El teatre i la dansa catalanes parteixen d’una molt bona posició per formar bona part del palmarès d’aquesta de l’edició d’enguany dels Premis Max. La Fundació Autor i la SGAE han donat a conèixer avui els finalistes dels Premis, en les seves 23 categories. Entre els finalistes s’hi compten fins a 17 candidats catalans. A remarcar, les actrius Anna Lizaran i Vicky Peña, que competiran pel guardó de millor actriu i el coreògraf Cesc Gelabert, que opta a tres guardons per Belmonte.
Cesc Gelabert i ‘Belmonte’, destacats
El ballarí i coreògraf català Cesc Gelabert, opta a tres guardons per un mateix espectacle, Belmonte. En concret, com a millor intèrpret de dansa masculí, a la millor coreografia, i al millor espectacle.
En el camp de la interpretació teatral, Anna Lizaran i Vicky Peña competiran en la categoria de millor actriu protagonista, l’una pel seu paper a Agost, dirigida per Sergi Belbel, i l’altre per la seva interpretació a Un tramvia anomenat desig, de Mario Gas. Quant a la interpretació masculina, Àlex Casanovas (Un tramvia anomenat desig) i Carles Canut (Truca un inspector) optaran al millor premi d’actor secundari.
Pel que fa a espectacles finalistes, se’n compten quatre. Geronimo Stilton, com a millor espectacle infantil; Forever Young, com a millor espectacle de teatre musical; i Somorrostro, com a millor espectacle de dansa, competint amb el ja esmentat Belmonte.
També la producció musical catalana rep el reconeixement de la SGAE, mitjançant quatre finalistes. Tres competiran per la mateixa categoria, la de millor composició musical per espectacle escènic: Carles Santos, per Belmonte; Albert Guinovart per Agost; i Arnau Vilà per Veraneantes. El quart finalista és Manu Guix, nominat a la millor direcció musical per l’espectacle infantil Geronimo Stilton.
En l’apartat de direcció, d’una banda ha estat nomenat finalista Jordi Galceran com a millor autor teatral en castellà per Burundanga. De l’altra, els millors directors d’espectacles en català que competiran pel Max són Josep Maria Benet i Jornet (Dues dones que ballen), Carles Alberola (Que tinguem sort!) i Pere Riera (Desclassificats).