La comunitat d’historiadors i estudiosos catalans s’ha bolcat amb la croada particular del Centre d’Història Contemporània de Catalunya (CHCC). Aquest ens fundat per la Generalitat l’any 1984, sota el mandat del president Jordi Pujol està en perill de desaparèixer després d’encadenar una sèrie de traspassos interns entre departaments de l’administració catalana que l’han deixat pràcticament sense recursos econòmics ni humans. Per evitar aquest desenllaç, es va impulsar el manifest Per un Centre d’Història Contemporània de Catalunya, amb projecte i futur renovats, al servei del país, que ara ja compta amb més de 200 adhesions, entre professionals individuals i entitats de diferents sectors.
El document no només denuncia la situació límit que viu el centre, sinó que també demana dotar-lo d’eines per poder continuar sent un “suport bàsic per ajudar a la recerca i a la difusió de la història de Catalunya”. Cal recordar que en aquestes quatre dècades de trajectòria, l’ens ha donat un miler d’ajuts a la recerca historiogràfica i un altre miler de subvencions per a la publicació d’investigacions, moltes de les quals projectes de tesi doctoral o estudis d’història centrats en l’àmbit local i comarcal del país.
Reunió agredolça amb la consellera de Cultura
La pressió dels sotasignats va permetre que una representació dels impulsors del manifest es reunís amb la consellera de Cultura, Sònia Hernández, el passat 29 de gener a la seu del Departament. A la trobada, se li va exposar la preocupació per la continuïtat del CHCC i la dinamització de la seva activitat. També se li va demanar d’enfortir la personalitat del centre, comptant amb prou mitjans humans i econòmics i amb una direcció pròpia i amb projecte. Al seu torn, Hernández va assegurar que compartia la necessitat de mantenir l’activitat de l’ens i la voluntat de potenciar la recerca. Així mateix, també es va comprometre a mantenir la seva personalitat i reconegué la seva infradotació pressupostària, tot assenyalant que el seu traspàs al Departament de Justícia es faria amb tots els mitjans personals, la biblioteca i el pressupost.
Els impulsors del manifest remarquen que, sense una personalitat jurídica i administrativa pròpia, no es pot garantir el manteniment i consolidació del centre i les seves funcions i alerten que no es pot prorrogar la “situació de decadència” que ha viscut el centre en els darrers quinze anys. En aquest sentit, valoren positivament les bones paraules i intencions de la consellera Hernández, però lamenten que la reunió conclogués sense “cap concreció ni compromís ferm a part de manifestar la voluntat de programar noves trobades”. “Ara per ara, la continuïtat del CHCC, amb personalitat, pla i capacitat per dur a terme els seus projectes, no està garantida […] Esperem que abans de les vacances d’estiu els dubtes s’hagin esvaït i el centre redreci el seu rumb. Si no fos així, s’haurien de prendre altres mesures de pressió i de manifestació fruit de la preocupació i descontentament general que estem detectant”, assenyalen en un darrer comunicat.
