar per altres bandes”, concreta.
Nou escenari
En les últimes edicions, el Cabró Rock i la Telecogresca han estat els únics festivals que han aconseguit programar Zoo i la Raíz a Catalunya, cosa que els ha permès vendre més de 15.000 entrades en el cas del festival barceloní i més 40.000 –l’equivalent a tres Palau Sant Jordi– en el cas del Cabró. En aquest sentit, el portaveu del Cabró Rock detalla que “si hi ha un any que els grups del nostre imaginari no giren, o que no tenim cap de cartell com Oques Grasses o Zoo, doncs ajustarem cartell i pressupostos i marcarem altres objectius”. En altres paraules, no comptar amb algun d’aquests grups grans implicaria “reduir l’aforament i no plantejar un projecte tan ambiciós com el dels últims anys”.
L’adeu de La Fúmiga o abans Zoo obre ara un nou escenari. Queda per veure quina evolució pren el retorn de la Raíz, si continua girant o si torna a parar. I també s’haurà de mesurar la febre que desperta el retorn de la Gossa Sorda, que ha esgotat en qüestió d’hores les entrades dels concerts que farà l’any vinent a València, Cunit i Palma. I per si no n’hi hagués prou, Oques Grasses, el grup català que esgota entrades en pocs dies, no deixa de sumar rumors que apunten a un possible final.
