La polèmica entorn de les pseudociències, teràpies que no poden demostrar la seva eficàcia amb evidències científiques, ja fa temps que es manté viva a Catalunya. Tot i que només un de cada deu ciutadans confia en l’homeopatia, encara hi ha reductes socials que desconfien de la ciència i es llancen a les teràpies “pseudocientífiques”.
Una de les pseudociències amb més reconeixement mediàtic és la psiconeuroimmunologia. De fet, recentment el programa de TV3 Dilluns començo s’ha vist envoltat de polèmica per haver convidat alguns experts en aquesta pseudociència que els científics titllen de perillosa. Per això, el Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya juntament amb altres entitats com el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya i l’Associació de Celíacs, han adreçat recentment una carta al director de TV3, Vicent Sanchis, demanant explicacions per la presència de Xevi Verdaguer.
“Atemptat contra els drets”
“A les societats científiques i als col·legis professionals ens sembla molt alarmant, de cara a la salut pública i a la comunitat, que els mitjans de comunicació públics validin com a veritat tècniques, mètodes, tractaments i idees relacionades amb aquestes disciplines”, avisa la doctora Nancy Babio, presidenta del Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya. Considera que aquesta “distorsió” del coneixement afavoreix l’aparició de comportaments nocius per a la salut i per tant “atempten contra els drets de les persones”.
Babio veu “un risc important” aplicar a persones amb malalties teràpies “sense fonament científic, no validades ni aprovades per les institucions públiques oficials”. A més, alerta, pot constituir una “pràctica fraudulenta que atempta contra els drets”.
“Sense contrast”
La presidenta del Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya assegura que els mitjans -amb especial èmfasi els públics- han de “garantir sempre l’autenticitat i evidència dels continguts dels programes que emeten”. “Especialment si es tracta de temes de salut i malaltia”, afegeix Babio, que apunta que algú malalt pot ser “molt vulnerable” i acabar “lliurant la seva confiança a persones sense la capacitació oficial requerida“. “És un atemptat contra la salut i la confiança dels usuaris”, resol.
Per això, considera imperatiu que els mitjans utilitzin fonts fiables d’informació i “rebutgin donar cabuda a falsos especialistes per evitar mites i falses expectatives basades en tractaments sense fonament”. “Tenint a disposició per a qualsevol consulta, tant al mateix Departament de Salut, l’Agència de Salut Pública de Catalunya i els col·legis professionals d’aquest àmbit, és ben curiós no haver contrastat aquest tipus de missatges i teràpies“, ironitza.
“Totes les entitats signants en la carta continuem estant obertes a donar resposta als temes de salut per garantia i seguretat de la ciutadania”, explica Babio abans d’afegir que en diverses ocasions han donat resposta a peticions dels mitjans “sense cap contraprestació i amb el màxim rigor científic”.
“Un programa d’hàbits saludables i cuina”
“No és un programa de divulgació científica, sinó d’hàbits saludables i cuina“, replica el director de TV3, Vicent Sanchis. Així ho ha expressat al Col·legi de Dietistes-Nutricionistes en la seva resposta a la carta que li van adreçar. Els comuns també li van preguntar sobre aquesta qüestió a la darrera Comissió de control de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals amb idèntic resultat. Durant la seva compareixença, Sanchis va defensar que al programa hi participa gent amb “reconeguda trajectòria mèdica, acadèmica i comunicativa”.
Sanchis explica que la carta va arribar “abans que s’estrenés el programa”, pel que considera que “estaria bé que el miressin i veiessin el tipus de contingut abans de posar el crit al cel”. “Preocupa que la gent de reconeguda solvència com la que representen les institucions signants parli abans de veure les coses”, lamenta Sanchis després d’assenyalar que “una autoritat acadèmica ha d’esperar a veure les coses i opinar a partir del contrast i de manera empírica”.
“No és una qüestió d’intrusisme”
Babio puntualitza que les crítiques al programa que es recullen a la carta no tenen res a veure amb una denúncia per intrusisme laboral: “No anava dirigida en clau de reivindicació professional o intrusisme”. Assegura que si els missatges que s’hi van donar sobre alimentació, prevenció i tractament de malalties estiguessin basats en l’evidència científica “encara que no els emetessin professionals qualificats servirien per reforçar els missatges”. “Per desgràcia, no és el cas”, conclou.
La presidenta del Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya recorda que “no és la primera vegada que enviem una carta així”. “Des de fa anys, malauradament, en diferents programes de TV i ràdio s’ha donat cabuda a la PNIE i altres teràpies pseudocientífiques”, explica abans de reivindicar el suport del Departament de Salut, que va advertir que la psiconeuroimmulogia no és una especialitat clínica.
El perill de la desinformació
El problema de les fake news és abastament conegut i es relaciona també amb les pseudoteràpies i la seva perillositat. “Informar correctament i divulgar no és senzill, la desinformació circula molt ràpida”, lamenta Elisa Mora, membre de la Comissió Científica de l’Associació de Celíacs de Catalunya. Mora, que va participar en la redacció de la carta dirigida a la CCMA, assegura que és “molt greu” que es doni veu a “falsos especialistes”.
Aquesta doctora en biologia considera perillós que els mitjans públics donin “veu i cabuda” a persones que fomenten “pràctiques perilloses” o fan “afirmacions incorrectes”. “Tenim una gran quantitat de professionals experts, que a més de forma totalment desinteressada s’ofereixen. Per tant, no s’entén que ni tan sols es faci la intenció de contrastar”, es queixa. Donar validesa a falses teràpies, afegeix, té conseqüències sobre la salut de les persones, el que incrementa la gravetat dels fets.
Personatges “amb complicitat mediàtica”
Mora és divulgadora científica especialitzada en la malaltia de la celiaquia. Una de les seves ocupacions és desmentir els mites sobre la celiaquia que, explica, estenen els defensors de posicions pseudocientífiques. “Molts dels mites són conseqüència de considerar la celiaquia com una intolerància quan en realitat és una malaltia autoimmunitària crònica”, explica aquesta científica.
“Des de posicions pseudocientífiques es fa molta èmfasi en alimentar certs mites sobre el gluten i això perjudica el col·lectiu de persones amb patologies relacionades amb la seva ingesta”, explica, abans d’afegir que comporta “molts riscos” perquè “cap de les coses que recomanen estan validades per la comunitat científica ni institucions públiques oficials”.
Mora denuncia que aquests “suposats experts” són personatges “amb complicitat mediàtica” a qui es dóna “un altaveu que amplifica el missatge i provoca que se’ls atribueixi credibilitat”. “Això és problemàtic perquè no totes les persones tenim accés a informació rigorosa ni recursos per descartar la informació veraç”, assenyala.
Els perillosos mites sobre la celiaquia
Les persones celíaques identifiquen el gluten com un agent estrany i el cos intenta defensar-se. Això provoca una resposta a l’intestí prim que destrueix les vellositats intestinals, el que afecta l’absorció correcta dels nutrients. Si no s’atura, pot tenir greus conseqüències per a la salut. Per això, Mora considera “especialment perillós” que es difonguin mites sobre aquesta malaltia.
Un dels més estesos és que la celiaquia és una intolerància semblant a la de la lactosa. “La gent assumeix que els efectes queden en un malestar o que hi ha diferents graus. Acaben pensant que si s’ingereix gluten de forma puntual no passa res”, explica l’experta, que alerta que s’acaba caient en la “banalització” de la dieta sense gluten.
No seguir la dieta correctament pot comportar problemes com ara desnutrició, anèmia, problemes de visió nocturna, de coagulació, osteoporosi, infertilitat, avortaments de repetició i limfomes. “Ara bé, fer una dieta lliure de gluten sense ser celíac, com defensen alguns pseudocientífics, també és molt perillós per a la salut“, assenyala Mora.
“Mai s’ha de retirar el gluten sense prescripció mèdica”, avisa l’experta, que considera que fer-ho pot acabar en un infradiagnòstic. “Hi ha un conjunt de persones que tenen la sospita, però com que no van al metge es queden sense diagnòstic”, explica. Un altre dels problemes que es poden generar és que es confonguin els símptomes de la celiaquia amb una altra patologia que acabi sense tractar pensant que amb retirar el gluten n’hi ha prou.
Quan menjar sense gluten és una moda
Menjar sense gluten ha acabat constituint una moda o una opció personal per molta gent. En això, assegura Mora, també han col·laborat els pseudocientífics amb la complicitat dels mitjans. “S’ha generat molta confusió i alguns se n’aprofiten i venen coses que són un frau”, lamenta Mora.
Algunes persones poc informades, explica, demanen l’opció ‘sense gluten, però no apte per a celíacs’ o ‘sense gluten però amb traces’. “Aquests comportaments generen una desinformació general que provoca que es rebaixin els estàndards de seguretat alimentària i es contribueixi a augmentar l’estigma que recau sobre les persones celíaques“, conclou.
