El 23 de desembre de 2023, fa exactament mig any, l’Ajuntament d’Alcarràs, la Diputació de Lleida i la Generalitat van anunciar un acord per comprar la casa que va ser de la família de l’expresident Francesc Macià, Cal Macià – Casa Vallmanya. Però a l’acord hi faltava el vistiplau d’una figura imprescindible per tal de materialitzar-lo: el del propietari del complex d’edificacions, que s’oposa a vendre la casa fins que no es concretin les contrapartides que demana, que són la construcció d’un camp clos per evitar que els conills li facin malbé els cultius de panís i poder ampliar un magatzem agrícola que se li va cremar l’estiu passat. “Quan es va anunciar l’acord només s’havien intercanviat missatges positius amb el propietari, que després comença a demanar contrapartides perquè considera que té una posició de força”, lamenta Ferran Dalmau, portaveu de la plataforma Salvem Cal Macià, que exigeix al consistori l’expropiació de la casa. “Fan aquell acord públic, però allí no se signa res”, sentencia.
En conversa amb El Món, Dalmau assegura que “les últimes quatre vegades que l’Ajuntament ha intentat parlar amb el propietari, ara ja a través dels advocats, els ha plantat” i lamenta que la situació “està bloquejada”. “La cosa està complicada, és com una casa que té una maledicció i no te n’acabes de sortir mai”, conclou.
Arribats a aquest punt, la plataforma ha reclamat al consistori que iniciï els tràmits per expropiar la casa i posa dos aspectes en consideració. El primer és que Casa Vallmanya està catalogada com a bé cultural d’interès local (BCIL) i, tal com estableix la Llei de Patrimoni Cultural Català, el consistori té l’obligació de preservar el bé catalogat i instar al seu propietari a reparar els desperfectes que presenta o fer-ho de forma subsidiària i passar-li després la factura. “Això no ho ha fet l’Ajuntament al llarg dels anys ni tampoc l’actual”, denuncia. I en segon terme, la recent obertura de l’expedient de catalogació de Casa Vallmanya com a bé cultural d’interès nacional (BCIN) comporta que la casa gaudeixi ja de la mateixa protecció que si s’hagués acabat el procés de declaració com a BCIN. I això ja estableix que es pot iniciar la via administrativa de l’expropiació. És a dir, amb l’obertura de l’expedient, la llei dona la potestat a l’Ajuntament d’Alcarràs perquè incorpori l’element protegit al seu patrimoni com a bé públic. “Ara ja té l’eina i l’únic que ha de fer és activar el procediment de l’expropiació”.
Tot i que dubta de les opcions d’arribar a un acord entre les parts implicades, Dalmau argumenta que “si s’inicia el tràmit de l’expropiació, el propietari veurà més igualades les posicions, i potser entra en raó, i no caldrà acabar expropiant la propietat perquè s’arribarà a un acord”, ja que quan s’expropia un bé el valor “queda molt reduït”. Seria inferior als 120.000 euros que havia de cobrar perquè les administracions es van comprometre a respectar l’acord assolit fa cinc anys entre l’Ajuntament, aleshores governat per Esquerra Republicana, i la propietat de la casa. El portaveu de la plataforma creu que l’expropiació l’ha d’executar el consistori perquè la casa ha de ser “propietat municipal” per poder cobrar les subvencions que té compromeses amb la Generalitat i la Diputació i estipulades a l’acord. Aquest estableix que, mitjançant un conveni, el Departament de Cultura i la Diputació de Lleida es comprometen “a aportar a l’Ajuntament d’Alcarràs 920.000 euros, dividits a parts iguals entre el departament i la Diputació, per tal que l’ajuntament efectuï la compra de la finca, i perquè aquesta es restauri i senyalitzi com a indret de memòria”.
Plou a casa vostra? Doncs a Vallmanya (Alcarràs) també. Recordeu, però, que a la residència del president Francesc Macià a Alcarràs li falta mig teulat i que això n’accelera l’ensorrament. Algú pensa fer res @AjAlcarras i @cultura_cat? pic.twitter.com/P1tZOPpsuU
— #SalvemCasaVallmanya (@SalvemCalMacia) April 29, 2024
El consistori evita donar detalls sobre l’estat de les negociacions a l’espera d’una nova reunió
L’alcalde d’Alcarràs, Gerard Companys (Junts), per la seva part, contactat per aquest diari, ha delegat la resposta en els serveis de comunicació de l’Ajuntament, que no han volgut fer cap aclariment sobre en quin estat es troben les negociacions que porten a terme amb l’actual propietari. “Estem esperant a fer una nova reunió amb el propietari i no avançarem res més fins que no se celebri”, apunten fonts oficials del consistori, que es limiten a circumscriure la presència d’advocat a les reunions a les “qüestions jurídiques” que s’han d’analitzar en “qualsevol procés compravenda”. En aquest sentit, deixen clar que l’assumpte no està en via judicial.
Sobre l’expedient obert per catalogar com a BCIN Casa Vallmanya, les mateixes fonts reconeixen que això “obre altres portes com la via de l’expropiació”, però remarquen que l’expropiació pot anar a càrrec de l’Ajuntament o de la Generalitat. Tanmateix, afirmen que aquesta via no està sobre la taula perquè estan centrats en les negociacions, i no volen fixar una “data límit” perquè consideren que “això seria un entrebanc” en les converses amb el propietari, que és qui, segons ells, té la paella pel mànec “i ha de decidir si vol vendre o no”. “S’ha reprès la negociació, i quan tinguem alguna cosa avançada ho comunicarem”, conclouen les fonts oficials de l’Ajuntament consultades.
Els episodis de pluja d’aquesta primavera malmeten encara més la casa
Les converses estan encallades des de fa sis mesos, però l’acord no pot esperar més perquè el deteriorament de la casa s’ha accelerat a causa dels episodis de pluja que hi ha hagut aquesta primavera. Una aigua que ha millorat la situació de sequera que viu Catalunya, sobretot a les conques internes, però que, en aquest cas concret, ha malmès encara més l’estat de conservació de Cal Macià. “Hem comptat nou episodis de pluges des que es va anunciar l’acord”, resumeix Ferran Dalmau, que resumeix així la situació de la casa: “El que queda dret, s’aguanta de miracle”. Nou episodis de pluja en sis mesos que no s’havien produït en tres anys, i això ha accelerat encara més el deteriorament de la casa. S’ha obert un nou forat a la teulada, el que hi havia és encara més gran i han cedit dues bigues.
