La rapera marroquina Imane Raissali, més coneguda com a Miss Raisa, està farta de les etiquetes, en especial sobre la dona immigrant. Aquesta reflexió ocupa bona part de les seves cançons i, ara, del seu llibre Porque me da la gana. Una vida contra los prejuicios, on repassa la seva vida i les experiències complicades que li ha tocat viure per la pressió social. En conversa amb El Món, insisteix que s’ha sentit empresonada per aquesta etiqueta d’immigrant però també per moltes altres: pel seu gènere, per la seva professió, per la religió, per la nacionalitat i per ser mare soltera. Tot i així, recorda que no és l’única que ha patit etiquetes i prejudicis, i rebutja la mirada de pena que s’ha sentit molts cops a sobre.
Miss Raisa no ha viscut cap dels episodis de la seva vida com una víctima, tot i que moltes vegades la societat l’ha tractat com si ho fos. La primera vegada que ho va sentir va ser quan va arribar des de Tànger a Barcelona amb 8 anys. “La mirada de pena tipus ‘ai pobreta’ mai m’ha agradat”, diu la Imane. Tot i així, explica que amb 8 anys no entenia què era el racisme: “Sents que et tracten diferent, però no saps què és el racisme, ho aprens amb el temps”. Malgrat haver-lo sentit en la seva pròpia pell, el racisme no l’ha marcat com sí que ho han fet altres aspectes, com ara la falta d’oportunitats laborals o el fet d’haver de representar una comunitat o l’altra.
“Només vull ser la Imane”
Precisament això, haver de representar la comunitat marroquina o la catalana, és una de les coses que més rebutja després d’anys sentint-se com un sac de boxa entre una comunitat i l’altra. “No busco representar ningú, només a mi mateixa”, diu contundent. Ara ha aconseguit trobar la seva identitat i se sent lliure i ella mateixa, però en altres moments de la seva vida sentia que havia de ser “la musulmana perfecta” i alhora “la immigrant perfectament integrada”. “Només vull ser la Imane”, subratlla.
Amb 12 anys, Miss Raisa es va posar el vel, el que anys després, quan ja era coneguda per la seva música i activitat a les xarxes socials, li ha comportat molts problemes. Amb 23 anys, quan va començar a ser coneguda, va patir molts atacs. “Em venien per totes bandes”, explica la Imane, que va ser atacada per portar el vel després de tota la seva vida a Catalunya i alhora per fer música amb el hiyab posat. Aquestes crítiques s’aguditzarien més endavant, quan va fer un vídeo en suport de la comunitat LGTBI.
Amenaces de mort
El vídeo en defensa del col·lectiu LGTBI va obrir una etapa molt dura per a Miss Raisa, que va patir linxament a les xarxes socials acompanyat d’amenaces de mort. Entre aquestes amenaces hi havia la d’un noi que va dedicar set minuts de vídeo a explicar com la decapitaria. “Va ser molt dur”, explica la Imane, que va necessitar protecció policial per a ella i la seva filla durant uns mesos.
Un mes després va decidir treure’s el vel i ho va explicar en un altre vídeo molt polèmic. Explicava que el vel li havia comportat molta pressió social perquè la comunitat musulmana es veia representada en ella i també va rebre crítiques de persones que li retreien que no fos una bona musulmana. “El linxament va ser la gota que va fer vessar el got, però ja hi pensava feia temps”, explica. Després de treure’s el vel, assegura, s’ha sentit “alliberada” i “més lliure”. “Ja no he de representar ningú”, celebra.
Passar per tot això, però, li ha valgut la pena per poder ser ella mateixa. “Encara no sóc conscient del meu èxit, el que valoro és haver pogut descobrir-me a mi mateixa i la meva llibertat”, insisteix.
La valentia de separar-se
Abans de fer-se coneguda com ho és ara, que té més de mig milió de seguidors a les xarxes socials, la Imane va haver de prendre una decisió molt complicada per ser “més lliure”. Quan tenia només 19 anys el seu germà va voler que es casés amb un amic seu molt vinculat a la cultura marroquina. La boda va ser al Marroc i van tenir una filla plegats. El seu marit no volia que cantés ni que treballés en una feina on hi hagués homes, entre altres límits que li va posar. Miss Raisa va decidir separar-se per recuperar la seva llibertat malgrat estar molt mal vist en la cultura marroquina. “Va ser difícil. Em vaig preguntar molts cops si seria dolent per a la nena, però crec que hauria sigut pitjor que veiés com li tallaven les ales a la seva mare o que era infeliç”, explica.
Gràcies a la decisió de separar-se, la Imane ha pogut experimentar coses noves i “apassionants”. Entre elles, ha pogut compaginar ser mare amb estudiar psicologia a la universitat, escriure aquest llibre i ser una cantant d’èxit. “Ara faig moltes coses que m’agraden i que m’han ajudat a construir la meva identitat”, celebra.
8
1
