Nadal és un molt bon moment per capbussar-se en el món de la literatura. I, aprofitant que s’acosten els Reis, també és una molt bona època per descobrir autors i regalar llibres, siguin de poesia, de novel·la gràfica, de novel·la històrica o de qualsevol mena de gènere. Aquestes són les meves deu recomanacions per llegir o regalar enguany, moltes de les quals que han estat publicades en l’últim any. Inclou novel·les que t’ajuden a crear imatges mentals de la història recent d’algunes ciutats, com Barcelona o Girona, però també n’hi ha que simplement ajuden a desconnectar i capbussar-se en la narrativa. Altres també ajuden a reflexionar i replantejar-se conflictes socials presents al dia a dia. Sigui com sigui, tots enganxen des del primer moment. És la primera entrega de la sèrie ‘Llibres per regalar triats per 4 generacions’. Comencem amb la generació Z, i continuarem amb la Y –els millennials–, la generació X i els boomers.
‘Les noies de Sants’, de Tània Juste
Les noies de Sants (Columna Edicions) és l’últim llibre de l’escriptora barcelonina Tània Juste. Aquesta novel·la històrica contemporània, inspirada en la família de l’autora, ens trasllada a la Barcelona industrial, concretament al barri de Sants. Cinc noies, tal com bé diu el títol, acompanyades del seu pare abandonen el camp valencià per començar una nova vida en una ciutat en expansió com Barcelona. Aquí, però, no tot és tan fàcil ni bonic com pensaven. Durant tot el llibre, l’escriptora santsenca reflexiona sobre quin paper va tenir la dona durant la primera dictadura de Primo de Rivera, el breu període posterior de República, la Guerra Civil espanyola i la crua postguerra.
‘La nena del cafè Norat’, de Carmina Roura Dalmau
La nena del cafè Norat (Viena Edicions) ens trasllada a la Girona de principis del segle XX, especialment al bell mig del Barri Vell. Aquest llibre de Carmina Roura Dalmau, publicat el juny de 2024, explica la història de la filla de la família que regentava el cafè Norat, un dels locals de tota la vida de Girona, a la rambla de la Llibertat, ara conegut des de fa dècades com l’Arcada. De jove, com moltes dones de l’època, es va veure obligada a casar-se amb un home, en Laureà, l’avi de l’escriptora. Era de família humil, però tenia un futur prometedor. La novel·la narra la riquesa i les comunitats, però també les misèries, i ajuda a crear una imatge mental de la Girona de fa cent anys.
‘La Casa de les Tres Xemeneies’, d’Andreu Claret
La Casa de les Tres Xemeneies (Edicions Columna) és l’últim llibre -i el més venut- d’Andreu Claret. Publicat aquest mateix 2025, ens trasllada a la Barcelona del 1962 a través d’en Ramon, un jove de divuit anyets nascut a l’exili. Concretament, ens transporta a la riuada del Vallès del 62, la qual va colpejar amb molta duresa els barris de la ciutat. Des de la casa on viu al Poble-sec, davant les emblemàtiques tres xemeneies industrials del barri, el protagonista ens guia per una Barcelona fosca i atemorida, però que al mateix moment comença a veure algunes de les escletxes lluminoses del tram final de la dictadura franquista.
‘Per si un dia tornem’, de María Dueñas
Per si un dia tornem, una traducció de Por si un día volvemos de María Dueñas, editat també per Columna aquest 2025, és la història d’una dona que va viure l’auge colonial que va acabar amb l’Algèria francesa. Una història crua i punyent d’una dona obligada a fugir pel Mediterrani -una imatge que continua sent el pa de cada dia- i enfrontar-se a feines molt precàries per sobreviure. Una història de misèria humana i superació que també rescata la memòria dels pieds-noirs. És a dir, dels colons europeus, majoritàriament francesos, però també mallorquins i rossellonesos, que vivien a Algèria.
‘El gat i les estrelles’, de Jordi Lara
El gat i les estrelles, editat per Proa, és una faula visionària, tal com la defineix l’autor, Jordi Lara, que acaba de sortir del forn. Se situa en un món futurista amb un caire distòpic. Un món absolutament devastat pel canvi climàtic en què un grup d’artistes s’ha exiliat per fugir d’una societat que no ha sabut cuidar la natura, i encara menys l’art. En aquest reducte artístic, anàrquic, sense esperit gremial, s’hi troba un vell compositor molt exitós que ha acabat fugint de la societat global en veure una gran pèrdua de respecte per l’art. Des d’aquest oasi artístic -brut, per alguns- Lara s’endinsa en una reflexió sobre el sentit de l’art i la seva importància per a la vida. El llibre, a més, està il·lustrat per la brillant Paula Bonet, qui permet crear paisatges anímics per plasmar la decadència artística del futur que dibuixa.
‘1984’, de George Orwell
1984, publicat el 1948 i reeditat en diverses ocasions, és un dels grans clàssics de la literatura moderna. Aquesta novel·la de George Orwell, considerada per alguns el màxim exponent de la literatura distòpica, ens trasllada a una societat totalitària on la policia del pensament persegueix la dissidència, les idees, qualsevol cosa que se surti de la norma dictada pel gran germà. Orwell ja va dir en el seu moment que no creia que tot el món descrit a 1984 s’acabés complint en la vida real, però que moltes coses que descreia sí que passarien. I, gairebé vuitanta anys després, molts dels aspectes que ja augurava Orwell s’han acabat traslladant a la realitat.
‘Profecia’, de Raül Garrigasait
Profecia (Edicions de 1984) és la novel·la més recent de l’escriptor originari de Solsona Raül Garrigasait. Aquest llibre, publicat fa dos anys, ens situa a la Barcelona actual -en aquell moment a dos anys vista-, amb una invasió de porcs senglars com a fil conductor. Malgrat que és una imatge molt vívida, Garrigasait aprofita la figura del porc senglar per plantejar una confrontació entre l’urbà i el natural, la civilització i el que defineix com a orígens foscos, animals. És una obra que, durant tot el llibre, genera una atmosfera fosca, però que també fa riure. Fins i tot, riure de ràbia.
‘El matí de la sega’, de Suzanne Collins
El matí de la Sega (Fanbooks) és la cinquena entrega de la ja mítica saga Els Jocs de la Fam, de Suzanne Collins. Com l’anterior, aquest llibre és una preqüela que situa el lector a l’any del segon vassallatge dels Vint-i-Cinc on des del Districte 12 un jove Haymitch Abernathy ha de competir amb el doble de tributs. Lluny de la seva família i la seva estimada, Haymitch lluita sense esperances per endur-se la victòria agredolça d’aquests jocs, en una arena plena de misteris i sorpreses. Amb aquesta entrega, Collins retorna el lector a l’univers de Panem, però aquest cop des de la visió d’un dels personatges més estimats del primer llibre que la va catapultar a l’èxit. Un llibre clau per endinsar-se encara més en l’ecosistema d’Els Jocs de la Fam.
‘La noia del llac’, de Steph Bowe
La noia del llac, de Steph Bowe, editat en català per l’Editorial Galera l’any 2011, és la primera obra que va escriure l’autora australiana, quan només tenia setze anys. Es tracta d’un llibre fàcil i entenedor, catalogat com a literatura juvenil, que reflexiona sobre l’amistat i la seva importància en un context molt advers. Sobretot després que el protagonista, que pateix una malaltia terminal, s’intenti llevar la vida. Amb personatges molt castigats per la vida, Bowe fa una reflexió pura de tenir-se l’un a l’altra, de l’amistat i del fet de saber cuidar les relacions humanes.
‘L’assistenta’, de Freida McFadden
L’assistenta, de Freida McFadden, editat en català per Rosa dels Vents, és un thriller trepidant que enganxa el lector des del primer moment. Ha estat guardonat amb la categoria de millor novella al Premi València Negra. La novel·la explica la història d’una dona que treballa cada dia fregant la casa de la família Winchester, una família amb molt poder adquisitiu amb qui no manté gaire bona relació. I viu amb ells, però en una minúscula habitació de les golfes. Un dia, però, farta de la seva vida, decideix emprovar-se un dels vestits de la dona de la Nina, la matriarca. Un gest aparentment inofensiu, però que desencadena una muntanya russa d’emocions que enganxa, i molt.
