La 75a Nit de les Lletres Catalanes, organitzada per Òmnium Cultural i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) amb el perfil institucional més alt possible, va acabar sent una petita revolta aquest dissabte. L’elevat to reivindicatiu dels discursos d’alguns dels premiats va culminar amb una contundent intervenció del guanyador del 66è Premi Sant Jordi de novel·la, el més important de la convocatòria i, per tant, el que tancava la gala, de dues hores i escaig de durada, celebrada a la Sala Oval del MNAC i retransmesa en prime time per TV3. Davant de les màximes autoritats del país –el president de la Generalitat, Salvador Illa, i el president del Parlament, Josep Rull, a més de consellers i expresidents, l’escriptor mallorquí Carles Rebassa, va fer una enèrgica defensa de la llengua i els Països Catalans que portava acoblada una duríssima crítica a la classe política. Van rebre des dels “virreis i titelles que ens governen” fins als “porucs, mesells i traïdors” que van deixar “amb el cul a l’aire” els ciutadans que es van mobilitzar el 2017 amb l’1-O.
Rebassa, poeta –ja havia guanyat, anys enrere, el premi Carles Riba–, assagista i narrador, es va endur el premi literari més ben dotat en català: 60.000 euros del guardó, més 15.000 euros d’avançament de l’editorial Univers, en concepte de drets d’autor. L’obra guanyadora, Prometeu de mil maneres, a partir del personatge d’un cambrer de Palma, explica “una sèrie d’històries d’amor en què aquest amor es viu de manera obsessiva i salvatge, que tant crea coses com en destrueix, amb moltes desigualtats socials”. I, de fons, el retrat d’una ciutat, la de l’autor, “colonitzada, destruïda i enfonsada”.
El discurs del guanyador del Sant Jordi, Carles Rebassa, contra “virreis i titelles”
Aquesta breu descripció de la seva obra, però, arribava després del discurs que, per força, va haver d’incomodar les autoritats i ex autoritats –entre els quals, Artur Mas i Pere Aragonès– presents a la sala. “Som aquí perquè tenim llengua, perquè tenim aquesta llengua. Si en tinguéssim una altra, no hi seríem. Seríem altres coses, però no això i aquí”, va dir, després dels agraïments, per començar el que va definir com a “reflexió”.
🔴 Carles Rebassa guanya el Premi Sant Jordi de novel·la per Prometeu de les mil maneres:
— 3Cat (@som3cat) March 14, 2026
"Sense llengua no hi ha ni país, ni llibres, ni projectes, ni rondalles. Sense el català, nosaltres no hi som."
▶️ https://t.co/vjtZBkrzGU#NitLletres3Cat pic.twitter.com/Qk00rbEPFZ
I va continuar, interromput pels aplaudiments dues vegades: “Sense llengua no hi ha ni país, ni llibres, ni projectes, ni rondalles, ni estratègies, ni res. Ja en podem fer de grans propòsits, però sense el català nosaltres no hi som. La resta són mentides de la moixa coixa. I els nostres enemics això ho saben de fa molt de temps. Cal que ens defensem dels atacs continuats que rebem per ser qui som. Als jutjats i al carrer. Al Senat i al Parlament. A l’escola, al metge i al cafè. El futur del català també depèn de nosaltres, Carme Junyent, i tant que sí. Però no tan sols de nosaltres. Ni discursos apocalíptics, ni mentides bilingüistes, ni racistes, ni franquistes, ni franquistes que ens acusen de racistes, ni pactes autonòmics per la llengua. Hem de tenir una legislació que faci que el català sigui imprescindible per viure als Països Catalans [aplaudiment]. Imprescindible per viure als Països Catalans, i això els virreis i els titelles que ens governen no ho faran possible mai [nou aplaudiment i xiulets de suport]. Això tan sols ho podem fer possible nosaltres si ens tornam a determinar com vam fer fa nou anys abans que porucs, mesells i traïdors ens deixessin amb el cul a l’aire. Tornam-hi, doncs! [nou aplaudiment] I, per acabar, atès el moment que vivim, i pel que fa a la guerra, com deia Guillem d’Efak, ‘que mai més no hi hagi guerres ni lluites entre germans’, però després hi va afegir que ‘si hi torna a haver guerra, la guanyem els catalans’ [Aplaudiment final, més llarg]”.
Juliana Canet i Ramon Monton: “Visca Catalunya lliure” i el “genocidi trepidant” contra el català
Però les paraules de Rebassa no havien estat les úniques que havien ficat el dit a la nafra. La primera referència a trencar el to institucional de la gala –malgrat alguns comentaris i bromes dels presentadors, Elisenda Pineda i Xavir Graset– havia sigut el breu però inequívoc “visca Catalunya lliure” de Juliana Canet després de recollir amb Marina Porras, la seva companya del Club Tàndem (3Cat), el 46è premi de comunicació, actualment amb el nom de Muriel Casals. El guardó es va concedir ex aequo amb el pòdcast La contracoberta, de Clàudia Rius, impulsat per l’Editorial Barcino.
Més llarg i molt celebrat pel públic va ser el discurs de Ramon Monton, per la bonhomia i naturalitat poc habituals en aquestes gales que va transmetre el premiat. Recollia el guardó PEN Català Montserrat Franquesa de Traducció, un dels que es donen a obra publicada, per la versió catalana de l’obra magna Josep i els seus germans, de Thomas Mann (Comanegra). “El tema de les guerres ja sé que queda bé, però això ja sembla els premis Goya. Hi ha molts problemes i s’ha d’anar a l’arrel dels problemes i de per què ens trobem en un món com el que ens trobem. I, ja que es tracta de promocionar la llengua i la literatura catalanes, de la nació catalana, hi ha molta feina per fer i hi ha gent que l’està fent i ens hi hem de posar de veritat i hem de tirar més pel dret”, va anunciar, i va provocar el primer aplaudiment a les seves paraules. “Tot això és molt bonic i surt per la tele, però hi ha molta feina a fer, i la guerra a la nostra nació també la tenim, un altre tipus de guerra [més aplaudiments]. És un genocidi, un intent de genocidi que en diuen, però que fa segles que dura i que ara està trepidant”, va rematar.
Missatge de suport als docents d’Alejandro Palomas dos dies abans de la vaga
En l’òrbita social, hi havia hagut una altra intervenció incòmoda per a les primeres files de convidats. Quan faltaven unes 36 hores per a l’inici de la vaga de docents que comença aquest dilluns –malgrat el pacte que ha intentat evitar el Govern amb un pacte amb CCOO i la UGT que ha provocat divisió i crispació en el sector–, el guanyador del 52è Premi Joaquim Ruyra de literatura juvenil, Alejandro Palomas per Una veritat, va llançar un missatge de suport a mestres i professors. “Vull dedicar aquest premi a tots els professors, mestres i orientadores de les nostres escoles, perquè estic amb vosaltres, i perquè sé de primera mà fins a quin punt aneu justos de forces i de motivació. Sé també que teniu raó, tota la raó. Sense vosaltres, els nens i nenes del nostre país serien orfes a temps parcial, i l’orfandat té una cura difícil. Gràcies per no rendir-vos. No deixeu de demanar ni de lluitar pel que és just. Arribarà el dia que algú, potser un conseller o una consellera entendrà que la vostra salut i la vostra fe són un pilar fonamental que sustenta el seny del nostre futur. Si no cuidem els nostres docents, si no ho fem ara, arribarà el dia que es penediran d’haver perseguit la seva vocació i haurem fet tard. Cuidem qui ens cuida, sou el nostre patrimoni. Deixem que eduquin els educats, que cuidin els cuidadors i trobem temps per seure un quart d’hora al dia amb els nostres nanos a llegir plegats, per imaginar plegats un país millor”, va dir. I, com a colofó, va anunciar: “Tinc un missatge per a vosaltres, no és meu, és dels nens i adolescents de la nostra terra, que són totes les terres”, i va desplegar una pancarta que deia ‘No a la guerra’.
La reivindicació de les autores de la guanyadora del premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’any, Antònia Carré-Pons
La gala va ser seguida per una mitjana de 135.000 espectadors a TV3, amb una quota de pantalla del 9,8% i va ser el segon programa més vist de la nit en la televisió lineal, fora de les plataformes, només per darrere del concurs Atrapa un millón, d’Antena 3, que va atraure 173.000 televidents i fa tenir un share del 12%. I tota aquesta gent va veure les reivindicacions de la nit. Però la classe política no va ser l’única que va rebre, sinó que els responsables de la Nit també es van endur una estirada d’orelles en el discurs d’acceptació de la guardonada amb el premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any 2025 – dotat amb 25.000 euros –, Antònia Carré-Pons, autora de La gran família (Club Editor). Emocionada i “nerviosa”, va donar les gràcies als lectors, al jurat i a Òmnium Cultural. “És un premi que em fa molt feliç, i aquesta exaltació m’inunda i em permet oblidar que vivim en un món imperfecte i ple d’injustícies, gràcies per aquesta felicitat, encara que sigui efímera”, va dir. Però no se’n va estar de subratllar que aquesta categoria, que és un premi a obra publicada, tenir deu novel·les nominades i només dues eren escrites per dones. “Demano als responsables de la selecció, els que hauran de triar les obres per a la pròxima edició, que no permetin que els homes guanyin de golejada”, va etzibar.
Xavier Antich alerta que “tornen a bufar vents rúfols de guerra i barbàrie”
En els seus discursos com a representants de les dues entitats organitzadores de la gala que substitueix la tradicional Nit de Santa Llúcia, que se celebrava al desembre, el president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, i la presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Teresa Cabré, van destacar la vitalitat de la literatura catalana i la importància de la llengua per vertebrar tot un sistema cultural. “Avui comença un capítol nou d’aquesta història memorable, fem un pas de gegant i obrim la Nit a tota la cadena del món del llibre“, va anunciar Antich. I va recordar que, en els seus inicis, aquest gala “va contribuir, durant dècades, gràcies a Òmnium Cultural, a garantir la supervivència de la llengua i la literatura catalanes, a recuperar-ne el prestigi, a crear lectors en català i a mantenir la nostra personalitat nacional en un context hostil que volia anorrear-nos“. Per això va remarcar que en el món actual tornen a “bufar vents rúfols de guerra i barbàrie, intolerància i xenofòbia” i que aquesta vetllada adquireix un nou sentit. “Ens calen més llibres i més cultura“, va afegir. Cabré va posar l’accent en “la potència extraordinària de la literatura catalana avui” i va garantir que “l’Institut d’Estudis Catalans, en tant que acadèmia nacional responsable de la llengua catalana, vetllarà perquè aquest homenatge a tots els veritables protagonistes del llibre millori permanentment”.
