És gairebé impossible jugar a videojocs en català. Si bé el catàleg de les grans plataformes d’streaming ha sigut notícia en les darreres setmanes per la poca oferta de pel·lícules o sèries produïdes, doblades o subtitulades al català, l’escenari de les grans consoles de videojocs és desolador. Es tracta de la indústria cultural que, a dia d’avui, genera més diners del món; més encara que el cinema i la música junts.
Sí que existeixen uns quants jocs que es poden jugar en català. De fet, el Govern publica una llista en la qual recull els videojocs que sí que es poden jugar en aquesta llengua. Ara bé, qualsevol que hi faci un cop d’ull veurà que no n’apareix cap de conegut com ‘AAA’ o ‘Triple A’, un terme que s’utilitza per definir les grans produccions de videojocs, obres que acostumen a costar desenes (a vegades centenars) de milions de dòlars. És a dir, els videojocs més famosos i més jugats pels nens, adolescents i joves en consoles com la PlayStation, la Xbox o la Nintendo.
Per què tenim Twitter en català però no tenim el FIFA en aquesta llengua? La periodista Gina Tost, especialitzada en el sector, té una opinió al respecte, i comença apuntant que “Twitter va ser traduït per un grup de voluntaris”. És el mateix que ha passat amb alguns videojocs, que tenen versió en aquesta llengua gràcies a l’esforç d’alguns gamers catalans. “Si el FIFA no està en català és perquè Electronic Arts així ho ha decidit. Abans tu anaves a la botiga i un videojoc estava tancat. Pagaves, te’l emportaves a casa, i allà acabava tot; mentre que ara els videojocs s’actualitzen i hi apareixen noves versions a través d’internet. Això vol dir que constantment has de traduir i aportar nous continguts en les llengües que has triat desenvolupar el teu videojoc”, explica Tost.
I traduir un videojoc al català té un cost. Quant? “Al voltant d’uns 300.000 euros”. Això diu en Roger Baldomà, expert en videojocs i membre de l’executiva de la Plataforma per la Llengua. Es tracta d’un activista que fa anys que lluita per defensar la presència del català al món dels videojocs, així com a plataformes com Twitch. “És una dada que em va donar un responsable d’Electronic Arts l’any 2010 quan vaig fer de mediador entre l’empresa i la Generalitat”, explica a aquest diari.
Segons Baldomà, cal tenir en compte que aquestes empreses sempre analitzen “el cost-benefici que els atorga cada traducció”, i en veure que els jugadors catalanoparlants “entenen perfectament els videojocs en castellà, consideren que no hi ha cap tipus de necessitat de fer una traducció al català. “Fins aquí tot sembla comprensible, però cal recordar que els videojocs han fet una aposta en els darrers anys pel que fa a l’accessibilitat“, diu Baldomà. Es refereix al fet que hi ha alguns videojocs que han estat adaptats per a persones sordes o cegues, perquè ells també els puguin jugar. “Això té un valor afegit, i potser fer els traduccions amb llengües com el català seria una altra aposta per l’accessibilitat”, apunta Baldomà. Segons, Tost, però, sí que “és un dret que jo pugui consumir cultura en català, però també és cert que en el moment que jo sé parlar dos o tres idiomes més, em poden dir que el meu dret no ha estat vulnerat perquè jo segueixo tenint accés al videojoc”.
Tots els catalans entenen el castellà, però bé és cert que els suecs i els danesos entenen l’anglès. Per què hi ha jocs en aquests idiomes, doncs? “Perquè hi ha un Estat al darrere”, reconeix Tost, i afegeix que “tots els Estats tenen els seus interessos, i segurament a l’espanyol li fa mandra” vetllar per la salut del català dins d’aquesta indústria.
Baldomà també apunta que si la Comissió Europea ha estat capaç de fer que les grans plataformes d’streaming incloguin obres amb llengües europees dins dels seus catàlegs, també hauria de poder fer el mateix amb les grans consoles, i obligar Sony, Microsoft i Nintendo, per exemple, a tenir un mínim del seu catàleg en català. “Si no ho fan és perquè no volen, o bé perquè ni tan sols els ha passat pel cap”, apunta.
