La història recent de Catalunya no es pot entendre de cap manera sense parlar del modernisme. Tot i que els monuments més coneguts, com la Sagrada Família o la Pedrera, es troben a la capital catalana, el mosaic modernista català no comença i acaba a Barcelona, sinó que està present a tot el territori català. Quan parlem de modernisme, el primer en qui pensem és Gaudí, però no va ser l’únic exponent d’aquesta expressió artística. Si ens allunyem dels grans monuments de Barcelona i dels afores, com ara la ruta de Josep Maria Jujol a Sant Joan Despí (Baix Llobregat), també s’alcen grans edificis que representen el modernisme en la seva màxima expressió. A Terrassa, a la comarca del Vallès Occidental, s’erigeix la Masia Freixa (1896) de Lluís Muncunill i Parellada, una creació inspirada en Gaudí.
Situada al barri de Ca n’Aurell, prop del parc de Sant Jordi, la masia va ser pensada originalment com a fàbrica de filats, tot i que Muncunill va reformar-la entre l’any 1907 i el 1914 per transformar-la en la residència familiar de l’industrial tèxtil Josep Freixa. Està conformada per una estructura d’arcs i voltes, totes pintades de color blanc, que recorden molt a les creacions d’Antoni Gaudí. Durant molts anys ha albergat el Conservatori Municipal de Música, que actualment ha estat traslladat a un edifici de nova construcció al Campus Universitari, al barri del Cementiri Vell. A hores d’ara acull les oficines del síndic municipal de Greuges i de l’Oficina de Turisme de l’Ajuntament, i també és la seu de la Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya. Aquest 2023 ha estat declarat bé cultural d’interès nacional.
Una creació de la mà de Rafael Benet i Vancells
Mentre que la teulada, les voltes i els arcs de l’exterior són creació de Muncunill, qui va desenvolupar bona part de la seva carrera a Terrassa, l’interior de l’edifici, que tot i les reformes encara conserva els dissenys i el mobiliari original, és obra de Rafael Benet i Vancells, un dels pintors terrassencs de l’època. El jardí dels afores de la masia també és obra de Benet i Vancells.
