Sovint hi ha el tòpic que la gent jove no llegeix, que els formats audiovisuals i les xarxes han captat la seva atenció completament i han deixat les tapes dures i les pàgines en paper en un segon pla. Un mite, però, que no és del tot cert. La literatura juvenil, definida com aquella que va expressament adreçada als lectors adolescents i preadolescents, és un dels subgèneres amb més presència a Catalunya. De fet, com és costum, durant la diada de Sant Jordi d’enguany, organitzada per la Cambra del Llibre de Catalunya i el Gremi de Llibreteres, les parades de la plaça d’Universitat i el passeig de Sant Joan de Barcelona estaran exclusivament reservades per a la novel·la gràfica, el còmic i la literatura infantil i juvenil, ja que és un dels sectors amb més pes dins el món del llibre. “Els joves continuen llegint”, assevera en conversa amb El Món Carlota Freixenet, llibretera a la llibreria La Carbonera, situada al barri del Poble-sec des de fa més de deu anys.
La llibretera assegura que “el gènere fantàstic” i la “novel·la romàntica” són les tries per excel·lència entre aquest sector de la població, especialment les obres escrites i protagonitzades per dones: “Tot i que sempre han sigut els gèneres més llegits, el canvi de tendència més significatiu en els darrers anys és que els joves opten per novel·les escrites per autores”, apunta Freixenet. Una idea que també comparteix Marta Gil, llibretera de la llibreria El Gat Pelut, que fa set anys que va obrir les portes al barri de les Corts: “És cert que cada vegada les noies opten per autores, però considero que ho fan inconscientment, ja que cada vegada hi ha més oferta”, argumenta. Aquest augment de l’oferta s’ha produït d’alguna manera, segons les dues llibreteres, per l’aparició del fenomen Wattpad, la plataforma informàtica que permet crear i compartir històries amb altres persones sobre qualsevol tema. “Les editorials estan fent una gran aposta per les històries de Wattpad, que normalment estan escrites per noies”, apunta Gil.
Algunes de les obres que tenen més tirada avui en dia són la saga de ‘La cort de roses i espines’, escrita per Sara J. Maas, o les novel·les de Laura Gallego i Rebecca Yarros. Ara bé, les trilogies de ‘Els jocs de la fam’ i ‘El corredor del laberint’, o l’emblemàtica saga de ‘Harry Potter’, continuen tenint molta presència anys després de la seva primera publicació. Però més enllà de la novel·la fantàstica i la romàntica, les persones del sector consultades asseguren que “l’assaig” i la “novel·la gràfica” comencen a fer-se un lloc en les estanteries dels joves. “L’assaig està començant a atraure un públic que comença a deixar de llegir ficció”, argumenta Freixenet.
Llegir en català, una prioritat per als joves
El jove poeta i llibreter a la llibreria Ona Llibres Jun Komura assegura que bona part dels lectors de les noves generacions escullen obres en català, però que apostar per un comerç que se centri només en literatura en aquesta llengua, com fa l’establiment on ell treballa, “és molt complicat”: “Hi ha poques llibreries als Països Catalans que oferim només contingut escrit en català”, argumenta el poeta, que considera que la literatura en castellà també té molta tirada entre la població fruit del “bilingüisme social”.
En aquest sentit, Carlota Freixenet creu que les lectures en català que més funcionen “són les traduccions”, ja que hi ha “poc producte nacional” escrit originalment en català, tot i que “va en augment”. Una idea que també comparteix la llibretera de la llibreria El Gat Pelut, que assegura que “en el microclima de les Corts” el català és l’idioma predilecte de les obres que llegeixen els adolescents: “En aquest barri, el català sempre ha tingut més presència, però suposo que és una realitat diferent en funció de les zones de la ciutat”, afegeix.
La paradoxa d’obligar a llegir els joves a l’escola
Els tres experts consultats asseguren que els joves tendeixen a comprar cada vegada menys en llibreries i opten per adquirir les lectures “de segona mà” o a “fer-los circular” entre els lectors, és a dir, que tan bon punt una persona ja té un exemplar el deixa a les altres persones del seu cercle que tenen la voluntat de llegir-lo. Una pràctica molt implementada entre els nois i noies d’entre 14 i 18 anys. De fet, Marta Gil afirma que el gruix principal dels joves que compren llibres a la seva llibreria ho fan només per aconseguir un exemplar del llibre que els han encarregat a l’escola. Una pràctica que pretén instaurar un hàbit lector entre el jovent i que a vegades acaba generant l’efecte contrari.
En aquest sentit, Freixenet argumenta que, tot i que els adolescents “continuen llegint”, en el pas de l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) al batxillerat -o el grau corresponent de formació professional- es produeix un trencament de l’hàbit lector dels joves propiciat per l’obligatorietat de llegir per part dels docents a l’escola. És a dir, que fer llegir sistemàticament als joves ‘Tirant lo Blanc’, els fa perdre la motivació per llegir a casa. Komura argumenta que “el problema és la finalitat de les lectures obligatòries”: “De què serveix aprendre’s les característiques estilístiques de la renaixença d’una obra per vomitar-les en un examen si no he llegit cap poema d’aquest corrent. El problema no és l’obligatorietat, sinó la finalitat amb què s’implementa“, assevera el poeta, que considera que el més important a l’escola és “aprendre a llegir” per “entendre la lectura” i poder-la relacionar amb altres obres.
Ara bé, segons els llibreters consultats, aquesta pèrdua de “gust per la lectura” ocasionada per l’obligatorietat educativa es reverteix, d’alguna manera, en l’arribada a la universitat. Així doncs, tot i els alts i baixos de l’hàbit lector, els joves continuen aferrant-se a la literatura i ampliant la seva biblioteca personal.
