Per al guionista i escriptor Oriol Jara, manifestar fora de casa la fe en Déu fa vergonya i qui s’atreveix és vist com un valent, un heroi. “S’ha creat la falsa idea que creure en Déu és d’ignorants i, en conseqüència, la gent diu que no hi creu o bé no ho manifesta públicament”, explica. Jara, amb 20 anys de trajectòria en el món de la televisió i la ràdio escrivint programes com Buenafuente, Polònia i El Roast de España, aquest cop s’ha proposat desencastar aquesta por i ho ha fet a través del seu nou llibre, Deu raons per creure en Déu (editorial Albada), que serà a les parades d’aquest Sant Jordi. Es tracta d’un manifest on l’autor, fent ús de la seva pròpia experiència i un bon grapat de referències bíbliques, filosòfiques i teològiques, exposa deu motius que el van portar a creure i a estimar a Déu, i a veure la fe com una qüestió “lògica i perfectament raonable”.
En aquest recull de deu capítols, Oriol Jara il·lustra el seu procés de conversió cap a Déu a través de la intel·lectualitat i la raó. Llibres com la Bíblia o la Torà, i les veus d’historiadors i grans personalitats de la ciència i la filosofia es van convertir en la principal font de respostes de l’autor per concloure en l’existència necessària de Déu. “Aristòtil, Einstein, Newton o Darwin defensaven que si l’univers tenia sentit era perquè algú l’havia dotat de sentit”, comenta. “Segons el doctor Guijarro, catedràtic de Nou Testament a la Facultat de Teologia de la Universitat Pontifícia de Salamanca, la vida i mort de Jesús és l’esdeveniment de la història antiga més ben documentat. Existeixen uns 5.000 manuscrits originals entre l’any 80 i el 250, mentre que de la guerra de les Gàl·lies, el manuscrit més antic que tenim és de mil anys després de l’original (Parisinus Latinus 5.763)”.
Publicació del llibre a temps per a Sant Jordi
Deu raons per creure en Déu, que s’ha publicat just a temps per a la campanya de Sant Jordi, és fruit de la unió de la fe i la raó, dos conceptes que, en ocasions, solen presentar-se en contraposició. Un dona l’esquena a l’altre. Oriol Jara atribueix aquest fet a un error d’interpretació de la paraula fe i de la seva associació a una creença esbojarrada. “La paraula fe es fa servir com si es parlés d’una fe cega, però la fe no implica creure perquè sí, sinó creure perquè tens proves suficients per fer-ho. Jo, per exemple, tinc fe en la mecànica quàntica. El que diu va en contra dels meus sentits i la meva experiència, però tinc fe en ella perquè darrere hi ha tot un grup de gent que sap el que està dient perquè ho ha provat i ho ha demostrat. De la mateixa manera que tinc fe en la gent que m’explica la mecànica quàntica, també tinc fe en les persones que m’expliquen la història de la humanitat en relació a Déu. Es basa en el mateix mecanisme de fe humana”.
L’arribada a la fe i a Déu que li ha canviat la vida
Jara explica que ha escrit aquest llibre com una persona que simplement expressa el seu agraïment a Déu. “A ell li agraeixo un canvi de perspectiva que consisteix a posar en primer lloc els altres abans que tu. Aquest fet no només ha transformat la meva vida sinó també la de la meva família. A banda d’això, la fe en Déu ha fet que relativitzi moltes coses que passen en el meu dia a dia. Tot allò que era tan important abans, com la feina, ha passat a un altre pla. Escoltant Déu veus que els valors venen de la relació que tens amb el teu entorn present i d’intentar fer-lo feliç”
Segons la Bíblia, Déu et busca, et pica a la porta i es deixa trobar, sempre que tu hi estiguis disposat. Després d’un llarg procés intel·lectual, Oriol Jara va passar a entendre Déu des d’una vessant més física. Es dedicava a anar a missa i a practicar la litúrgia. Però no va ser fins més endavant que va experimentar una revelació “pura i espiritual” on, finalment, va aconseguir sentir a Déu al seu costat. “L’Islam diu que es creu amb el cos i és així com ha de ser. No li pots dir al teu cos que Déu existeix si prèviament no li has deixat fer el procés d’acceptar tot el que li està passant al seu voltant”.
Per a ell, els que creuen en Déu tenen una relació amb la transcendència i una manera d’entendre el món molt concreta. Ni millor ni pitjor, comenta. “No ho dic amb supèrbia, és simplement diferent”, apunta. “Hi ha molta gent que enyora aquesta relació, però com li han esclafat el cap dient-li que creure és d’ignorants, busca camins més o menys estranys per arribar a un impuls tan humà com és voler descobrir un lloc que vagi més enllà de nosaltres”.
