Molts espectadors solen dir que a les sèries catalanes “sempre hi surten els mateixos”. És una crítica d’allò més fàcil que les actuals plataformes televisives estan rebentant, perquè ens posen a l’abast tantes produccions de tants països que descobrim que això passa a tot arreu. De fet, s’ha convertit en un nou joc identificar en quina altra sèrie britànica, belga o danesa hem vist un actor o una actriu que apareix en la ficció que hem triat per matar un diumenge a la tarda. I, un cop superat el prejudici, podem aplicar aquest divertiment també a les sèries i pel·lícules nostrades. Ara mateix hi ha en emissió una perla per als aficionats a establir aquestes connexions. Quin és el vincle entre la popularíssima i ja veterana Com si fos ahir i el nou èxit del 3Cat, adreçat a un públic molt més jove, Jo mai mai?
Per trobar aquest curiós fil roig entre les dues sèries de TV3 cal fer un petit viatge que passa per un altre èxit audiovisual català recent, Casa en flames, un dels dos booms de taquilla –i de premis– del cinema català de l’any passat, juntament amb El 47. Comencem el trajecte.
Dani de la Orden, un home clau en aquesta història
Casa en flames és dirigida per Dani de la Orden, un jove director que al juny farà 36 anys i que, quan era encara molt més jove i en tenia 24, va fer Barcelona, nit d’estiu, una comèdia lleugera i coral però força solvent que ja va cridar l’atenció sobre el seu potencial. De fet, alguns dels actors –un parell fins i tot amb els mateixos personatges– van repetir l’operació el 2015 amb Barcelona, nit d’hivern. Les dues pel·lícules estan disponibles a Filmin. A Barcelona, nit d’estiu, una de les trames era una trobada de vells amics a casa d’un personatge interpretat per un jove Joan Dausà –tenia 34 anys– abans també del seu boom dels darrers anys– que estava secretament enamorat –tot i que era un secret de domini públic– d’una de les amigues de la colla, el personatge al qual van posar el nom de Judit.
Una de les seqüències estel·lars del film, cap al final de la història, era el moment en què jugaven al Jo Mai Mai, el joc de les veritats que es fa bevent i tothom acaba rodolant. El Joan –actor i personatge compartien nom– bevia –per tant, confessava– quan un altre dels amics pronunciava la frase clau: “Jo mai mai he desitjat fer un petó a la Judit” i, després, “jo mai mai he desitjat deixés el seu marit”. I uns instants després ella li tornava la pilota: “Jo mai mai he pensat que seria més feliç al teu costat”. Tot plegat amb una música de fons que no era altra cosa que una popular cançó de Joan Dausà titulada Jo mai mai, la lletra de la qual és un relat del sopar que s’està escenificant i que conté les dues confessions.
Va passar el temps i un altre equip artístic va parir un altre projecte, la sèrie Jo mai mai, que reflecteix les peripècies d’una colla de joves que coincideixen en una casa de colònies i, en un joc de paraules basat en la idea que el joc és juvenil, li van posar Mai de nom a la controvertida protagonista, que és monitora, i van vincular-hi la cançó, que és la banda sonora dels crèdits finals. De fet, va ser la clau del millor moment de la festa de presentació de la segona temporada, que es va fer a Luz de Gas i Joan Dausà i l’actriu protagonista, Clàudia Riera (la Mai) van cantar-hi el Jo mai mai.
✨ EL MOMENT de la nit ✨ @joandausa puja per sorpresa a l’escenari per cantar “Jo mai mai” amb Clàudia Riera 🎤
— 3Cat (@som3cat) February 10, 2025
Quina gran estrena de la 2a temporada de #JoMaiMai3Cat! Ja pots gaudir-la a la plataforma 3Cat 📲 pic.twitter.com/lRDPETuSUb
Aquest és el vincle entre les dues sèries, passant per dues pel·lícules del mateix director
Arribem al final del viatge, el vincle ocult entre dues sèries estrella de TV3 passant, això, sí, per dues pel·lícules: Jo mai mai té com a referència la cançó principal de Barcelona, nit d’estiu, dirigida per Dani de la Orden, com Casa en Flames, i l’actriu que interpretava la famosa Judit del joc no és altra que Sara Espígul, la Cèlia de Com si fos ahir. Es tracta d’un personatge que va començar fa unes quantes temporades com a secundari de provatura –per substituir Maria Rodríguez Soto, que, per cert, també fa un paperàs a Casa en flames– en la trama de la consultoria, i ha anat guanyant terreny, fins al punt que ara és sòcia del negoci de la ficció i una més dels protagonistes. Sí, roda el món i torna a TV3.
